Back to top

L’economia social al Maresme: una mostra de resiliència i adaptabilitat

Judith Mora
Berta Mundó
5 maig 2022

El Maresme és una de les comarques bressol del moviment obrer i sindical a Catalunya. A Mataró neixen les primeres cooperatives de l’Estat on la propietat dels mitjans de producció és col·lectiva, amb projectes arrelats al territori i a la comunitat en què es desenvolupen. Sens dubte, un antecedent local i de proximitat de les que existeixen actualment al Maresme: 115 cooperatives, 74 fundacions, 6 centres especials de treball, una mutualitat i més de 200 associacions amb activitat econòmica.

Diversos estudis reflecteixen com l’economia social i el model cooperatiu ofereix una major resiliència i adaptabilitat en moments de crisi. La raó principal és que afronten aquestes situacions posant a les persones al centre, amb pràctiques de repartiment de treball i corresponsabilitat col·lectiva dels impactes, creant relacions laborals justes, curoses i sostingudes en el temps.

No obstant això, aquest model d’economia també mostra debilitats a causa d’un sistema capitalista globalitzat i de les característiques pròpies d’aquestes organitzacions, que moltes vegades es mostren vulnerables a causa de la seva poca capitalització i escala. Cal tenir en compte aquest fet, ja que algunes vegades, per garantir la supervivència de l’empresa, es pot tendir a precaritzar les persones sòcies.

L’economia social i solidària del Maresme continua creixent, com ho demostra que els darrers cinc anys s’han constituït 39 noves entitats amb el suport de l’Ateneu

En el context (post)pandèmic -encara d’incertesa-, l’economia social i solidària del Maresme continua creixent, amb un teixit predominant d’associacions i cooperatives, com ho demostra que els darrers cinc anys s’han constituït 39 noves entitats amb el suport de l’Ateneu.

Aquest creixement també revela la polaritat de la comarca, on comptem amb molta diversitat socioeconòmica entre l’Alt Maresme, el Baix Maresme i Mataró, i la mateixa diversitat dins de la capital. En general, les entitats es concentren a les poblacions amb més densitat i en el sector dels serveis, si bé no cal obviar que la comarca ha estat tradicionalment vinculada a l’agricultura. Comptem, per exemple, amb una cooperativa agrària fruit d’una experiència d’intercooperació de diverses productores del territori en l’àmbit agroecològic: Ecomaresme.

De la mateixa manera que, arran de l’emergència climàtica, estan naixent propostes transformadores en l’àmbit energètic i de la mobilitat, com són Som Mobilitat o Coop de  Pedal. Per això, des de Coop Maresme, ens proposem el repte d’impulsar un nou model econòmic basat en la transició ecosocial, la sostenibilitat i el benestar de la població. I això implica compartir una estratègia de democratització del treball de cures. 

A la vegada, la intercooperació està prenent més força i augmenta la consciència per fomentar la creació de teixits comunitaris forts. En aquest sentit, en els anys vinents serà rellevant la seva dinamització territorial i sectorial per generar ecosistemes que estableixin circuits econòmics propis de l’ESS i el cooperativisme i que contribueixin al mercat social.

Els avantatges d’intercooperar són múltiples: permet optimitzar recursos, generar economies d’escala i defensar interessos compartits

I és que els avantatges d’intercooperar són múltiples: permet optimitzar recursos, generar economies d’escala i defensar interessos compartits. Però, per tal que aquesta pràctica sigui garantia de viabilitat i sostenibilitat en el temps, és imprescindible teixir una xarxa a partir de relacions sinceres, justes i compromeses entre les entitats de l’economia social. Un exemple d’això es veu reflectit en el sector de la cultura, que tant s’ha vist afectada per la crisi, on a força de mancomunar recursos i experteses, transformar el seu consum i visualitzar el sector està permetent la seva supervivència.

D’altra banda, i atès que a la comarca el gruix de l’atur se situa entre persones de 55 a 64 anys, majoritàriament dones i principalment en els sectors dels serveis i comerç, amb vista als pròxims tres anys volem arribar a aquest col·lectiu i al que pateix una situació administrativa irregular. Es tracta, en definitiva, d’incorporar la diversitat del territori al seu teixit socioeconòmic.

I tot plegat no podem fer-ho sense posar la vida al centre. Només així podrem canviar el model econòmic capitalista i fer possible un present i un futur on les vides del planeta i aquest mateix continuïn existint. Serà d’aquesta manera com podrem articular una transformació real i efectiva en què s’englobin totes les esferes de la vida.

* Judith Mora Tosquella és membre de Coop Maresme i Facto Cooperativa SCCLP

* Berta Mundó Fontdeglòria és membre de Coop Maresme i L’Esberla SCCL

Autoria: 
Judith Mora
Berta Mundó