El llibre-receptari Nos sobran las ideas (Pol·len Edicions), de l’activista Arnau Montserrat, analitza els diagnòstics i les mesures que l’esquerra ha plantejat amb vista a pal·liar la crisi derivada de l’escalfament global i altres urgències.
És habitual que allò que, abstractament, podríem denominar com les forces de l’establishment, rebutgin les crítiques a l’estat de les coses i les caricaturitzin com a mostres d’ingenuïtat o meres expressions de negativitat paralitzadora. Jordi Pujol va parlar de “la cultura del no”, concepte que fins i tot va dur al subtítol d’un llibre.
Tot i aquest posicionament, no sembla que s’estiguin duent a terme plans brillants des del suposat realisme dels grans actors econòmics. S’esgota el màxim l’extracció de fòssils i es continua amb el business as usual, matisat per la recepció de milers de milions d’euros que destina el capitalisme corporatiu verd (si se’ns permet l’oxímoron). Esperaríem alguna tecnologia salvadora, algun rescat a l’últim minut propi d’una pel·lícula de Hollywood, que permeti una mena de final feliç. I mentre això no passa, en paral·lel alguns magnats emeten discursos delirants sobre la necessitat d’abordar desafiaments per fer habitable un planeta hostil, tipus Mart, en lloc de centrar esforços a preservar la Terra.
Des de l’esquerra transformadora s’ha intentat sovint passar de la protesta a la proposta. Doncs bé: l’activista Arnau Montserrat sembla haver assumit el desafiament, ja que el seu assaig ‘Nos sobran las ideas, publicat per Pol·len Edicions, no solament inclou diagnòstics, sinó també possibles accions. Per això, no és casual que el títol de la seva obra sigui plural. Montserrat ha escrit un assaig de cert abast col·lectiu, fins al punt que serveix de petita enciclopèdia del ciutadà conscienciat que abraça de manera interseccional les lluites pel medi ambient, contra les múltiples desigualtats que recorren la societat i moltes altres branques de l’hidra de l’activisme d’esquerres.
Així, l’autor recull, en forma de citacions directes o indirectes, centenars de veus personals o grupals. Remet a l’Observatori del Deute en la Globalització, al Sindicat de Llogateres o a Ecologistes en Acció. Igual que recórrer a la filòsofa Marina Garcés, l’antropòloga Yayo Herrero, l’escriptor Carles Taibo, el divulgador científic Antonio Turiel i a tota una internacional de les idees més o menys progressistes: des de l’economista Joseph Stiglitz (a qui podríem classificar com un socialdemòcrata a l’americana) fins a l’antropòleg llibertari Murray Bookchin, passant per Noam Chomsky, Naomi Klein o aquell Christian Felber que parla de l’economia del bé comú. La llista seria llarguíssima. I en el conjunt s’infiltra fins i tot un novel·lista especialitzat en els problemes climàtics: el veterà Kim Stanley Robinson, autor de 2312 o de la recentment publicada El ministerio del futuro.
Quan a Robinson, cal recordar que es caracteritza per especular amb rigor sobre les possibles mesures tècniques que poden contribueixin a contenir l’escalfament global. Aquest seria, possiblement, un dels punts febles de l’assaig de Montserrat: desplegar un ventall més ampli de tecnologies futuribles, encara que aquestes es facin servir, de manera indesitjable, per sedar les preocupacions ciutadanes.
Tot aquest flux de veus arriben vertebrats per una prosa i un criteri de selecció personal. Nos sobran las ideas té quelcom d’arenga multidisciplinària, persistent i persuasiva. Montserrat transmet una mena de vigor dialèctic, una vitalitat plena de lemes (“la sostenibilitat ja no és suficient, necessitem una regeneració”) que poden expandir-se a través dels múltiples fils que llença
En el llibre esmenta desenes d’entrevistes i articles periodístics mitjançant els quals els lectors i lectores poden introduir-se en aquest pensament, però també assenyala uns quants assajos que permeten aprofundir-hi. Pel camí, trobem algun lapsus i alguna errata de més. Coses, potser, de l’acceleració de les vides i la pressió per mantenir el control dels costos de producció que inunda totes les esferes de les nostres vides low-cost.
El resultat és l’afirmació incansable que hi ha moltes idees per posar brides al casino econòmic global, i a l’incendi de fòssils que l’alimenta, per treballar per la descarbonització i per afrontar reptes del present. Per construir, en definitiva, maneres d’organitzar-se que garanteixin un futur on es pugui gaudir d’una vida bona. Però també que es treballi fora dels marcs econòmics que no tenen prou amb parasitar el sector públic, infrapagar les persones treballadores i que exigeixen que furtem el poder adquisitiu dels nostres ‘jo’ a través de l’endeutament i l’esgotament de matèries primeres de les quals no podran disposar les futures generacions.
En aquest sentit, l’autor de Nos sobran las ideas aposta per la renda bàsica, fer servir monedes locals per estimular el comerç just i de proximitat, deixar d’usar el PIB com a element de diagnosi de la salut econòmica de les societats, auditar el deute públic, desplegar serveis financers des del sector públic o acabar amb la creació privada de diners. De la mateixa manera que advoca per limitar les plusvàlues, transformar la legislació en matèria d’habitatge, acabar amb les societats d’inversió immobiliària, reduir les jornades laborals, desplegar sistemes públics de prestació de cures, reformar el sector de les treballadores domèstiques i assumir el racionament dels recursos finits (i cabdals per les energies renovables) com el liti.
A propòsit d’això, Arnau Montserrat planteja rehabilitar massivament els edificis per optimitzar la seva eficiència, prohibir l’obsolescència programada i garantir la reparació dels aparells per expandir la seva vida útil i prohibir els envasos de plàstics d’un sol ús que disposin d’alternatives. Alhora que també exhorta a desfer el sedàs procorporatiu d’instruments com l’arbitratge de diferències inversor-estat, recuperar la progressivitat fiscal, taxar activitats ecològicament agressives com la ramaderia intensiva. I així, un llarg etcètera de mesures d’abast més limitat o més general.
El llibre de Montserrat pot arribar a desbordar, i fer-ho d’una manera agra i dolça. Per una banda, ens assenyala milers de camins possibles per millorar el món en què vivim, però per altra, no deixen d’aparèixer les dificultats, els camins empresos en signe contrari, les inèrcies de la locomotora del capitalisme i els seus poders.
La financerització de l’economia va més enllà dels darrers quaranta anys de cicle neoliberal. L’espès teixit de tractats comercials i legislacions multilaterals solidifica el neoliberalisme com a sistema perdurable que no es pot desfer amb una sola nit d’eleccions, per triomfal que aquesta sigui. I és que la “metàstasi corporativa” a la qual al·ludeix Montserrat drena recursos de l’economia ciutadana i també dels plans públics, la qual cosa condueix a un creixement fonamentat en furts colonials i neocolonials, generacionals...
A més a més, Nos sobran las ideas parla de com evitar una catàstrofe que no podem ni imaginar, amarats com estem d’un context de xoc i pessimisme. Un estat d’ànim contra el qual Montserrat ens convida a rebel·lar-nos pensant que pot ser diferent si comencem per modificar el nostre present. Encara que, segons l’autor, no hi ha gaire espai pel triomfalisme, raó per la qual inclou la cita d’Emilio Santiago Muiño: “El que ocuparà els buits deixats per l’Estat no són les ZAD o els caragols zapatistes, sinó la màfia. Ja succeeix en el 99% del territori on l’Estat es replega”, afirma l’antropòleg. De tothom, diu Arnau Montserrat, depèn que això no passi.
I és que, fet i fet, no són suficients aquelles petites victòries legislatives que matisen un procés obert on el medi ambient i la nostra existència estan en constant i insensata transformació en benefici de l’extracció permanent de guanys. Si realment volem aturar l’emergència climàtica, social i econòmica caldrà un veritable tsunami de canvis estructurals. Només així podrem capgirar l’actual dinàmica i preservar la vida a la Terra, la nostra casa.
LLIBRE
TÍTOL: Nos sobran las ideas. Propuestario para una transición ecosocial
AUTORIA: Arnau Montserrat
EDITORIAL: Pol·len Edicions, 2021
PÀGINES: 300
