Coop-era és un projecte de Vilafranca del Penedès teixit l’any 2020, que uneix i intenta resoldre dues necessitats del territori: l’acompanyament de col·lectius en risc d’exclusió social i la manca de relleu generacional al camp. Adrià Ramon i Christian Buono, dos dels integrants, expliquen les claus d’aquesta iniciativa.
ADRIÀ RAMON (A. R.): Nosaltres pengem de la cooperativa Actua, que es dedica a temes socials: plans d’inserció laboral, gestió de pisos tutelats, cohabitatge per a gent gran, etc. Una tasca a la qual es va afegir després la necessitat de relleu generacional i mà d’obra en el sector agrícola, d’aquí que el projecte conjuga les dues demandes, la social i l’agrària.
CHRISTIAN BUONO (C. B.): Mirem de tenir coneixement de camps i cultius semiabandonats o abandonats per treballar-los amb persones en risc d’exclusió social, que ara mateix cultiven presseguers, oliveres, vinya i horta per no dependre dels cicles estacionals. Són joves que contractem a través d’un programa del SOC perquè, durant un any, aprenguin les pautes i altres aspectes de l’ofici. També els oferim cursos de formació, sigui de poda de vinya o olivera, a banda d’oratòria o sobre competència digital, que després els serà útil a l’hora de fer tràmits o confeccionar el seu currículum.
C. B.: Oferim serveis per a tercers. És el cas de la verema a pagesos que ja són massa grans i no la poden fer. Només per aquesta activitat hem arribat a contractar fins a quaranta persones. També col·loquem cultius en grups de consum de proximitat, com cooperatives o botigues, participem en el mercat del préssec d’Ordal, un pol gastronòmic situat al costat de Barcelona, i gestionem els excedents d’horta amb la Fundació Espigoladors, del Prat de Llobregat, que té la marca “Els Imperfectes” i que també treballa amb col·lectius vulnerables. I, a més a més, elaborem melmelada de préssec i cremes de carabassó i calçot.
A. R.: Intentem que sigui un circuit que abraci des de la planificació de les finques fins a la venda del producte. Però sense sortir de la regió, volem que tot passi al nostre territori.
C. B.: Ens fixem d’on ve el producte i com aquest repercuteix a l’entorn. Per això tenim tres centres de menors a la comarca que abastim parcialment amb alguns dels nostres productes frescos de temporada, com carbasses, carbassons, tomàquets variats, pebrots, ablergínies, préssecs, sindries i melons. A part d'això, portem els excedents de collita al Rebost solidari de Vilafranca, amb qui tenim signat un conveni de col·laboració.
A. R.: De moment ens centrem en un circuit de proximitat que té quatre fases. Amb l’objectiu, si és possible, de replicar-lo a altres entitats arrelades al camp, on cal ser-hi. Perquè si no, la feina no es fa bé.
C. B.: Tenim cinc persones contractades que venen de dos programes del SOC: el TRFO i l’ACOL. Són ajudes importants, ja que la despesa més gran és en personal i manteniment de vehicles. Però amb la voluntat d’ampliar els recursos, ens hem presentat a convocatòries d’estratègia alimentària i venda de proximitat. La resta, ho autofinancem.
C. B.: Principalment, que el circuit de contractes és d’un any, i això té els seus pros i contres. Els pros és que enlairem qui passa pel projecte, però la contra és que la productivitat és molt baixa i ofereix poc marge per arribar al cim de l’aprenentatge, a part que l’any següent ho has d’ensenyar de nou tot a una persona nova. Estem mirant si podem adoptar circuits de tres anys.
A. R.: Són joves que no estan acostumats al camp i van a un altre ritme. Això fa que, si bé les formacions ajuden prou, sempre necessitem suport exterior, sobretot econòmic.
C. B.: No fem competència deslleial amb els productes, sinó que estudiem els preus de la competència i parlem amb altres associacions per saber quins posaran. I, en paral·lel, estem desenvolupant productes i llocs de venda nous, com algun mercat en línia de consum responsable, encara que no tenim suficient estoc per fer una gran venda.
A. R.: No podem controlar-ho. Com a màxim, intentem diversificar la continuïtat dels productes, però hi ha un estrès hídric total, fins al punt que el fons de terra que estava humit de l’any passat, ja s’ha gastat.
A. R.: Un d’ells és la sobrepoblació de porcs senglars, la qual cosa ha provocat que ja no planifiquem l’horta pel sistema de rotacions, sinó en funció de si entren i ens ho xafen tot.
A. R.: El sector està molt fotut, i entre la sequera i els animals que entren als camps per menjar-s’ho tot, és difícil emprendre qualsevol iniciativa. A banda que, si perds la collita, ningú no et pagarà les hores que hi has dedicat. Fer de pagès implica no tenir un sou estable i patir contínuament. És lògic, doncs, que la gent busqui activitats sense aquests riscos i amb sous més dignes.
