El FESS Rural neix el 2019 amb el propòsit de “celebrar i visualitzar les veus rurals transformadores des de l’ESS”. Tota una declaració d’intencions que cerca fer visible i enfortir un relat propi que pugui dialogar amb les veus que asseguren que les economies transformadores neixen i floreixen amb major facilitat en els contextos urbans. Si ho aconseguim, farem possible l’escolta que necessitem per anar convertint el moviment de l’Economia Social i Solidària en un espai més acollidor i equitatiu.
Així doncs, després de quatre anys i tres edicions del FESS Rural, us volem compartir algunes valoracions i reflexions nascudes d’aquest breu i intens recorregut.
El Festival ha esdevingut un exercici de reconeixement de la diversitat i l’heterogeneïtat que habita en les ruralitats. Lluny de caure en la temptació de reduir aquesta pluralitat o intentar sintetitzar-la, l’evolució del Festival s’ha caracteritzat per sostenir un diàleg constant i tossut entre el fet concret i el fet generalitzable: entre les singularitats de Vallfogona del Ripollès i les condicions compartides pels micropobles de Catalunya; entre els conflictes ecològics fruit de l’impuls d’una variant a la Vall d’en Bas i les mancances d’unes institucions urbanocèntriques; entre els impactes del turisme a l’Empordanet i els ecos que ressonen arreu de Catalunya. Per posar alguns exemples.
Aquest esforç per sostenir la complexitat de les nostres societats i territoris ha permès que el FESS Rural hagi acollit iniciatives econòmiques, culturals i festives d’allò més diverses al llarg d’aquests anys. Igual que també ha facilitat la possibilitat d’obrir espais de diàleg i articulació que difícilment poden reproduir-se en altres llocs. Diàlegs entre regidores i representants locals, empreses de l’economia local, iniciatives de l’ESS, empreses de sempre i de recent creació, moviments socials, ciutadania sensibilitzada o, simplement, veïns i veïnes curioses que no acaben d’entendre què és el que acaben de descobrir. I tot, barrejant veus de l’àmbit més íntimament local amb d’altres d’arreu.
Però, amb tot i aquest esforç per facilitar i sostenir la pluralitat, no deixem de descobrir i reconèixer que encara queda molt camí a recórrer. Que, malgrat les bones intencions, continuem sent blanques i inconscientment discriminatòries, que ens costa teixir aliances més enllà de certs àmbits coneguts, que les ruralitats encara són més diverses del que reunim i que el FESS Rural encara no és l’ampli i segur que voldríem.
Les economies transformadores rurals s’alimenten d’una gran varietat de corrents, experiències i trajectòries. I aquesta heterogeneïtat d’iniciatives i col·lectius, queda palesa en una estructura organitzativa on s’agrupen des de les pràctiques impulsades per les xarxes locals de la XES, fins a ajuntaments, cooperatives històriques i emergents, xarxes artesanes, persones a títol individual, plataformes de diversos àmbits territorials i, així, un llarg etcètera.
Es tracta d’un model de governança basat en la distribució de responsabilitats i l’enfortiment d’un procés de treball que intenta preservar l’autonomia, vetllar perquè la complexitat s’expressi esquivant les temptacions de recentralització i control, a més de fomentar una cultura basada en la confiança, la solidaritat i les responsabilitats compartides.
És evident, i tothom pot entendre-ho, que no és la descentralització ni la corresponsabilitat tot allò que ho pretén. I, tal com apuntàvem més amunt, que la capacitat d’acollir més diversitat i gestionar la complexitat que habita en l’organització del FESS Rural, està condicionada pels biaixos discriminatoris de les persones que en formem part i els reptes que implica articular un entramat d’agents tan ric i heterogeni. I encara més quan parlem d’un esdeveniment que té com a condició innegociable la seva itineritat, amb el que això suposa: incorporar noves persones i iniciatives, cedir i compartir responsabilitats, coordinar-se amb companyes repartides pels territoris rurals que van des de la Costa Brava fins a les valls de l’Alt Pirineu, etc.
Finalment, i com a darrere pinzella, una paraula que resumeix i explica la capacitat del FESS per créixer i situar-se en l’ecosistema ESS: intercooperació.
La intercooperació és el que ha permès en pocs anys generar espais de celebració, debatre entorn de les necessitats i facilitar que les identitats rurals creixin a tots nivells. Gràcies a aquesta articulació, s’ha pogut cercar i construir aliances a partir d’un propòsit i d’uns objectius comuns.
I és que, si bé les participants de l’organització del FESS no tenen les mateixes visions en tots els aspectes, sí que tenen en comú coses que permeten al Festival donar veu a les ruralitats transformadores. I és aquesta capacitat d’enxarxament la clau per consolidar una proposta que vol continuar celebrant i representant les ruralitats amb tota la seva pluralitat i sense renunciar a ella.
