El passat 30 de setembre, a la Llosa del barri de Sant Antoni, es van donar cita 127 projectes econòmics protagonitzats per persones migrades i racialitzades, a la IV edició de la Fira Migrant i Diversa, esdeveniment central del Cercle de Migracions i Economia solidària antiracista de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.
Aquest espai es va materialitzar el 2019 com un lloc de trobada destinat a reconèixer les aportacions econòmiques i socials que fan les persones d’origen divers, malgrat la precarietat i les traves que dificulten la seva materialització. Però també com un espai festiu per teixir aliances i fugir de la folklorització de les manifestacions culturals de les persones migrades.
L’edició d’enguany va celebrar-se en un indret central de Barcelona, tal com ha estat la voluntat dels organitzadors, i va rebre una bona acollida de l’administració: al costat del barri del Raval, un dels que té major presència de persones d’origen divers a la ciutat, cosa que va permetre tractar la manca de drets de mig milió de veïns i veïnes que sobreviuen als marges d’aquesta societat.
Cada any, a més d’una fira econòmica, es posen sobre la taula temes que es consideren de rellevància per l’Economia social i solidària (ESS). Enguany, un d’ells va ser la cultura cooperativa i els seus reptes des d’una perspectiva antiracista, en el qual van participar la cooperativa L’Occulta, l’associació Sentimiento Cimarrón i el projecte Quilombo. Un conjunt d’iniciatives econòmiques que van evidenciar la necessitat de trencar estereotips i posicionar-se com a generadors d’una cultura que, igual que a la resta de la societat, és diversa.
Mentrestant, a la xerrada Resistència anticolonial: La lluita per la sobirania del poble senegalès, Bombo Ndyr Fall, activista panafricanista i militant de Pastef (African Patriots of Senegal) i Abdulay Seck (Papalaye), de Top Manta, van analitzar la situació política que viu aquest país, on es fa evident la persistència del colonialisme europeu, així com la complicitat de les elits amb l’espoli dels recursos que fan les multinacionals, la qual cosa provoca la migració i expulsió de bona part de la població.
La Fira Migrant i Diversa ha anat conformant un pol d’iniciatives que, cada any, es reuneixen per desplegar tot el seu potencial transformador, però també per denunciar la violència estructural que suposen les migracions forçades i la llei d’estrangeria, la qual afecta de ple l’Economia social i solidària. I és que, si bé és cert que la Fira reflecteix l’augment de cooperatives -la majoria són acompanyades pel Cercle de Migracions-, també demostra que, en general, hi participen projectes sense personalitat jurídica pròpia (un 58%), revelant així com la manca de drets polítics impedeix que les persones migrades s’organitzin i tirin endavant projectes emprenedors. Un fet que les condemna a la precarietat, a la informalitat i a no disposar d’un teixit associatiu propi.
És fonamental, doncs, que les cooperatives i la resta d’entitats augmentin el nombre de persones d’origen divers contractades, que aquestes estiguin més presents als espais de decisió i que tinguin un preu reduït a efectes d’engegar iniciatives. Sense això, difícilment les cooperatives i projectes de persones migrades i racialitzades podran consolidar-se ni donar suport a campanyes com ‘Regularización Ya’.
En aquest sentit, canviar les normatives a fi que es pugui contractar persones de procedència diversa i posar al mateix nivell les entitats de l’ESS respecte a les empreses a l’ús són passes per assolir allò que anem insistint: que una economia transformadora serà antiracista o no serà.
* Luz Helena Ramírez Hache és sòcia fundadora de l’Associació Migració i Economia social i solidària (MigrESS)
