Activista, física i filòsofa ecofeminista, Vandana Shiva representa aquell assagisme militant orientat un públic que potser és afí, però que no té per què estar especialitzat. La seva prosa va en la línia dels escrits de l’enyorat Arcadi Oliveres (Aldea global, justícia parcial) o Helena Norberg-Hodge (El futuro es local), però la veu antiglobalització de Shiva té un element característic envers altres autories contemporànies: l’autora escriu notòriament des de fora del sentit comú neoliberal.
L’autora en recorda com els aliments són transportats “milers de quilòmetres sense solta ni volta per tot el món”, amb les consegüents emissions colossals de gasos amb efecte hivernacle, alhora que hi afegeix la perplexitat de veure com s’arriben a naturalitzar algunes disfuncions grotesques dels models productius hegemònics.
Al llibre Qui alimenta el món en realitat? es tracten els horrors de la indústria alimentària en totes les seves ramificacions. Es parla de l’oligopoli generat amb les llavors patentades, de les pèrdues de sobirania alimentària (i econòmica) que implica l’expansió de monocultius en els territoris nacionals. I s’assenyalen, de manera insistent, els costos ocults d’aquest model: les subvencions que acostumen a recaure en grans tenidors i multinacionals, l’ús massiu de fertilitzants químics (que enverinen l’aigua i, a més, impacten fortament en l’escalfament global) i un llarg etcètera.
A tot plegat, Vandana Shiva fa una esmena a la totalitat. Presenta l’agricultura industrial com un sector que ha desplegat una guerra contra la terra i contra els treballadors que la conreen, mentre qüestiona alguns fonaments de la civilització occidental, emanada d’una ciència i d’una economia amb uns quants sedassos i angles cecs.
A banda d’això, la filosofia critica les visions del món emergides del darwinisme que se centren en la competència i la ‘lluita per la vida’, i que obvien les cooperacions i les interdependències que ocupaven altres autors, com ara Kropotkin (El suport mutu). L’ús de la diversitat de cultius complementaris per prevenir la presència de plagues, i per facilitar una dieta que potenciï l’absorció de nutrients, exemplifica aquesta manera alternativa d’entendre el món.
Alhora que entra de ple en la batalla de les idees, Shiva també desgrana les comptabilitats incompletes, insuficients, esbiaixades, de les corporacions i (sovint) dels estats i els organismes internacionals. A vegades, el discurs de l’autora avança en espiral, ja que hi ha temes recurrents que reapareixen en diversos capítols, prova que defensar una visió panoràmica dels problemes implica dificultats en l’organització d’uns fils expositius que se separen i que després es retroben.
En tot cas, l’activista índia comparteix molts diagnòstics i unes quantes solucions amb multitud d’aportacions bibliogràfiques a la crítica del capitalisme. És el cas de l’Adiós al capitalismo, de l’historiador interessat en el zapatisme Jérôme Baschet, amb Kohei Saito o amb Josep Manel Busqueta, els quals afirmen la necessitat ecològica i social d’un canvi radical dels models productius. Vandana Shiva també s’alinea de manera rotunda amb la crítica radical de les corporacions, en la mateixa línia que plantegen obres com La empresa criminal o Ecocidio.
Pel que fa a les propostes, l’autora de Qui alimenta el món en realitat? fa un elogi de l’agricultura de proximitat, dels petits productors, de les cooperacions i les interdependències. I, també, de cuidar uns productors d’aliments en risc de desaparició a causa de les despossessions de terres i els models que empenyen a l’endeutament i, com subratlla, al suïcidi.
Potser sembla obvi, però els éssers humans ens cal continuar menjant, per molt que les tecnologies digitals generin una il·lusió d’emancipació de la natura que no es correspon, en absolut, amb la nostra realitat biològica.
LLIBRE
TÍTOL: Qui alimenta el món en realitat?
AUTORIA: Vandana Shiva
TRADUCCIÓ: Octavi Gil Pujol
EDITORIAL: Tigre de paper, 2024
PÀGINES: 190
