Back to top

Elinor Ostrom: més enllà dels mercats i els estats

Martí Jiménez
3 març 2021

El 8 de desembre de 2009, Elinor Ostrom va pronunciar el discurs de recepció del Premi Nobel d’Economia sota el títol “Més enllà dels mercats i els estats: governança policèntrica de sistemes econòmics complexos”. Seria la primera dona guardonada amb aquesta distinció.

Des d’una aproximació sovint heterodoxa i antidogmàtica, la seva obra desenvolupa fórmules per a la gestió responsable i sostenible dels recursos comunals

Des d’una aproximació sovint heterodoxa i antidogmàtica, la seva obra desenvolupa fórmules per a la gestió responsable i sostenible dels recursos comunals. La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va declarar que els estudis d’Ostrom “van aconseguir donar rellevància a aquest assumpte davant la comunitat científica, en demostrar que els bens comuns, com els boscos, les pesqueries, els camps petroliers o les terres de pastura, poden ser gestionats de manera eficaç pels usuaris, en lloc de delegar la seva gestió als governs o a empreses privades”. La seva teoria també permetia demostrar que aquest mètode és econòmicament i ecològicament sostenible a llarg termini.

Va ser a Bloomington, a la Universitat d’Indiana, on Ostrom va començar la vida professional com a docent alhora que va iniciar, al costat del seu marit Vincent Ostrom, el projecte acadèmic que els faria famosos a nivell global: el prestigiós Taller de Teoria Política i Anàlisi Polític.

De la mà d’aquest taller i innovant tant en l’àmbit metodològic com en la selecció de línies de recerca, la parella va arribar a convertir aquest fòrum de reflexió en l’espai acadèmic més rellevant a l’hora d’estudiar i analitzar allò que es coneix com els comuns. La seva curiositat intel·lectual la va portar a estudiar les economies públiques locals i, en particular, la prestació municipal de serveis policials, la gestió del subministrament d’aigua, la pesca, la silvicultura i la gestió de recursos al món menys desenvolupat.

L’Escola de Bloomington va desenvolupar durant la segona meitat de segle XX una nova aproximació a l’economia pública, prenent com a punt de partida el treball de camp amb la vocació de comprendre les diferents formes que existeixen al voltant de la lliure associació entre éssers humans.

L’objectiu principal d’aquesta escola de pensament era, precisament, el desenvolupament d’una ciència de l’associació. Ostrom estudiava les regles que regeixen el comportament dels individus en les seves interaccions, tant amb la natura com amb els altres. El seu treball de camp, en definitiva, cercava maneres d’afavorir la cooperació humana.

Així doncs, Elinor Ostrom (1933-2012) va dedicar la seva vida professional a estudiar com les persones poden aprendre a conviure millor. Un repte fonamental de la vida en societat, marcada pel conflicte, la violència, la gelosia, la venjança, la manipulació i la intolerància. Aspectes que, dia rere dia, constatem en la política partidista o en la mateixa quotidianitat, on pel simple fet de conviure amb ciutadans amb valors diferents es desencadenen conflictes socials.

Les contribucions de la Premi Nobel són úniques en la mesura que emfatitzen la necessitat d’entendre la resolució de problemes de persones imperfectes en un món imperfecte

La recerca d’Ostrom intentava resoldre aquest dilema fonamental: estudiar el procés de desenvolupament institucional que permet als éssers humans fal·libles gestionar raonablement els recursos escassos i les relacions entre ells. Les seves contribucions són úniques en la mesura que emfatitzen la necessitat d’entendre la resolució de problemes de persones imperfectes en un món imperfecte.

Influenciada pel federalisme d’Alexis de Tocqueville, la idea del coneixement dispers de Friedrich Hayek i la teoria de l’elecció pública de James Buchanan i Mancur Olson, l’obra d’Ostrom enriqueix el debat econòmic amb la seva nova visió del procomú més enllà de la frontera entre la cosa pública i la privava. En paraules de la Premi Nobel, “si els agents de l’estat creuen que només ells posseeixen l’autoritat per fixar les regles, serà molt difícil que les comunitats locals mantinguin les seves institucions comunals a llarg termini.”

Per entendre l’obra d’Ostrom, és important reconèixer que la governança, entesa com el desenvolupament col·lectiu de normes per resoldre problemes socials, no és el mateix que el govern. El tercer sector -la societat civil- no és concebut com un instrument de l’Estat, sinó com una alternativa a aquest. Això ens indica que els sistemes institucionals més eficients i funcionals són els  policèntrics, aquells que parteixen d’una sèrie de compromisos superposats i emanen de baix a dalt a través d’un procés evolutiu al llarg del temps. En línia amb això, una administració pública descentralitzada facilitarà la difusió, la distribució i el control del poder, i al seu torn la preservació de les llibertats ciutadanes.

Ostrom també va participar, de manera activa, en el debat públic sobre el canvi climàtic. Segons deia, “no podem confiar només en polítiques aïllades a escala global per resoldre el problema de la gestió dels nostres recursos comuns, els oceans, l’atmosfera, els boscos, els rius i tota la diversitat d’éssers vius que es combinen per crear les condicions idònies de vida, inclosa la vida dels set mil milions d’humans”. Apostava per una acció climàtica multinivell que emprés diverses estratègies de forma sincronitzada, tant a escala mundial com nacional, regional o local.

L’obra d’Ostrom és alhora humanística i científica, ja que intenta entendre les societats humanes en tota la seva varietat. I per fer-ho, explora les societats de ben a prop: des del govern local de Califòrnia fins als sistemes de reg al Nepal, passant pel Tribunal de les Aigües de València. El seu treball de camp en economia pública està guiat per la lògica de l’elecció humana.

Ningú no ha fet més que Ostrom, tant en la seva investigació com en la seva capacitat divulgativa, per ajudar-nos a comprendre les normes i institucions humanes

Ningú no ha fet més que Elinor Ostrom, tant en la seva investigació com en la seva capacitat divulgativa en el camp de l’economia política, per ajudar-nos a comprendre les normes i institucions humanes. I ningú no ha fet més per alertar-nos dels danys que poden causar els governs quan intenten imposar normes per abordar dilemes socials sense el reconeixement dels ciutadans implicats.

Trenta anys després de la publicació de la seva obra mestra, Governant els comuns, Ostrom ens exigeix ​​que entenguem i respectem la diversitat institucional del nostre món, que identifiquem l’enginy i la saviesa de les solucions locals i la creativitat empresarial. Transcendint la dicotomia entre estat i mercat, el seu treball posa èmfasi en les solucions creatives que sorgeixen quan els individus són lliures de formar associacions i treballen dins d’una xarxa de normes que promouen la responsabilitat individual i la responsabilitat col·lectiva. Gràcies, Lin!

Martí Jiménez és director de Recerca de l’Institut Ostrom.

Autoria: 
Martí Jiménez