Setze entitats de la ciutat s’han unit per crear La Teulada, una xarxa cooperativa destinada a fomentar la intercooperació, la referencialitat i la interlocució amb les institucions de la comarca.
L’Economia Social i Solidària va avançant arreu del territori. A la ciutat de Tarragona, a mitjans de maig, va néixer La Teulada, un pol impulsat per l’Ateneu CoopCamp amb el propòsit d’aixoplugar els projectes cooperatius de la capital tarragonina i crear ecosistemes econòmics transformadors.
Pedro Redondo, tècnic de l’Ateneu i membre de la cooperativa l’Escamot, explica que “després de quatre anys funcionant, des de CoopCamp vam entendre que hi havia prou massa crítica per engegar un pol local”. Una estratègia que a escala comarcal ve desenvolupant-se al Baix Penedès i en els municipis de Reus i Valls sota fórmules ben diverses.
En aquests moments, La Teulada acull setze projectes cooperatius de la ciutat. Són Actua, Associació Ariadna, Associació Quilòmetre Zero, Ateneu CoopCamp, Circulars, Dignidart, El Far Cooperatiu, Entra!, Federació Catalana de Voluntariat Social, Fundació Formació i Treball, Gam Lab, Insta, L’Escac, L’Escamot, Soca-rel i Vèrtebra. Un conjunt d’iniciatives que comparteixen els valors de l’Economia Social i Solidària basats en l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, estan obertes a acollir-ne d’altres que encaixin en aquests ideals.
Entre els principis de La Teulada destaca la referencialitat, és a dir, situar les cooperatives i l’Economia Social i Solidària en l’imaginari de la ciutat. “Volem aconseguir que, quan parlem d’aquest model, la població ja ho hagi escoltat per la ràdio, la televisió o llegits en els diaris, de manera que no li sembli tan estrany”. Redondo reconeix que, ara com ara, al Tarragonès la majoria de gent no n’està al corrent, sinó que ho veu com “una cosa nova”. Amb tot i això, el membre de CoopCamp es mostra satisfet per l’impacte que ha tingut la creació de La Teulada, atès que “mai no havíem despertat tanta voluntat de fer-nos entrevistes com les últimes setmanes”.
La segona línia del Pol cooperatiu passa per millorar la interlocució amb l’administració i la capacitat d’establir polítiques conjuntes, pel qual creu imprescindible explorar una aliança publicoprivada. En aquesta línia ja s’està ultimant un itinerari formatiu d’incubadora de cooperatives, que “si bé l’Ajuntament no l’hagués tirat endavant per manca de coneixement o inquietud, arran de la nostra pressió n’ha vist la necessitat”, indica Redondo.
El tercer vector de La Teulada és la intercooperació, que preveu vehicular amb espais de treball on els projectes puguin compartir les seves propostes. Redondo recorda que moltes de les cooperatives estan formades per 3 o 4 socis, de manera que mitjançant aquests entorns poden generar iniciatives que d’altra banda no podrien materialitzar. Una d’aquestes iniciatives és Circulars, que avui impulsen dues entitats del pol tarragoní.
També, en aquesta perspectiva, La Teulada aspira a ser una eina que resolgui necessitats comunes, raó per la qual es planteja comptar amb un local propi on les cooperatives interactuïn entorn dels seus problemes. “En comptes que cadascú faci la guerra pel seu cantó, busquem solucions que ens beneficiïn a tots i totes.”
La intercooperació i la idea de “fer xarxa” són, doncs, els factors més valorats pels integrants de La Teulada. Així ho destaca Joan Pons, membre d’INSTA, una consultoria ambiental nascuda el 2012 que, ara fa mig any, van decidir transformar-se en cooperativa amb l’objectiu de consolidar l’empresa, ampliar els drets laborals dels empleats i, alhora, adequar-se del tot a la manera de funcionar de l’Economia Social i Solidària. Ubicada a La Canonja, INSTA treballa amb col·lectius, ONG i entitats ecologistes per atendre situacions de vulneració ambiental. Un aspecte que, segons Pons, podrà desenvolupar-se millors gràcies a La Teulada, una vegada moltes de les cooperatives estan especialitzades en la mobilitat, l’agricultura, la comunicació i altres camps relacionats amb la lluita pel medi i l’ecosistema.
També en aquesta línia s’expressa Irene Fernández, sòcia de la cooperativa Entra, per qui la creació de La Teulada dóna als diferents projectes la possibilitat de “visibilitzar-nos més”, així com tenir un bon interlocutor amb els agents públics i privats de la zona. Impulsada l’any 2013 per ella i dos socis més, Entra! es dedica a la jardineria i als treballs forestals de Tarragona i província, al mateix temps que prioritza la contractació de persones amb dificultats socials, d’aquí que col·labori amb diverses entitats del territori.
No totes les cooperatives de La Teulada són projectes consolidats. Oriol Montesò, de Gam Lab, explica que el seu projecte va néixer a principis d’aquest 2021 auspiciat per tres pares de l’Escola El Miracle, situada a la capital tarragonina.
Seguint la filosofia d’“aprendre jugant”, els tres impulsors van encarar el projecte en la gamificació educativa a l’aula, fins a estendre’l a associacions de veïns, empreses, centres d’acollida i casals d’estiu. “Si estan motivats, els infants aprenen molt més. I una cosa que els motiva especialment és el joc”, defensa Montesò.
La cooperació que els aporta La Teulada és, per Gam Lab, una autèntica palanca per millorar en tots els aspectes. “Hem entès que el món no és una carretera de sentit únic, sinó una teranyina”, afirma el representant del projecte, per qui La Teulada compleix perfectament aquesta funció de teixir aliances amb persones amb les quals comparteixen els mateixos ideals. “És importantíssim perquè ens serveix d’aixopluc”.
