Entrevista a la responsable de l’àmbit de docència i formació i al director mèdic de l’Ateneu Tosquelles, una iniciativa sorgida de la societat civil que aborda la salut mental a través de la cultura, l’art i la participació comunitària
Neix amb l’objectiu de recollir l’aportació de Francesc Tosquelles, un psiquiatre català que va haver d’exiliar-se al final de la Guerra Civil i que és una referència en el camp de la salut mental comunitària i, en particular, el de la psicoteràpia institucional, orientada a introduir la humanització en els serveis d’hospitalització psiquiàtrica.
Cap a la dècada dels 40, amb aquelles persones que estaven confinades en els hospitals psiquiàtrics, fent-les participar de diferents activitats d’inserció i estimulant-les a desenvolupar la seva creativitat. Al capdavall, es tractava d’organitzar l’atenció als pacients tenint en compte els seus drets, cosa que gràcies a Tosquelles s’ha anat implementant a poc a poc.
Treballem perquè aquesta mirada estigui present a la psicoteràpia, raó per la qual proposem que la natura i l’art s’integrin en un espai on hi hagi lloc per cinefòrums, teatre, escriptura, música, pintura i altres disciplines que resulten puntals pel benestar de qui pateix algun problema de salut mental.
Exacte, oferim el que anomenen ‘Espai museu’, un entorn obert on tothom pot interactuar amb els pacients que desenvolupen el seu enginy i creativitat. Alhora que, mitjançant pintors com Van Gogh, que patia problemes mentals, obrim el debat entorn d’aquest tema entre un públic molt divers. Amb aquests processos, hem vist que algunes persones han experimentat evolucions molt rellevants, la qual cosa ens reafirma en la idea que la creativitat artística els facilita millora de l’estat clínic i funcional.
S’utilitzen força per tractar persones amb trastorns de personalitat. Així ho han posat en comú els participants dels últims Congressos Mundials de Rehabilitació Psicosocial o de la Internacional de Rehabilitació, de la qual formem part. Cada vegada més sectors tenen clar que la persona que en pateix ha de viure a la comunitat i poder exercir els seus drets, més enllà de la repercussió funcional i la gravetat del seu trastorn. Només així podrà enfortir les seves capacitats, la qual cosa és un canvi respecte a l’antic model molt biogènic, basat en la malaltia, la disfunció i la discapacitat.
És cert, encara tenim 1.500 persones vivint en els hospitals psiquiàtrics de Catalunya, d’aquí la necessitat de tenir en compte què vol una persona en situació de crisi, quines són les seves preferències i desitjos. I això s’ha de fer de manera col·laborativa, conjuntament amb ella, el seu entorn i els dispositius assistencials disponibles.
Sobretot lluitar contra l’estigma i la discriminació, prenent consciència que, malgrat les notícies que circulen, una persona amb problemes de salut mental no és més perillosa que la resta. En l’actual context, en què les noves tecnologies i la Intel·ligència Artificial han entrat a les nostres vides, cal potenciar més que mai les polítiques humanitzadores dins dels sistemes sanitaris i que els futurs professionals vinguin marcats per aquest segell.
