En quin moment va resultar previsible que els models econòmics de lucre privat -sense topalls i extractivisme esbojarrat- destrossarien el planeta? En l’àmbit de la literatura fantàstica, nombrosos autors han predit futurs possibles en clau més o menys satírica des de fa més d’un segle.
És el cas del novel·lista Jules Verne, que mitjançant Del revés, publicada originalment el 1899, parlava d’un grup que comprava terrenys a l’Àrtic i intentava canviar l’eix de la Terra per desfer el gel i explotar els recursos naturals de la zona. Aquest relat de supèrbia humana tenia quelcom de trista anticipació sobre les mirades que avui existeixen respecte a l’escalfament global com a una oportunitat de negoci.
També a l’Europa comunista s’anticipaven els perills d’un ‘desenvolupisme’ en clau estatalista. Els ous fatídics, de Mikhail Bulgàkov, és un exemple evident. I des de la Txecoslovàquia d’entreguerres, en una Europa marcada per l’auge feixista, el polifacètic escriptor Karel Capek (R. U. R.) va publicar una novel·la aclaparadorament enginyosa sobre una apocalipsi generada per l’ànim de lucre: La guerra de las salamandras, recuperada mitjançant una nova edició introduïda, anotada i traduïda per Cristian Cámara Outes.
El punt de partida d’aquest clàssic de la literatura fantàstica és el descobriment d’una espècie de rèptil dotada d’una gran intel·ligència i una enorme capacitat de treball. La possibilitat d’explotar aquests éssers com a mà d’obra captiva desferma una demencial competència entre les nacions del món. Algunes veus critiquen aquest esclavatge i alerten sobre la deriva autodestructiva de tot plegat, però (quasi) ningú vol quedar-se enrere.
Capek va signar una fosca i divertida novel·la ‘collage’, que combina la narració convencional (els primers capítols parteix de la literatura d’aventures colonials i colonialistes) amb els materials redactats en clau periodística (l’autor també exercia aquesta professió). A poc a poc, les confrontacions i catàstrofes a gran escala van desbordant el relat, tot desplegat entorn d’un petit grup de personatges. Això fa que la narració, a vista d’ocell, acabi predominant a l’hora d’explicar aquest tragicòmic final (o no) del món.
Les inquietuds de Capek, expressades de manera àcida i fantasiosa, són amplíssimes. I la manera torrencial amb què les aboca facilita que La guerra de las salamandras contingui reflexions de gran actualitat, en diàleg fructífer amb qualsevol context. I és que l’autor llença dards en múltiples direccions: tant es burla dels nacionalismes que provoquen confrontacions entre pobles, com dispara contra el bel·licisme, els imperialismes, l’esclavatge i altres explotacions (el relat, fins i tot, admet una lectura contemporània en clau antiespecista). De la mateixa manera que ens trasllada a un escenari d’acceleració tecnològica sense final que provoca vertigen existencial i material i que, de retruc, ens empeny a buscar aquell fre d’emergència del qual parlava el filòsof Walter Benjamin quan qüestionava la idea de progrés.
La mirada de Capek ens recorda que la màxima ‘no hi ha alternativa’ neoliberal ha tingut precedents que també volien escenificar que el món és un model politicoeconòmic tancat i impossible de modificar. El mateix autor fa acte de presència amb un comentari mordaç: l’esfondrament de la civilització humana no és cap catàstrofe còsmica, sinó “el resultat normal i sensat de les circumstàncies polítiques i econòmiques. Contra això no s’hi pot fer res”.
Potser la comèdia de l’apocalipsi que imaginava Karel Capek ara fa cent anys té quelcom d’aquesta impotència a l’hora d’imaginar alternatives que han assenyalat crítics de la cultura postmoderna com Mark Fisher (El desig post capitalista). Però s’ha de destacar que, a diferència de moltes sàtires actuals es perden en laberints referencials i discursius, el mordaç Capek és fidel a una mena de brúixola ètica fonamental. Encara que l’humor expansiu i centrífug que utilitzi pugui enrarir, alhora que enriqueix, la interpretació del seu relat.
LLIBRE
TÍTOL: La guerra de las salamandras
AUTORIA: Karel Capek
TRADUCCIÓ I EDICIÓ: Cristian Cámara Outes
EDITORIAL: Cátedra, 2023
PÀGINES: 370
