La cosmètica econatural, coneguda per contenir només matèries d’origen vegetal o animal, afronta al gran repte d’intentar reduir al màxim l’existència de conservants químics dins dels seus productes.
La pell és la primera línia de defensa del nostre organisme i, al mateix temps, la primera porta d’entrada de tots els químics i contaminants que ens exposa l’exterior i la rutina higiènica. És per això que, des de 2016, el sector de la cosmètica econatural creix amb força al territori i, cada cop, hi ha més persones que consulten l’etiquetatge dels productes abans de comprar-los.
De fet, segons la plataforma d’analítica empresarial CB Insights, el 2023 la indústria cosmètica generarà 800.000 milions d’euros a escala mundial, i els experts del sector calculen que un 10% d’aquest creixement correspondrà a la cosmètica natural i ecològica. Com ha passat en el sector de l’alimentació, gran part dels consumidors ja s’interessa pels efectes adversos que les substàncies químiques dels productes de bellesa poden causar en la salut.
“Molts dels conservants que no són d’origen natural, com són els parabens que provenen de la petroquímica, són cancerígens”. Així de concloent s’expressa Núria Alonso, responsable de control de BioVidaSana, la norma que certifica a través de Bio.inspecta i que pertany a l’Associació Vida Sana, la qual els anys 90 va crear un primer segell per avalar l’alimentació ecològica i que, a hores d’ara, aposta per un certificat que distingeixi la cosmètica econatural.
Alonso recorda que encara hi ha pocs estudis que determinin els impactes a llarg termini de l’ús de cosmètics amb conservants agressius, ni tampoc sobre la combinació de les dosis que té cada producte. “Durant el dia una persona fa servir diversos articles de bellesa i tots tenen els seus propis conservants”, diu Alonso, que es pregunta quina és la conseqüència acumulativa d’aquest consum.
En aquest sentit, abans del 2020 les grans marques de bellesa i higiene empraven microesferes de plàstic per donar textura i color als seus productes. Així succeïa amb els exfoliants facials o els granulats de les pastes dentífriques. Ara, en canvi, l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) assegura que aquests productes s’han eliminat, evitant així el seus perjudicis, atès que contaminaven els oceans i eren un gran risc per la salut humana, doncs estaven fabricats amb polietilè (PE), polipropilè (PP), poliestirè (PET) i altres plàstics.
Tot i aquestes bones notícies, el món de la cosmètica convencional continua treballant amb productes químics i petroquímics que suposen un greu risc per la salut. Són, entre d’altres, el triclosan, que s’utilitza en sabons i dentífrics; els parabens, que es troben en cremes i xampús, o els ftalats, presents als pintaungles o pintallavis. També hi ha la dietanolamina, agent encarregat de produir l’escuma dels gels i xampús; l’oxibenzona, l’homosalat, les benzofenones, les oxibenzones i molts altres filtres de radiació UV que s’incorporen en locions i cremes protectores solars.
La realitat, però, és que la majoria de la cosmètica econatural tampoc no pot treballar sense conservants. “Tots els productes formulats amb base d’aigua o que contenen hidrolats estan obligats per llei a tenir conservants, ja que han de passar l’anomenat test d’eficàcia microbiològica, conegut com a challenge test”, afegeix Alonso, que no obstant això apunta que els bàlsams, els desodorants i els sabons sí que es poden elaborar sense conservants.
Davant d’aquesta realitat, la norma BioVidasana vetlla perquè la cosmètica econatural manipuli el mínim de químics possibles i opti pels més innocus per a la salut. “Alguns dels conservants que trobem són l’àcid benzoic, l’àcid sòrbic o alguna de les seves sals, com ara el benzoat de sodi o el sorbat de potassi”, detalla Alonso. Amb tot, la norma recomana que la majoria de conservants es combinin amb ingredients naturals, ja siguin olis essencials de romaní, de farigola o d’arbre de te, que allarguen la vida dels productes.
Alonso indica que l’objectiu últim és aconseguir que un major nombre de conservants d’origen natural deixin enrere els químics i passin les clàusules de les lleis comercials. “Els resultats encara no són estables, però hi ha exemples de conservants molt interessants, entre els quals l’àcid levulínic o els de microorganismes, com ara el Lactobacillus o el Zinc Undecylenate, d’origen natural”.
Ara com ara, per protegir la pell dels químics, a l’Estat espanyol hi ha tres certificadores que acrediten la cosmètica econatural i la diferencien de la convencional. Són BioVidasana, Cosmos i Natrue. Però, amb tot i això, els ecologistes reclamen un segell europeu unificat que serveixi als consumidors per reconèixer els productes. Es tractaria d’un reglament que protegís el terme “ecològic”, a l’estil del logo de l’eurofulla que existeix en el sector de l’alimentació.
De moment, i a falta ’un reglament europeu comú, les certificadores malden perquè almenys els articles cosmètics econaturals estiguin al màxim de protegits i es reconegui l’esforç que fan els productors per treballar dins d’aquests paràmetres. Per aquest motiu, BioVidasana ha creat Ecoplus √, un certificat que distingeix les empreses que tenen un 90% dels seus productes dins la Categoria I, la qual mesura els ingredients obtinguts de manera ecològica.
Així és com la cosmètica econatural s’està posicionant com una aposta d’higiene respectuosa amb el medi ambient de la mà de marques que segueixin criteris de proximitat, economia circular i sostenible. Un mercat en el qual les dones emprenedores, que han recuperat la tradició de les trementinaires o les remeieres d’abans, cada vegada tenen més protagonisme.
Un dels referents de l’esforç i passió de les dones per la cosmètica és la marca gallega Muullhoa. Sorgida de la unió de Milhulloa i Granxa Maruxa, dues cooperatives fundades a la comarca A Ulloa, està integrada per cinc dones amb trajectòries diferents però alhora complementàries: agricultura, biologia, farmàcia, ramaderia i arts gràfiques.
“Fa cinc anys vam unir el coneixement de Milhuolla (cultiu de plantes aromàtiques) i el saber de la Granxa Maruxa (granja productora de llet ecològica), per crear un nou producte que potenciés el món rural”, explica Carmela Valiño, sòcia de la cooperativa. Valiño comenta que Muullhoa beu d’una filosofia d’economia circular i de proximitat, pel qual “intentem que tot allò que necessitem vingui de productors locals: comprem la mel a Sovoral, la sidra a Ribela, el pebrot del padró a Finques as Fadegas i les algues a Mar de Ardora”.
Per a aquesta cooperativa, una de les línies de treball és col·laborar en el mercat ecològic i coordinar-se amb les petites granges de la comarca. “Amb la nostra cosmètica volem potenciar els pagesos locals i explotar les propietats dels productes autòctons de la zona”. Sense anar més lluny, difon un labial fabricat amb flors de grelo, una verdura típica gallega.
A més a més, Muullhoa malda per reivindicar el paper de la dona i del col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit rural. Tant és així que, a la Granxa Maruxa, se celebra cada any un festival per reivindicar la sexualitat lliure i un món rural divers.
Pot ser també t’interessa
