Back to top

Art per potenciar la cohesió comunitària

Marta Roca
19 gen. 2021

XIC, arts escèniques comunitàries promou la convivència a partir de la diversitat dels seus integrants i utilitza l’art escènic com a instrument de relació. Ara, aquesta entitat arriba al desè aniversari amb 15 produccions a l’esquena i nous reptes per davant.

Utilitzar les arts escèniques com a element de cohesió. A través d’aquesta fórmula, XIC, arts escèniques i comunitàries promou la convivència entre els diferents grups socials i cultural dels nostres barris. “La cultura i l’art escènic cohesionen perquè et col·loquen en un espai vivencial, lluny del context mental on es troben els prejudicis”, explica Júlia Gutiérrez, coproductora i codirectora del XIC.

La XIC coordina persones de diferents edats, orígens i gèneres que, gràcies a la creació artística, es coneixen i interactuen entre si i amb l’espectador

És per això que, en els seus espectacles, el XIC coordina persones de diferents edats, orígens i gèneres que, gràcies a la creació artística, es coneixen i interactuen entre si i amb l’espectador. “Hem vist que, a través d’un espectacle que involucra el cos i fomenta el treball en equip, els prejudicis s’esvaeixen”, descriu Gutiérrez.

La XIC va néixer el 2011 al barri de Poble Sec de Barcelona. El motiu no era altre que fer una cercavila per celebrar el cinquè aniversari del seu pla comunitari, fins que passats tres anys, els seus impulsors van traslladar l’activitat en un espai interior. “Ens vam adonar que costava implicar la gent al carrer, mentre que en un local et permet cohesionar els participants”, reflexiona Joel Álvarez, codirector, coproductor i fundador del XIC.

El primer espectacle en una sala va dedicar-lo a la història del Poble Sec, pel qual van participar unes 50 persones, cosa que va servir per rellançar l’entitat, ja que de resultes d’això el 2016 va rebre el premi Federico Mayor Zaragoza (UNESCO) en la categoria social-cultural. El reconeixement a la seva trajectòria va permetre després que el projecte s’estengués a dos barris més de Barcelona, Sant Martí de Provençals i El Coll, alhora que va repercutir en un increment de les seves produccions. En aquests moments, ja són 15 les iniciatives que el XIC ha presentat en públic, la majoria amb una participació mitjana de seixanta persones i un 80% dels aforaments plens.

Cultura a l’abast de tothom

Totes les activitats del XIC són gratuïtes i, encara que van adreçades a la gent del barri, no es demana cap experiència prèvia per participar-hi. “No fem càstings per entrar, al qual cosa ha suposat que algunes vegades hàgim esgotat les places o, en el cas de les activitats que tenen un cost, aquelles persones amb més dificultats econòmiques”, explica Júlia Gutiérrez.

D’aquesta manera, assegura la portaveu de l’agrupació, el XIC ha descobert molts talents. “Hem vist transformacions i apoderaments espectaculars”, afirma Gutiérrez, per qui, en el cas que les persones tinguin dificultats per seguir el ritme, se’ls ofereix apuntar-se a una sola part del projecte. Amb tot, l’objectiu és promocionar la democràcia cultural, entesa com el dret de tothom a accedir-hi, ja que “treballem amb la comunitat, des de la comunitat i per la comunitat”, afegeix.

D’aquesta manera és com el XIC ha esdevingut un projecte singular en què el seu treball no es limita a cap col·lectiu concret, sinó a reunir el nombre màxim per aproximar-los entre ells. Un objectiu que demana estratègies de tota mena, atès que “els grups es cohesionen tant que sovint costa que siguin accessibles a nous participants, d’aquí que implementem fórmules per ampliar-ne sense que això malmeti l’empremta social del projecte”, assenyala Júlia Gutiérrez.

Produccions amb estàndards professionals

Un altre objectiu del projecte és fer compatible l’heterogeneïtat de participants amb la qualitat artística de cada proposta. “Les dues coses no han d’estar renyides, al contrari: intentem que la fase de preparació, calendari, tallers o adequació dels espais siguin molt acurats”. A propòsit d’això, el XIC compta amb un personal tècnic altament especialitzat en so, vestuari i altres aspectes que garanteixen una gran qualitat escènica i que la participació del veïnat sigui molt notable.

La XIC ompta amb la col·laboració d’equipaments culturals tan importants com el teatre Tantarantana o el Museu d’Arqueologia de Catalunya

Ara per ara, el XIC compta amb la col·laboració d’entitats i equipaments culturals tan importants com el teatre Tantarantana, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Mercat de les Flors i l’Institut del Teatre. Espais que han esdevingut part essencial per mantenir la vocació comunitària de l’entitat. Així s’hi refereix Júlia Gutiérrez, quan recorda la gran rebuda que el 2015 va tenir un dels grups que va actuar al Mercat de les Flors. “No oblidaré mai les cares de la gent, va ser una experiència brutal”.

Per desenvolupar cada una de les produccions, però, el XIC requereix un finançament força rellevant, que ni l’aportació d’un centre cívic ni les subvencions anuals que atorguen l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat encara no cobreixen del tot per garantir que sigui gratuït per a les persones participants. "Necessitem un finançament de més llarga durada, ja que avui les subvencions són anuals i cada any tenim la incertesa de quin finançament rebrem", indica. 

Virus, una obra premonitòria

Habitualment les obres del XIC aborden temàtiques socials i de memòria històrica que s’adapten al perfil i les necessitats dels diferents participants. Una d’elles va ser Virus, representada el 2019 i en la qual es tractava l’extensió d’una malaltia que tenia al veïnat amagat i els carrers buits. L’obra se centrava en un petit grup de joves que se salvava de la pandèmia i buscava formes per descobrir-ne l’origen i una possible cura.

Sense témer que al cap d’uns mesos vindria la Covid-19, l’espectacle del XIC va reflexionar entorn els discursos de la por que dificulten la convivència als barris. Una realitat que, curiosament, els veïns de Sant Martí que va formar part de la producció han experimentat en carn pròpia i de la qual fan broma per la similitud amb l’obra que els va portar dalt l’escenari. “Recordo que no sabia com justificar que tothom es contagiés menys els menors. Malauradament, la distopia s’ha fet realitat”, diu Joel Álvarez.

Pel que fa a la situació sanitària actual, l’agrupació explica que l’ha obligat a repensar el projecte i refer les actuacions previstes. De la mateixa manera que s’ha vist obligada a crear subgrups i incorporar les mascaretes dins del vestuari. “Hem donat la volta al projecte perquè no perdés pistonada i afavorís el benestar emocional entre els participants i el mateix públic”, explica Álvarez.

En aquesta línia, el XIC ha convertit una obra en vídeo alhora que ha preparat un espectacle musical que, a més de reforçar els vincles comunitaris, ha esdevingut un acte de transformació i teràpia col·lectives. “Per a cada un dels projectes, tenim un grup de WhatsApp a través del qual ens donem ànims i recuperem la comunicació en aquests moments tan complicats”, reflexiona Júlia Gutiérrez.

També, el XIC va haver d’entomar el desembre de 2019 el tancament de la cooperativa Art&Coop, impulsora i gestora de la iniciativa, si bé això no li ha impedit preservar un projecte que continua posant l’art i la creació al servei del desenvolupament comunitari.  

 

LA POTÈNCIA DEL TEATRE COMUNITARI

Fer teatre comunitari és la raó que inspira el XIC a posar en escena obres de gran valor pedagògic. “En una trobada al nord de l’Argentina, vaig veure com els adults acompanyaven els joves, aquests els infants i aquests últims a la gent gran, demostrant la força quotidiana que té suport mutu”, recorda Joel Álvarez.

Fet i fet, el Teatre Comunitari Argentí ha esdevingut un referent arreu del món, gràcies a integrar una xarxa de companyies obertes al veïnat que es reinventen constantment, ocupen el territori i parlen de la identitat dels seus integrants. “Són projectes que, fruit de les seves potencialitats, sovint l’administració se’ls fa seus”, indica Álvarez.

A propòsit d’aquest fenomen, Álvarez aclareix que el teatre comunitari no s’ha de confondre amb el teatre amateur. “És més inclusiu i cohesionat, ja que intenta agrupar una gran diversitat de cultures i realitats socioeconòmiques, de manera que genera microcosmos dins del col·lectiu que el crea”.

No només això: pel representant del XIC, també en els processos d’assaig i representació escènica, el teatre comunitari promou situacions de convivència que, a diferència del teatre amateur, es traslladen a la ciutadania de la mà d’un estol més variat i ampli d’individus.

Autoria: 
Marta Roca

Pot ser també t’interessa

El 40% de les entitats de l’economia social i solidària no té cap proveïdora de programari lliure. La principal raó és perquè no hi han reflexionat, davant el qual les organitzacions de l’àmbit tecnològic insten a prendre conscienciar dels seus beneficis amb vista a intercooperar.

Fil a l’Agulla ha plasmat en un Manual d’autodiagnosi els deu anys d’investigació sobre el treball sostenible i humà. Amb aquesta eina vol ajudar les cooperatives a incorporar les cures en la seva dinàmica quotidiana.