En el camí cap a una Barcelona sostenible i pacificada té un paper cabdal el projecte de mobilitat que impulsa la històrica cooperativa de bicicletes dins del districte de Poblenou.
És difícil sintetitzar l’abast d’activitats i projectes que al llarg dels anys han sorgit dels tallers del Biciclot, molts d’ells en col·laboració amb altres entitats que impulsen l’economia social i solidària. Aquesta sinergia s’ha incrementat d’ençà que la històrica cooperativa, ubicada originalment al Clot, forma part de l’Associació Bicihub, integrada per una vintena d’entitats -entre cooperatives, associacions i empreses- vinculades a l’ecologisme i a l’economia social del districte de Poblenou, però també de la resta de Barcelona i Catalunya.
Bicihub, que pretén construir una ciutat sostenible en la qual la bicicleta tingui un paper determinant, està ubicat en un antic magatzem de carbó, l’edifici Can Picó. Una nau inaugurada el 2019 gràcies al finançament de l’Ajuntament en la qual trobem oficines, tallers mecànics, una botiga de bicicletes de segona mà i aules formatives. Cedit pel consistori per un període de trenta anys, comença a ser el bressol de processos i accions col·lectives que poden replicar-se a la resta de districtes i altres localitats del país.
La vitalitat de Can Picó contrasta, però, amb altres naus abandonades on malviuen persones sense sostre, com així ha posat de manifest l’incendi de la nau de Badalona aquest desembre passat. En aquest sentit, des de Biciclot es donen oportunitats a persones en risc d’exclusió social a les que el sistema els ha donat l’esquena. Pels seus cursos, ja han passat desenes que han viscut en recintes abandonats, de les quals un 60% s’han inserit en el mercat laborat com a mecànics.
Biciclot va néixer el 1987 al si del col·lectiu de ciclistes urbans i cicloturistes que fomentava l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Els fundadors van ser Pere Serrasolses i Xavi Prat, antics membres del col·lectiu Amics de la Bici, els quals van impulsar un petit taller de reparació i muntatge de bicicletes.
Durant la dècada dels noranta, el projecte va créixer i la participació voluntària va donar peu a professionalitzar l’activitat i oferir llocs de treball. És, d’aquesta manera, com el 1994 l’associació Grup de Treball Biciclot va passar a ser Cooperativa de Treball Associat Biciclot SCCL i el 2002 va esdevenir membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).
A més del taller, la història del Biciclot va lligada al foment de la bicicleta a partir de cursos i formacions per a joves i escolars. Aquest ha estat un dels seus senyals d’identitat que, amb el transcurs dels anys, s’ha consolidat mitjançant una àmplia oferta adreçada a col·lectius que no ha tingut l’oportunitat d’aprendre a circular en bicicleta o que havien deixat de pedalejar.
Actualment, la cooperativa ofereix tallers a nens i nenes d’entre 8 i 12 anys o circuits d’educació viària per a infants de 3 a 6 anys. També és la impulsora de l’escola de bicis per a adults, inserida en el projecte Ves en Bici, destinada a qui vol aprendre a anar en bicicleta o, de forma més especialitzada, en circuits d’habilitat. L’altre punt fort de Biciclot són els tallers de mecànica adaptats a les necessitats de cada col·lectiu, com és el curs de mecànica per a dones.
Per completar les activitats, la cooperativa organitza els Bicibarris i altres rutes guiades amb què els participants reivindiquen el dret a circular per la ciutat. Una d’aquestes és Viu Collserola en Bici, unes colònies en bicicleta per a joves i escolars que, com els Bicibarris, dóna continuïtat a altres projectes que permeten als usuaris fer rutes tranquil·les i segures. Així ho explica Pere Serrasolses, per qui “són sobretot dones grans que, a causa de la societat patriarcal que han patit, s’havien reclòs a l’entorn domèstic i havien deixat d’utilitzar el transport de dues rodes”. A propòsit d’això, Biciclot ha transformat Bicibarris en un altaveu de crítica feminista i altres lluites en perspectiva transformadora.
A tot això, s’afegeix l’aposta de la cooperativa pel reciclatge i la recuperació de bicicletes que, gràcies als tallers de Bicihub, se’ls dóna un segon ús. El principal proveïdor és el dipòsit municipal, si bé Serrassoles indica que el 2020 les donacions de particulars ha fet que no calgués disposar d’aquest servei públic. En qualsevol cas, sigui per un mitjà o altre, Bicihub reutilitza totes les bicicletes. “Des de 2009 posem a la venda bicicletes de segona mà recuperades de forma artesanal”, afegeix Serrasolses. Pel cofundador de Biciclot, aquest sistema de venda permet finançar l’equip de formació, no dependre de les subvencions i reforçar el projecte Bicicoop, nascut de la col·laboració amb una de les entitats del Bicihub, l’ateneu cooperatiu Coòpolis de Can Batlló, al qual se li han cedit 20 bicicletes.
Biciclot defensa el dret de tothom a sortir en bicicleta, també qui per edat o altres circumstàncies Bici Sense Edat, que tot i la Covid, no s’ha aturat gràcies a la col·laboració d’Aurora, una cooperativa que ofereix serveis de mobilitat sostenible per a empreses socials. Aurora ha facilitat un tricicle amb què la gent gran amb malalties mentals que viuen a residències ubicades a Manlleu i Osona han pogut esbargir-se i socialitzar-se després de mesos tancats. Serrasolses afirma que “ha suposat una gran experiència pels voluntaris que portaven els tricicles, ja que han gaudit de les converses i el clima d’agraïment que han rebut dels residents”.
Una altra iniciativa que ha tingut una gran acollida ha estat la cessió de bicicletes al personal sanitari que ha requerit distreure’s i fer determinats desplaçaments, així com a entitats que treballen amb joves extutelats, als qui “intentem estimular perquè entrin als nostres cursets per després inserir-se en el mercat laboral”, afegeix Serrasolses.
Aquest vessant solidari, sumat al suport als missatgers i repartidors a domicili, han convertit Biciclot en un puntal del món cooperatiu més implicat en la lluita per una ciutat més justa, inclusiva i sostenible.
Als anys vuitanta, punt de partida d’aquestes iniciatives que promovien l’ús de la bicicleta a la ciutat, la mobilitat urbana era força agressiva. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, només el 1990 hi va haver 88 víctimes mortals en accidents de trànsit, molt per sota dels 14 que, dissortadament, hem tingut el 2020. Altres indicadors, com la xifra de persones lesionades de gravetat, també semblen indicar una reducció de la sinistralitat a la ciutat.
Tot i això, les persones que es desplacen en bicicleta ocupen el segon lloc, per darrere de les motocicletes, entre els qui pateixen accidents de gravetat, mentre que els turismes són els principals responsables dels accidents. La reducció de la sinistralitat tindria a veure, doncs, amb els canvis que s’han adoptat darrerament, com són la reducció de la velocitat en alguns carrers, el desplegament de les Superilles o l’augment de la xarxa de carrils bici.
Respecte a aquests últims, el primer carril bici oficial va crear-se el 1983. Tenia 8 km de longitud entre els carrers del Consell de Cent i Diputació, però només era utilitzable els dies festius. L’any 2010 els quilòmetres de carrils bici ja ocupaven 159 km i, pel final de mandat, el consistori confia que el nombre de trams siguin 200 i l’extensió ocupi fins a 308 kilòmetres.
El proper carril serà al Passeig de la Zona Franca i constarà de 3,6 km, que connectaran carrils preexistents, i en curs hi ha les obres al carrer Aragó per construir un carril de 4,8 kilòmetres que creurà tot l’Eixample i suposarà l’eliminació d’un carril de circulació de vehicles a motor.
Tot i l’increment de la xarxa de carrils bici a Barcelona, Amics de la Bici i altres entitats que havien creat els primers carrils pirates de la ciutat, denuncien que molts presenten deficiències i representen un perill tant per als ciclistes com pels vianants.
