El Servei Jurídic Comunitari Antiracista i Feminista (SACAF) amplia la seva tasca per empoderar i transformar les vides dels col·lectius més vulnerabilitzats.
“Volem que els serveis d’intervenció no sols abordin els problemes immediats; també les necessitats que afecten les persones per tal que vegin satisfets els seus drets fonamentals”. Així explica Laura Fernández la tasca que té encomanada el Servei Jurídic Comunitari Antiracista i Feminista (SACAF), impulsat per la cooperativa d’advocades IACTA i que, només el 2024, va atendre 162 persones a la ciutat de Barcelona.
Gràcies a una mirada integradora, aquest dispositiu ha teixit una xarxa de 28 entitats, l’activitat de les quals se centra a defensar els drets dels col·lectius més vulnerabilitzats, en particular els migrants, les dones, els joves, les persones no binàries o les que estan privades de llibertat.
Amb la finalitat de transformar l’atenció jurídica i social, el SACAF va començar quan les lletrades de IACTA van detectar l’enorme dèficit d’acompanyament que existia en matèria d’estrangeria i com les barreres administratives dificultaven l’accés de les persones d’origen migrant a drets bàsics.
“Constatar això va dur-nos a crear un model d’intervenció holístic i integral”, afirma Fernández. En aquest sentit, el servei vol ser un instrument que empenyi a un canvi substancial en el sistema de relacions imperant, la qual cosa suposa desafiar les estructures de poder capitalistes i evitar la revictimització de les persones ateses. “Ens coordinem amb altres organitzacions del territori perquè, més enllà de facilitar-los els tràmits jurídics, les persones vegin millorada la seva autonomia”, rebla Mar Soriano, advocada de IACTA.
Concretament, el SACAF es va formalitzar el 2023, arran de la unificació de tres projectes prèviament en marxa, com el Servei Jurídic del Raval i un programa de cancel·lació d’antecedents penals. Des d’aleshores, s’ha convertit en un referent en assessorament, atesa la seva mirada feminista i antiracista i el suport sòlid que ofereix a les capes de la població en major risc d’exclusió i vulnerabilitat social.
Una de les dificultats que ha identificat el SACAF és la complexitat dels tràmits administratius en matèria d’estrangeria. “El sistema és opac i sovint inaccessible, cosa que genera molts obstacles a les persones migrades”, lamenta Soriano, per qui el mateix servei ha posat en relleu els topalls que estableix el procés administratiu: “La manca d’informació i les denegacions de sol·licituds per faltes de documentació són exemples clars de la vulneració sistèmica en què es troben les persones sol·licitants”.
És, per aquest motiu, que l’equip d’advocades insisteix en la importància de garantir un acompanyament gratuït, continu i accessible que eviti qualsevol discriminació en les sol·licituds de residència i altres peticions. I és que, segons Mar Soriano, els procediments actuals no fan sinó perpetuar les desigualtats estructurals, quan les persones que s’hi adrecen “han de tenir una assistència contínua, independent i gratuïta”.
A banda de l’atenció individualitzada, SACAF aposta per la formació amb vista a empoderar els seus usuaris. Un àmbit que, durant el 2024, s’ha materialitzat en sessions específiques sobre drets d’estrangeria adreçades a professionals i persones afectades, gràcies a les quals han augmentat el coneixement entorn dels drets i els procediments legals a seguir. En total, 51 persones s’han beneficiat d’aquestes formacions, que també inclouen pràctiques per saber gestionar els processos administratius. “Creiem necessari que elles mateixes prenguin les decisions que més les afecten, trencant així les relacions de poder que sovint es generen en els processos jurídics”, afirma Laura Fernández.
D’aquesta manera, el servei no sols atén les necessitats individuals; també treballa per contrarestar les estructures que perpetuen el racisme i la discriminació de gènere. “Entenem que la defensa dels drets humans és una tasca col·lectiva, de la qual podem tenir consciència a mesura que compartim les experiències de vulneració. Només així podem combatre el sistema racista i patriarcal que ho genera”, adverteixen des de IACTA.
Al capdavall, SACAF està demostrant com la creació de xarxes i l’apoderament de les persones és el camí per capgirar aquestes realitats tan lacerants. Un canvi en què la col·laboració amb Associació Benestar i Desenvolupament, Mujeres Pa’lante o l’Ateneu del Raval, entre altres entitats, està afavorint de forma determinant, atès el compromís que aquestes tenen amb una atenció inclusiva, feminista i decolonial: “Gràcies a aquesta suma de complicitats, fem front a les desigualtats estructurals i defensem els drets dels qui pateixen situacions de vulnerabilitat a Barcelona”, conclou Fernández.
Laura Fernández i Mar Soriano, membres de la cooperativa d'advocades IACTA i del Servei Jurídic Comunitari Antiracista i Feminista (SACAF), advoquen per un model de suport que reverteixi les desigualtats que provoquen les polítiques actuals.
Què dona peu a SACAF?
Neix com a resposta a les necessitats que vam detectar a la comunitat. Fins aleshores, impulsàvem projectes per abordar situacions concretes, com la cancel·lació d’antecedents penals i policials, però vam adonar-nos que calia un model d’intervenció més integral i holístic.
Què comprèn un model holístic?
Significa que, malgrat que cada persona -sigui les dones, els joves o la població migrada- presenta la seva problemàtica específica, hem d’anar més enllà i abordar totes les situacions que impacten sobre les seves vides. I això inclou divorcis, tràmits legals o fins i tot casaments. A través d’aquesta intervenció, podem ajudar que gestionen la seva situació legal i social de manera més independent i autònoma.
Quins aprenentatges us ha deixat el projecte?
El més rellevant és la injustícia d’un sistema que, a banda de burocràtic, és difícil de comprendre. Especialment per a les persones migrades, que sovint es veuen atrapades en procediments llargs i poc transparents, d’aquí la tasca del SACAF.
Ara per ara, com ha respost la xarxa d’entitats?
Tothom està molt motivat a treballar de manera coordinada, conscient de la importància de cobrir totes les dimensions de la persona, des de l’assessorament legal fins al suport social.
Quin és el problema de fons contra el qual caldria lluitar?
Principalment, la forma en què es perceben les migracions i les polítiques d’estrangeria, que a més d’injustes i deficients, propicien situacions de vulnerabilitat molt greus.
Pot ser també t’interessa
