President del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), Taló és autor d'El cooperativisme a Terrassa. Una perspectiva històrica. Un llibre, produït per l'Ajuntament, a través del qual repassa l’evolució del moviment cooperatiu a la ciutat vallesana, que per aquest jove historiador és clau per entendre el procés que ha viscut Catalunya en aquest àmbit.
La veritat és que sí, perquè hi havia molt poca documentació. N’he trobat alguna a l’Arxiu Històric de Terrassa i després als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Fundació Roca i Galès, l’Arxiu de Barcelona, la premsa cooperativista i local, i el material que cooperatives com Els Amics encara conserven.
He observat que, a principis del segle XX, Terrassa reunia tots els ingredients perquè el model cooperativista triomfés: una indústria tèxtil potent i molta misèria. Tanmateix, no va ser fins després de la Guerra Civil que es va consolidar com una ciutat promotora d’aquest model. En el llibre miro d’explicar per què li va costar tant arrencar i els factors que a partir de la crisi industrial del tèxtil i del metall de mitjan segle XX, li van permetre erigir-se en la segona ciutat catalana amb més experiències cooperatives.
Pretén explicar l’evolució del cooperativisme a la ciutat i entendre què va passar perquè es produís la seva eclosió. Una tasca que no ha sigut gens fàcil, ja que hi ha un buit important en aquest àmbit, especialment quant al paper de les dones.
Sens dubte, costa trobar documents on es detalli quin era el gènere dels socis. Abans tot s’apuntava en masculí o amb números. Per sort, jo he partit d’unes entrevistes que m’han estat molt útils per donar una mirada més completa.
El seu esperit inicial estava molt vinculat al moviment obrer. I aquesta base es manté encara avui, ja que el model continua sent una resposta a una necessitat -aleshores les cooperatives servien per aconseguir productes de consum-, si bé ara també són una opció laboral. En aquest sentit, he mirat d’entendre per què debats d’aleshores encara no s’han resolt, com és el cas del lucre, la seva relació amb la política o la seva adaptació a l’economia global.
El més recurrent és sobre el lucre. Les cooperatives, per definició, són sempre sense ànim de lucre, i així es va discutir quan van aparèixer a finals del segle XIX. Però, cent anys després, la discussió es manté en els mateixos termes, com si no haguéssim après res.
En el tema de l’habitatge. La primera cooperativa d’habitatge es va fundar el 1922, però no totes van funcionar bé; moltes van optar per vendre’ls i retornar-los al mercat privat. Ara, en canvi, s’intenta consolidar un parc d’habitatge cooperatiu perquè no es repeteixin els errors del passat.
Durant el període 1931-1939, en plena República, Terrassa va passar de ser una ciutat adormida a tenir més de cinc cooperatives de consum actives. Un altre moment clau és el període 2012-2014, quan, com a resposta a la crisi financera i l’esgotament del model econòmic tradicional, es reforça el cooperativisme com una alternativa viable. A partir del 15M, sorgeixen iniciatives com Coop57, Som Connexió i Som Energia, dins del moviment de consum crític.
He evitat referir-me a determinades persones, perquè dependre exclusivament d’entrevistes pot distorsionar la història. Però, fa temps que busco informació de Salvador Carner, un dels fundadors de la Protectora Civil, exregidor de l’Ajuntament i destacat dirigent republicà, de qui se li va perdre la pista quan es va traslladar a Barcelona. I després, com he comentat abans, rescatar el paper de les dones en el si del moviment.
Gaudeix d’un gran prestigi social, fins al punt que una de cada tres cooperatives que han aparegut a la ciutat tenen menys de deu anys.
