Aquest 17 d’octubre tindrà lloc, en el marc de la conferència ‘Que no et venguin la moto. Com comunicar la mobilitat sostenible i acabar amb el greenwashing’, la presentació d’aquest projecte formatiu destinat a oferir eines per avançar cap a una vida més saludable de les persones i els territoris.
“La mobilitat és un dels principals reptes als quals les nostres societats han de fer front per aconseguir millorar la seva equitat social i territorial”. Amb aquesta declaració de principis s’anuncia l’Escola de Mobilitat Sostenible (EMS), una proposta educativa que, a partir del gener de 2025, posarà a disposició de les persones i les entitats interessades un conjunt de coneixements amb vista a què contribueixin a transformar l’actual model de mobilitat.
El projecte, que es presentarà el pròxim dijous, dia 17, en una conferència a l’Espai Hub de Barcelona, està coordinat per la cooperativa AMcoop. “Amb la necessitat d’impulsar una mobilitat que sigui bona per a les persones i, alhora, pels territoris i el planeta, oferim una formació que connecta el conjunt de dimensions relacionades amb la mobilitat des d’una perspectiva orientada a l’acció i amb vocació transformadora”, expliquen des d’AMCoop.
La formació, que compta amb el suport de diferents associacions i col·lectius de la societat civil, es materialitzarà en un Màster de tres itineraris que s’interrelacionaran per transmetre als diferents agents les estratègies innovadores que facin viable la mobilitat sostenible.
El Màster de l’Escola de Mobilitat comprèn 750 hores lectives, l’equivalent a 30 crèdits, que un equip d’experts impartiran entre el 22 de gener i l’11 de desembre de l’any vinent. Durant aquest període, abordaran aspectes claus per a la planificació, la gestió i l’avaluació de la mobilitat urbana. Així ho indiquen els organitzadors, pels quals, d’acord amb aquesta perspectiva, “les entitats i persones inscrites tindran una mirada acurada de les conseqüències socials, ambientals i econòmiques vinculades als nostres sistemes de mobilitat; així com l’impacte sobre la qualitat de l’aire i la salut”.
Entre les estratègies i metodologies que es tractaran destaquen els Estudis d’Avaluació de la Mobilitat Generada, Plans de Mobilitat Urbana Sostenible, Projectes de transformació urbana, Plans de millora de qualitat de l’aire o Zones de Baixes Emissions. Un conjunt d’eines amb què l’Escola vol abordar la creació d’unes ciutats “més caminables, capaces d’integrar l’ús de la bicicleta i on la gestió del transport públic col·lectiu contribueixi a una mobilitat més sostenible”. Això significa -afegeixen- que incorpori la perspectiva de gènere, edat i cures; la participació ciutadana i processos de governança i presa de decisions, a més de la digitalització i l’anàlisi de dades.
Rigor, qualitat i orientació a l’impacte i a l’acció són els tres eixos sobre els quals gravita l’oferta formativa. Un currículum basat en el principi de learning by doing (“Aprenem fent”) que combina la transmissió de marcs conceptuals i estratègics amb la posada en pràctica dels temes desenvolupats, la qual cosa permetrà a les persones i entitats inscrites “afrontar les múltiples complexitats que sorgeixen en els projectes”.
Per cobrir aquest objectiu, l’Escola de Mobilitat Sostenible comptarà amb uns cinquanta professionals amb experiència tècnica, política i activista. “D’aquesta manera, volem donar resposta a les necessitats de diversos perfils i disponibilitat temporal de les entitats del sector i el conjunt d'estudiants”, comenten els impulsors del projecte, que mitjançant una plataforma digital d’aprenentatge, facilitarà la connexió en directe a les diferents sessions, el seguiment en diferit d’aquestes, així com l’accés a l’abundant al material que allotjarà.
Amb aquestes eines, i el suport d’organitzacions i persones que comparteixen els mateixos valors, l’Escola de Mobilitat Sostenible aspira a ser una referència acadèmica per tractar i repensar la mobilitat des d’una perspectiva holística i transformadora.
· Bona per a les persones: redueix els efectes negatius sobre la salut i els accidents; optimitza el seu temps; evita les desigualtats per gènere, edat, capacitats i renda; permet la participació de les comunitats en la seva gestió, i facilita que les societats facin una ocupació més eficient dels recursos públics.
· Bona per als territoris: millora la qualitat de l’espai públic; promou l’equitat territorial i la complementarietat entre els entorns rurals i urbans; racionalitza la localització d’activitats; redueix els embussos i costos de congestió, i afavoreix l’economia verda, de proximitat i digital.
· Bona per al planeta: promou un consum energètic i de recursos materials més eficaç i eficient; redueix els impactes sobre el territori i la biodiversitat, i és clau per a lluitar contra el canvi climàtic i reduir les emissions de CO₂.
