El segell impulsat per quaranta cooperatives federades a la Federació de Cooperatives de Treball (FCTC) busca promoure noves experiències que treballin per la justícia energètica i un model de gestió comunitària de les fonts renovables.
A Catalunya, hi ha un centenar llarg de Comunitats d’Energia Local (CEL), quaranta-nou de les quals estan en procés de formalitzar-se en cooperatives. Per contribuir a fer-ho possible, quaranta cooperatives federades a la Federació de Cooperatives de Treball (FCTC) han constituït el segell de qualitat CEL Coop, una eina destinada a facilitar l’acompanyament integral a totes les persones i entitats -públiques i privades- que vulguin crear una CEL. En particular, en l’àmbit de la consultoria tècnica, la instal·lació, la gestió energètica i l’assessorament legal, financer o social.
Les Comunitats d’Energia Local es conceben per generar energia neta, reduir la factura elèctrica i els riscs d’oscil·lacions en el preu, de manera que la seva gestió sigui la més democràtica possible. Conceptes com l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la igualtat, l’equitat i la solidaritat són les fonts de valor a partir de les quals treballen i les defineix.
També la seva irrupció és una resposta alternativa a l’agafador neoliberal adaptatiu de les empreses, que mercantilitzen l’energia sota l’etiqueta de “Comunitats energètiques” per, d’aquesta manera, dissimular l’ambició de fer negoci i el seu afany lucratiu.
Els principis pels quals es regeixen les CEL són la sobirania energètica, l’impacte social, la justícia energètica i la governança amb valors cooperatius. Així queda recollit a la ‘Guia per a les administracions locals sobre comunitats energètiques locals’, generat per una de les entitats participants, Aiguasol, que defineixen les CEL com “un concepte ampli i innovador que ja ha estat experimentat sota diverses fórmules a diferents països d’Europa, i que està guanyant protagonisme d’acord amb els reptes de la transició energètica i l’emergència climàtica”.
Encara, però, ens trobem en un impàs perquè aquesta governança recaigui sobre la ciutadania. Si més no a l’Estat espanyol, on els anys vuitanta del segle passat, l’administració era qui gestionava l’energia, una funció que va decidir privatitzar al cap d’una dècada. No serà fins al 2008, quan es va aprovar el paquet de mesures de la Unió Europea sobre el canvi climàtic i energia, en què l’Estat va reprendre el seu paper actiu a partir de la implementació de polítiques energètiques i ambientals que atorgarien més apoderament a les entitats locals. “Això es va concretar mitjançant el Pacte dels Alcaldes per a l’Energia i el Clima”, expliquen des d’Aiguasol, segons la qual aquest pacte ha estimulat la creació d’agències locals d’energia i la planificació energètica local.
De tota manera, serà el paquet d’hivern de 2016, presentat per la Comissió Europea, que va permetre posar l'energia al centre de la ciutadana, en la mesura que li va atorgar la possibilitat de generar, emmagatzemar, consumir i vendre energia. Des d’aleshores, han aparegut diversos formats associatius, siguin comunitats d’energia renovable o les comunitats ciutadanes d’energia, també conegudes de forma col·loquial per Comunitats d’Energia Locals (CEL).
Si ens referim a gran escala, cal destacar especialment la federació REScoop, que engloba prop de mil cinc-centes cooperatives europees compromeses en l’eficiència energètica i la generació d’electricitat i calor a partir de fonts renovables. Es concentren sobretot a països com Dinamarca, Alemanya o la Gran Bretanya.
Ara, amb la constitució del CEL Coop, el cooperativisme català reivindica el model cooperatiu com aquell que més s’ajusta per crear una CEL. Sota aquest segell, quaranta de les cooperatives federades s'han coordinat per tal que les iniciatives que estan en procés de constitució siguin una realitat i, totes plegades, contribueixin a fer possible la necessària transició ecosocial que demana el planeta.
