Back to top

Inclusió, la nota clau d’una orquestra singular

Berta Artigas Fontàs
4 jun 2021

En el marc de la Universitat de Vic, l’any 2013 es va crear l’Orquestra Inclusiva, un projecte en el qual participen persones de diferent perfil al marge de les seves habilitats musicals. 

Gaudir de l’experiència de tocar música en grup. Aquest és l’objectiu de l’Orquestra Inclusiva de la Universitat de Vic, fundada fa vuit anys pel professor Lluís Solé amb el propòsit d’obrir la música a tota classe de persones, independentment de la seva edat i la seva destresa musical. “Sempre m’ha obsessionat la idea de treballar la música amb qui hi tingui interès”, explica Solé.

El projecte acull un nombre aproximat de quaranta persones, tant usuaris del centre com jubilats, infants i altres persones residents a la capital osonenca

D’acord amb aquesta premissa, el professor universitari va formar una orquestra com a part de l’assignatura que imparteix, la qual aviat va adoptar el nom d’Orquestra de la Universitat. Durant el primer curs, hi van participar una quinzena d’alumnes, professors i personal del centre, fins a acollir un nombre aproximat de quaranta persones, tant usuaris del centre com jubilats, infants i altres persones residents a la capital osonenca.

D’aquesta manera és com Solé ha consolidat un projecte innovador, que segons ell demostra que, si en el futbol ningú no deixar de jugar, en la música també pot passar el mateix. “El repte és aconseguir que el concertista, que té el cul pelat de tocar, no s’avorreixi i trobi interessant tocar amb algú que encara no té la suficient traça”.

Un disseny universal

Per aconseguir l’equilibri entre novells i experimentats, Lluís Solé aplica l’anomenat disseny universal, una teoria apareguda en el camp de l’arquitectura, sobretot en la confecció dels edificis, que estableix set premisses perquè un determinat producte sigui el màxim d’accessible per a les diferents diversitats. Precisament ell va centrar la seva tesi doctoral en desenvolupar aquest esquema en el món de la interpretació, on segons comenta “és clau conèixer cada persona que integra l’orquestra perquè se senti important i vegi que pot assolir-lo el repte que li planteges”.

Per encaixar totes les peces, Solé adapta el repertori als diferents usuaris, ja siguin partitures ampliades per a les persones grans que els falla la vista, gomets de colors per qui no sap llegir la partitura o melodies més complicades pels més experimentats. Altres valors que predominen a l’Orquestra són la positivitat, el bon ambient, la paciència i la gratuïtat del servei, atès que “si poses una petita quota ja estàs posant una petita limitació”.

El professor universitari explica que, des de fa dos anys, també s’han incorporat al projecte quatre persones amb discapacitat. “Quan et ve algú amb la Síndrome de Down és realment quan observes si el sistema funciona”, per tot seguit afegir: “la paraula inclusió està de moda i se’n parla molt, però sovint no es posa en pràctica. Nosaltres ens hem pres la paraula a la valenta”.

De Mozart a Madnes

Un altre factor important perquè l’engranatge funcioni és el repertori. Variat i eclèctic, el director és l’encarregat de seleccionar-lo després de comentar-lo amb els altres membres del grup. “En funció dels instruments que tenim, l’anem adaptant” explica Solé.

L'Orquestra Inclusiva interpreta des dels grans mestres de la música clàssica fins als hits del pop-rock

Fins ara l’Orquestra Inclusiva ha interpretat els grans mestres de la música clàssica, com Mozart o Prokofiev, però també bandes sonores de grups i solistes més moderns. És el cas de “Grease”, “Piratas del Caribe” o hits del pop-rock com “Bohemian Rapsody”, de Queen, o “Our House”, de Madness. Tot amb l’objectiu de presentar-ho a familiars, amistats, membres de la comunitat universitària i al públic en general. Enguany, la vetllada final tindrà lloc el pròxim 21 de juny a la Casa de la Convalescència, un claustre renaixentista de Vic. “Al principi explicava què era l’Orquestra Inclusiva, però ara ja ens presentem com l’Orquestra de la Universitat.”

Fora de l’activitat musical, l’Orquestra està gravant un documental sobre la seva experiència que explicarà la història d’una peça, des del moment que l’assagen fins al dia en què la interpreten en concert. La gravació del llargmetratge va a càrrec de Miquel Pérez, documentalista jubilat, i compta amb opinions de professionals de la música, entre els quals el periodista de Catalunya Música, Joan Vives, i el reconegut músic Jordi Savall.

LLUÍS SOLÉ: “NO SOM CARITATIUS PERQUÈ TOTS SOM IGUAL D’IMPORTANTS”

Quin feedback rebeu de les persones que participen en l’Orquestra?

La majoria està molt agraïda i té la sensació que se li ha ofert una gran oportunitat. Fins i tot hi ha gent que mai no s’havia plantejat fer un concert a una sala gran i fer-ho els desperta una enorme satisfacció.

I per qui ha estudiat música, el motiva prou implicar-se en el projecte?

Absolutament, i per tres raons fonamentals. Primer perquè, com que saben molta música, entenen la dificultat que té el projecte i el valoren. La segona raó és que poden tocar sense l’exigència que es troben quan actuen professionalment. A la nostra orquestra es deixen anar i no senten aquesta pressió. I l’últim factor, que no te’l reconeixen, és que són els puntals del grup, i això, pel que fa a l’autoestima, també és rellevant per a ells.

Coneixes projectes similars?

A Catalunya hi ha l’Orquestra Integrada de l’Associació Art Transforma, que fa una gran tasca d’atenció a les persones amb discapacitat, mentre que a Amèrica del Sud trobem un moviment d’orquestres d’integració social que agafen joves i adolescents d’entorns desafavorits.

T’agradaria que l’Orquestra creixés més?

Si creixéssim molt, moriríem d’èxit. A mi m’agradaria ensenyar i que les persones creïn per si mateixes, cosa que no és tan complicat, ja que tothom pot fer-ho.

S’haurien de promoure projectes d’aquest estil?

Sí, però és delicat, perquè hi ha gent que es dedica a la inclusió des d’una mirada caritativa, on predomina aquella idea de “et deixo que toquis i sàpigues quina flaire té”. A l’Orquestra, en canvi, tenim clar que tots som igual d’importants.

Autoria: 
Berta Artigas Fontàs

Pot ser també t’interessa

El projecte impulsat per la cooperativa La Rural a la serralada barcelonina agafa una nova embranzida amb l’adquisició de la masia Can Ferriol.

Després d’un procés de tres anys i amb el suport de nombroses entitats i expertes en polítiques de gènere, la cooperativa ha elaborat un Reglament de Règim Intern que pot servir de pauta per a les entitats de l’Economia Social i Solidària.