Back to top

Comunitarisme als Andes: economia solidària als temps moderns

Xavier Padullés
19 Feb 2021

Al llarg i ample del món podem trobar diverses formes d’organització socioeconòmica properes al cooperativisme occidental i fins i tot més antigues, però igual de sofisticades en la seva definició i aplicació pràctica. És el cas de les comunitats Quechuas i Aymarás, les quals van conformar el regne Inca -que no imperi- i que encara continuen actives entre l’Equador, Perú i Bolivia.

El sistema social d’aquestes cultures andines es pot definir amb conceptes com Ama Sua, Ama Llulla, Ama Quella, Ayni, Ayllu o Pachamama. Utilitzaré la terminologia quechua com a cultura més nombrosa, sense voluntat de desmerèixer a altres com l’Aymará.

Aquests conceptes definirien la cosmologia andina, que sota paràmetres analítics europeus els podríem circumscriure en tres grups epistemològics: la cosmovisió moral, la cosmovisió sociopolítica i la cosmovisió metafísica. Uns mots més ajustats al pensament dels pobles dels Andes i que, a Europa, s’anomenen Filosofia de la moral, Filosofia política i Metafísica.

Filosofia de la moral

Tres paraules defineixen la Filosofia de la moral. Es tracten d’Ama Sua (no siguis lladre), Ama Llulla (no menteixis) i Ama Quella (no siguis fluix), adoptats per l’ONU i que representen els únics conceptes jurídics de l’incanat, prou arrelats perquè un regne tan gran -més de 2 milions de km2- es vertebrés amb un mínim de tensions socials.

Pel que fa a Ama Quella, té a veure amb la idea que l’individu no ha de ser mandrós, ni amb si mateix ni amb relació a la comunitat. En primer lloc, ha de respectar-se (no caure en el vici) per acabar sent part de la polis (l’objectiu darrer).

Les Ama són tres principis rectes, definidors de l’incanat i de diverses cultures fins al dia d’avui. Valors que no eren paper mullat -a diferència de Roma, on sempre van dominar els “fluixos”; és a dir, corruptes i psicòpates disposats a saltar-se els codis legals- i que no estarien tan lluny dels Valors de l’Aliança Cooperativa Internacional, que ens demana honestedat, responsabilitat social i preocupació pels altres.

Filosofia política

Ayni i Ayllu conceptualitzen el que volem expressar en aquest àmbit. Cercant una definició, l’Ayni seria “un sistema economicosocial que les cultures aymarás i quechuas practiquen per viure en harmonia i equilibri”. Està basat en la reciprocitat i la complementarietat, com ho prova que membres de la comunitat ajuden a un company a sembrar les seves terres a canvi que pagui el seu Ayni; és a dir, sembri les terres de les persones que van treballar amb ell. Els aymarás o quechuas ho continuen practicant encara avui..

La reciprocitat a l’Ayni andí significa que cada acte d’una persona condiciona o és conseqüència de l’acte dels altres, en una dinàmica que només es trenca quan alguna de les persones no compleix amb el seu compromís, d’aquí la importància d’estar sempre comunicats.

Així, quan la reciprocitat s’aplica tot el temps, s’assoleix l’harmonia en el treball i la sostenibilitat, cosa que indica que els oposats no han de lluitar entre ells, sinó entendre’s per un bé comú (1). Una connexió amb el veí de la qual els occidentals hauríem de reaprendre si volem reconstruir la comunitat esmaperduda entre mons virtuals.

En contraposició a l’Europa medieval -fustigada pel feudalisme i per un cristianisme manipulador-, les grans civilitzacions andines van crear un gran sistema social comunitarista

Per tant, en contraposició a l’Europa medieval -fustigada pel feudalisme i per un cristianisme manipulador-, les grans civilitzacions andines van crear un sistema social comunitarista impensable en el continent dels Papes i Reis, ja que mentre que a l’Europa d’aquella època et penjaven per matar una llebre al bosc del teu senyor, els inques atorgaven chakras (hectàrees de cultiu) als súbdits perquè s’integressin, com a adults, de ple dret a la societat. En altres paraules: es considerava que només es podia ser ciutadà de ple dret si, a condició, ajudaven l’estat amb la seva pròpia mà d’obra (l’equivalent als nostres impostos). De manera que, si avui a Occident el concepte és endeutar-se per enriquir la banca, allà -mai no van disposar de monedes- la idea era construir la comunitat des de l’ajuda mútua emprant conceptes moderns de l’economia social. La renda bàsica universal s’aproximaria a aquesta idea de la regalia incaica.

En síntesi: aquests pobles entenien que només construint xarxes d’economia solidària (fent troc en economia circular), la societat podia funcionar en certa harmonia, com així fou fins a l’arribada dels castellans. Ayni suposa, en conseqüència, fer comunitarisme per a l’Ayllu (la comunitat) des del compromís individual i col·lectiu (els Ama). Els seus principis, doncs, s’ajustarien a l’esperit del comunitarisme Andí.

Metafísica

Tot ciutadà a l’incanat rebia una educació que incidia en els elements de l’economia familiar (agricultura, hidràulica) amb altres més sofisticats (depenent, però, de l’estrat social). Amb tot i això, havia de conèixer les regles del joc perquè el torn de Kuraka (batlle) encara és rotatori i obligatori. Una manera d’assegurar el compromís de l’individu vers la comunitat més enllà de la partitocràcia actual. No es tractava pas de fer política partidista, sinó d’involucrar-se a la comunitat per millorar-la.

Més enllà d’aquests conceptes morals, educatius i polítics, el que realment bressolava la societat inca -i les cultures aquí citades- era la visió metafísica vers els éssers i l’existència en general. Tenien sacerdots i sacerdotesses (Cusco, al Perú, era la capital religiosa) però el que cercaven era el creixement lluny de dogmes eclesiàstics.

Aquest creixement espiritual es regia principalment sobre tres nivells lligats a la contemplació de la naturalesa: Hanan Pacha (el món superior), Kay Pacha (el món d’aquí) i Uku Pacha (món inferior). Una espiritualitat que avui es conforma entorn al respecte a la Pachamama (Mare Terra), entesa com la mare de la qual provenim i a la qual tornarem. Al capdavall, es tracta d’una visió propera al panteisme europeu i que dista molt dels nostres ecologismes, on generalment els manca sentir que tots els elements i éssers estem interconnectats.

Mentre la mentalitat antropocèntrica dels nostres pobles ha consistit a estripar la natura, els andins van crear una ecologia social, econòmica i comunitària interrelacionada amb una visió espiritual respecte a l’ecosistema

D’aquesta manera, mentre la mentalitat antropocèntrica dels nostres pobles ha consistit a estripar la natura i lamentar-nos pels confinaments, els andins van crear una ecologia social, econòmica i comunitària interrelacionada amb una visió espiritual respecte a l’ecosistema. En lloc de caure en la cobdícia, buscaven l’estat contemplatiu i la comunió amb la natura, fent que la seva ciència partís d’aquest principi. Prova d’això és que, pels inques, l’or era curatiu (com a mineral que és), mentre que pels occidentals continua sent una mesura de patró econòmica.

Fini

Comunitarisme és un dels conceptes més interessants per ser rescatats de la cosmovisió andina. I és que, malgrat els esforços de l’economia social, ens ensenya que cal una nova col·lectivitat fonamentada sobre la Virtus perquè existeixi el sentit comunitarista, ja que només així es podrà enfortir el cooperativisme i les diverses propostes de l’economia social i solidària per fer un món més just i solidari.

Malauradament, però, el pensament binari occidental (ben diferent de moltes civilitzacions del món) no ajuda, atès que la filosofia i la ciència carreguen el pes sobre el racionalisme antropocèntric i no sobre la part femenina. Més aviat, per partiarcal, el pensament occidental tendeix a anar d’un extrem a un altre (comunisme vs. capitalisme, àngel o dimoni) sense trobar el punt intermedi que reclamaven els antics grecs i que no van trobar.

Els andins tenen la chakana (creu del sud no cristiana) per simbolitzar la unió del masculí amb el femení (yin i yang), que tant costa d’equilibrar a Occident

En canvi, els andins tenen la chakana (creu del sud no cristiana) per simbolitzar la unió del masculí amb el femení (yin i yang), que tant costa d’equilibrar a Occident i que és l’origen de tantes tragèdies, perquè sense aquest equilibri, no pot haver-hi harmonia social ni ecològica.

Podríem afirmar, doncs, que el cooperativisme i la cosmovisió andina, encarnada en els Vedes, els Tiahanacu o els Inques, ha demostrat que altres mons són possibles perquè han existit. Per tant, no parlem de cap utopia, sinó de canvi en la voluntat dels individus, ja que canviant nosaltres en col·lectiu i pensant en comunitari, canviarem el sistema i millorarem com a persones.

 

(1): www.aynibolivia.com/shop/blog/ayni-bolivia (Reciprocidad y complementariedad andina)

 

Xavier Padullés és cooperativista, doctor en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i postgraduat en Economia Cooperativa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Autoria: 
Xavier Padullés