Back to top

Cooperatives educatives: tenir veu per canviar l’escola

Anaïs Barnolas Soteras
14 nov. 2020

Les escoles Nou Patufet, Crespinell i Guinardó de Barcelona transformen l’ensenyament a partir de l’autogestió, el treball amb la comunitat i la inclusió social.

Des que van sorgir a Catalunya l’any 1979, les escoles cooperatives treballen amb l’objectiu de formar ciutadans crítics, democràtics i participatius. En total en trobem una quarantena que es regeixen sota quatre models diferents: treball associat, on els socis són els mestres i n’hi ha 24; consum, formades per famílies i que n’hi ha 8; les integrals, on es barregen mestres i famílies, que són 6; i finalment una de Segon grau que contempla un mínim de dues persones jurídiques. Totes elles, en el seu conjunt, apleguen 5.494 socis i 1.867 treballadors que eduquen 16.630 alumnes.

Les escoles cooperatives a Catalunya apleguen 5.494 socis i 1.867 treballadors que eduquen 16.630 alumnes.

Entre aquestes cooperatives, que són de règim concertat, trobem d’elitistes i religioses, si bé es tracten de models als quals la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC) no s’hi sent representada. Segons Joan Segarra, president de l’ens, l’aposta de la majoria d’experiències respon als criteris de la pública, ja que integra valors com la democràcia i l’equitat. “La diferència és que, respecte a l’escola pública, les cooperatives tenen la llibertat  de prendre decisions, escollir el personal i, per tant, treballar a llarg termini”, afegeix. Per aquesta raó, mentre no es faci una reflexió del marc educatiu a Catalunya, Segarra considera que cal defensar una proposta “en què la titularitat de les escoles sigui pública i la gestió cooperativista, tal com succeeix amb el CAP Pediatria dels Pirineus”.

Autogestió, poder de canvi

Entre les cooperatives escolars destaquen Nou Patufet, Crespinell i Guinardó. Totes tres, situades a Barcelona, s’organitzen mitjançant l’autogestió, cosa que les permet revisar contínuament el procés curricular i, alhora, que les persones associades participin i s’involucrin en la seva dinàmica. “L’esperit cooperatiu fa que lluitis perquè el bé comú prevalgui davant de l’individual”, explica Cesc Granada, director de l’escola Nou Patufet, ubicada al cor del barri de Gràcia. El centre es va crear el 2015, quan el centre va tancar i 16 dels seus docents van decidir mantenir el projecte sense estar supeditats a un orde religiós o a un lobby educatiu.

Segons Granada, el fet de ser cooperativa va més enllà d’una mera feina; “es tracta d’un projecte de vida”. Una circumstància que, en opinió d’Ana Maria Peñalver, psicòloga i mestra de l’escola d’educació especial Crespinell, comporta un plus de dedicació que té a veure amb la gestió i les dificultats per aconseguir nous recursos.

Crespinell va néixer el 1979 a Terrassa i actualment atén 68 alumnes d’entre 3 i 21 anys amb autisme i altres trastorns de la conducta. “Els alumnes cursen totes les etapes d’infantil a secundària en col·laboració amb un centre ordinari i, quan arriben a l’edat adulta, els oferim activitats compartides amb els centres ocupacionals o fent pràctiques a empreses perquè entenguin la sortida de l’escola i el seu canvi del rol”, apunta Peñalver.

Corresponsabilitat en grup

Un dels desafiaments de les cooperatives és fer compatible la feina amb el treball de cures, d’aquí que prenen com a referència la manera amb què actuen altres organitzacions. Així ho explica Sheila Vilaseca, cap de departament i mestra de l’escola Guinardó, nascuda com cooperativa el 1987 tot i que ja funcionava des de 1927. També Cesc Granada, de Nou Patufet, comenta que “intentem treballar per objectius i no pel nombre d’hores de feina, cosa que ens ha ensenyat a delegar i generar inèrcies entre l’equip per tal de sostenir el projecte”.

Segons els cooperativistes, hi ha el patró clàssic segons el qual, sense un director, l’escola s’ensorra, quan l’important és que tot l’equip assumeixi responsabilitat

Segons els cooperativistes, hi ha el patró clàssic segons el qual, sense un director, l’escola s’ensorra, quan l’important per ells és que tot l’equip assumeixi responsabilitat, ja que “si només la direcció pren les decisions, es genera inestabilitat i s’alenteix el funcionament”, assegura Granada.

Educació per a l’acció

Més enllà de l’autogestió, els tres centres també es diferencien per accions destinades a què els alumnes siguin els protagonistes. Nou Patufet, per exemple, els incentiva a reflexionar durant l’hora lectiva, de manera que “desperten les inquietuds, la curiositat i s’interroguen sobre qüestions que els amoïna”, explica Cesc Granada., per qui “això permet que, mentre ensenyem a multiplicar, podem anar molt més lluny”.

És, en aquesta perspectiva, que apareix l’aprenentatge cooperatiu: “Si un estudiant ajuda un company, els altres ho veuen, se senten còmplices i acaben col·laborant. De manera que, el que li dóna un cop de mà, fa un esforç per explicar el què està coneixent i aprofundeix més en l’aprenentatge”. Per tant -indica Granada- hi ha un canvi de concepció del docent que passa de ser un bolcador d’informació a un acompanyant.

A l’escola Guinardó també l’alumnat pren partit en les dinàmiques que ocorren en el centre, com ara l’organització de les festes de Sant Jordi i Carnaval. “Les normes les posem els mestres, però ells treballen les seves conseqüències pràctiques”, explica Vilaseca. Fins i tot, a secundària, els delegats de classe preparen en assemblea els aspectes que traslladaran a la junta d’avaluació i què cal millorar. “Si l’estudiant s’ha esforçat per arribar al coneixement, ha de tenir veu en l’avaluació”, destaca Cesc Granada.

L’apoderament dels escolars ha propiciat que a Nou Patufet i Guinardó s’hagin creat les cooperatives d’alumnes PatuCoop, Xocolenta i 21 S. Experiències innovadores que, al costat d’un centenar més, s’articulen avui entorn Alumnes Coop, la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya. Gràcies a aquesta plataforma, els alumnes desenvolupen les seves primeres activitats productives i econòmiques. És el cas de PatuCoop, que amb motiu de les festes Nadal de 2019 va organitzar amb la cooperativa Teixint Connexions una recollida de joguines per a la infància més necessitada.

SINERGIES AMB L’ENTORN

Les escoles cooperatives introdueixen la implicació amb l’entorn com a part fonamental del procés educatiu. En el cas de Nou Patufet, per exemple, l’alumnat s’ocupa de la vegetació que té al voltant, col·labora en centres de salut mental o participa en l’elaboració del guarniment dels carrers en les Festes de Gràcia. “Els alumnes han de comprendre que som éssers socials i que la millor manera d’exercir com a tals és amb accions locals que després tenen una repercussió a escala global”.

Pels diferents pedagogs, aquesta implicació en l’entorn permet que l’alumnat es posicioni davant de situacions d’injustícia. “Per això, els hi demanem als pares i mares que no s’espantin si decideixen que el 8 de març cal tancar portes per reivindicar el dret de les dones”, indica Cesc Granada. 

Altres activitats en aquesta línia és, en el cas de l’escola Crespinell, difondre l’accessibilitat tant pel que fa a l’aspecte físic com el sensorial, pel qual el seu alumnat es coordina amb entitats del barri i un grup d’avaluadors que detecta els aspectes millorables perquè la informació sigui clara i el medi més confortable.

Autoria: 
Anaïs Barnolas Soteras

Pot ser també t’interessa

Un grup d’entitats de l’economia social i solidària santcugatenques s’han unit amb l’objectiu de dinamitzar projectes empresarials i enfortir la xarxa cooperativa.