La Xarxa de Criança Crítica (XCC), impulsada per persones que aposten per una criança alternativa a la tradicional, difon una proposta on l’ecologia, la perspectiva de gènere i l’alliberament sexual acompanyen el procés de creixement dels fills.
El 10 de gener de 2020, a l’ombra de la Covid-19, tres amigues van decidir que era el moment d’obrir un espai-temps on compartir les seves inquietuds sobre la criança.
D’aquesta trobada en va néixer la Xarxa de Criança Crítica (XCC), de la qual Arcadi, un dels cincs coordinadors, n’explica la motivació: “ens semblava molt fort que un aspecte tan important de la vida, com és el model familiar de criança, romangués tan despolititzat i no existís cap projecte que ho treballés”. Aquesta realitat -afegeix- contrastava amb la quantitat d’iniciatives alternatives que els darrers anys han germinat en l’àmbit educatiu, quan “la família marca més que no pas l’escola.”
Si bé és cert que a Internet ja proliferen portals on és possible debatre entorn els nous models de criança, des del col·lectiu es va creure necessari aportar una fórmula més polititzada que permetés conèixer gent propera amb qui, de manera autèntica i directa, tractés aquesta realitat.
Una de les integrants que hi ha reflexionat és Al, que en la seva família ha tingut casos de criança mancada d’atenció. “La meva àvia va tenir 16 germans i ella mateixa 8 fills, cosa que li va destrossar una vida que ja no augurava massa alegries -era pobra, analfabeta i treballava de criada per a un señorito. “En canvi, els seus pares van ser feliços i van optar per tenir dos fills”. Amb tot i això, Al recorda que els va retreure que els dos estudiessin i treballessin alhora. “Vaig tenir una infància introspectiva, no em quedava altra opció, d’aquí que després van voler que estudiés i treballés abans que no tenir canalla. No volien que em passés el mateix”.
En aquest sentit, i conscient que els individus estan exposats a la sobreinformació, la rapidesa i la superficialitat, la Xarxa de Criança Crítica pretén reivindicar allò que creuen veritablement important: la necessitat de crear vida, sostenir-la i acompanyar-la des de la presència i l’essència.
La XCC és un projecte adreçat als qui encara no tenen fills però que es plantegen tenir-ne, tot i que s’exclou qui ja en té. Ben al contrari: també busca mapares i famílies que practiquen models alternatius a fi d’aprendre de les seves experiències, valorar els pros i els contres i qüestionar els mateixos ideals.
L’objectiu -comenten- és pensar i replantejar com, quan i on es pot acomplir un projecte vital que requereix una gran energia i que continua present al llarg de la vida. Per aquest motiu consideren bàsic posar tant l’atenció a l’etapa inicial -inseminació, embaràs, acolliment, adopció...- com en el període on es concilia la vida familiar amb la laboral.
Al col·lectiu, doncs, s’hi troben persones que difereixen del model de criança basat en la parella monògama i heterosexual, que segons ells no garanteix l’èxit ni cap resultat satisfactori, i que mostren interès per conèixer altres maneres de dur a terme la criança. I això inclou, per exemple, evitar que la relació entre ells que depengui del desig sexual mutu i exclusiu -que acostuma a ser finit o incert-, entendre que la gelosia o altres factors poden conduir al trencament de la parella -amb els danys col·laterals que això implica- o que l’amistat, sovint menystinguda, a vegades ofereix més estabilitat i compromís a llarg termini. Per tant, al revés de l’habitual, avantposen les compatibilitats raonables davant l’emocionalitat sorgida d’una sageta de Cupido o l’arrabassament del sexe. Una mirada -asseguren- que l’actual model hiperindividualista i monògam no contempla.
Com a exemple d’aquest nou plantejament, Txell explica un cas concret: “Les companyes de Coop57 vam compartir la criança de la filla d’una de les treballadores, que va oferir la possibilitat de portar-la a l’oficina quan es reincorporés a la feina. Vam fer-ho com un exercici de qüestionament de la dicotomia entre producció i reproducció. (...) Quan la criatura ja va ser més gran, es va contractar una persona per cuidar-la unes hores fins que va passar la llar. Però haver gaudit del seu primer any i sense que ella renunciés a la feina, va ser una experiència enriquidora.”
Un altre aspecte molt tractat per la Xarxa de Criança Crítica és l’impediment per ser pare o mare a causa de la inestabilitat laboral, així com la por o la dependència econòmica, raó per la qual proporciona textos i material audiovisual per abordar-ho. De la mateixa manera que, a través del seu web, posa a disposició un formulari anònim, obert i multiopcional per la gent a qui l’atragui el projecte.
Amb la voluntat de ser un espai inclusiu, la Xarxa convida a qualsevol persona que senti la necessitat de reflexionar entorn les maneres d’acompanyar el creixement d’un infant, convertir-se en mapare -de la forma que sigui- o simplement que tingui curiositat respecte al tema.
La premissa és tan clara com l’objectiu: fer pinya des d’una mirada crítica per aprendre, enriquir-se plegats i intercanviar coneixements, idees, valors, eines i recursos que serveixen per realitzar la millor criança possible. I si d’aquesta sinergia neixen lligams, aleshores crear petites comunitats on dur a terme la criança co-parida i compartida.
Amb l’objectiu de reforçar els vincles entre els participants, la XCC ha habilitat un grup de Telegram, tot confiant que l’evolució de la pandèmia permeti reprendre aviat les trobades presencials i unes activitats que, segons afirmen, han de facilitar l’evolució del projecte amb la il·lusió, alegria i la mateixa cura i caliu que necessita qualsevol criatura per créixer.
