El projecte ‘Viure de l’Aire’ pretén construir dos aerogeneradors a la capital catalana per tal de sensibilitzar sobre la necessitat de canviar l’actual model energètic.
Sota la retòrica de combatre el canvi climàtic amb polítiques actives, el cert és que l’actual model energètic té molt terreny per recórrer. Segons dades de l’IDESCAT del període 2016-2020, s’observa que la principal font de producció d’energia elèctrica a Catalunya continua sent la nuclear, que equival al 50% del total.
Aquestes xifres es mantenen sense variació any rere any, i el mateix es pot dir pel que fa al consum. En el període 2015-2019, l’IDESCAT adverteix que no hi ha signes que s’estigui produint cap transició cap a un model basat en les fonts renovables. Ben al contrari: durant aquest últim lustre la demanda energètica a Catalunya s’ha cobert per sobre del 90% amb recursos no renovables, principalment petroli, gas natural i energia nuclear.
Davant d’aquesta situació d’estancament, un projecte comunitari pren cos per abastir fins a 8.800 llars de Barcelona amb energia eòlica. Es tracta de ‘Viure de l’Aire’, una iniciativa comunitària que vol contribuir a revertir aquest model energètic amb la instal·lació de dos aerogeneradors a la serralada de Collserola.
Segons Jordi Ferrer, un dels seus promotors, la importància de la iniciativa no s’ha de mesurar només en termes de producció energètica o estalvi d’emissions de tones de C02, sinó en la força simbòlica i l’impacte que pot tenir, per a la promoció d’energia neta, la presència de dos molins al paisatge barceloní.
Ferrer és conscient que la seva visibilitat -sumant les pales s’aproximarien als 200 metres d’altura- pot generar cert recel entre la població: “estem acostumats al model fòssil que no es veu, doncs poca gent coneix que, tan sols a l’àrea de Barcelona, hi ha cinc centrals que utilitzen recursos fòssils. En canvi, les renovables són visibles, d’aquí que serà indispensable explicar-li a la gent les seves virtuts a fi que no la rebutgi”.
En el supòsit que la instal·lació tirés endavant, també s’hi sumaria el molí eòlic situat a Pujalt, a la comarca de l’Anoia, en funcionament des de 2018 i que va ser el primer projecte comunitari d’energia eòlica a Catalunya. En aquesta ocasió, calculen que la inversió aproximada per enllestir-lo i posar-lo en marxa pot elevar-se entre els 12 i 16 milions d’euros, una quantitat que es preveu finançar a través d’aportacions de veïns i comerços privats.
De moment, però, els promotors esperen activar la campanya de finançament una vegada hagin realitzat els estudis d’impacte: “Volem conèixer les mesures que caldrà adoptar, ja que fins ara ens hem limitat a saber què fa el vent”, comenta Ferrer, que tot seguit afegeix: “quan tinguem el vistiplau definitiu, aleshores serà el moment de buscar els diners”, una part dels quals podria venir mitjançant el concurs del Germinador Social que cada any organitzen les cooperatives Som Energia i Coop57.
D’acord amb l’informe preliminar de l’entitat, els molins haurien d’ubicar-se a dos punts de la Serra de Collserola: un situat a prop del cementiri i l’altre a la Serra d’en Ferrer, on calculen que hi bufa el vent necessari perquè el projecte sigui econòmicament viable i, alhora, compleixi la normativa pel que fa a la distància de zones urbanes i torres d’electricitat.
En el camí han quedat altres possibles ubicacions, que s’han descartat perquè no satisfeien els requisits tècnics, d’eficiència o estrictament legals. Cal recordar que Collserola presenta certes incompatibilitats respecte a la instal·lació de parcs eòlics, tal com s’indica en el DL 16/2019, atès que es tracta d’una àrea catalogada com a Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) i inclosa en el Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN).
“Som conscients que Collserola és un espai protegit, però l’hem volgut triar perquè Montjuïc, la primera opció amb què vam pensar, té un problema de seguretat aèria que ve regulada a escala europea i difereix de parcs naturals com el de Yellowstone, on el nivell de preservació és molt elevat tot i comptar amb nombroses infraestructures”. En línia amb això i, en virtut del que s’estableix a la resta d’Europa en aquest àmbit, el portaveu del projecte assegura que “els aerogeneradors no afectaran ni posaran en risc la biodiversitat de la serralada”,
Amb tot i això, Jordi Ferrer està convençut que l’èxit del projecte vindrà d’una bona estratègia de comunicació amb la població. “Sabem que haurem de fer molta pedagogia i explicar-li el projecte tantes vegades com faci falta”. Una pedagogia que, tal com subratlla Ferrer, no caldria si Catalunya comptés amb un bon desplegament de les renovables, ja que la gent estaria acostumada a aquest tipus d’instal·lacions. Però no és el cas: Catalunya va molt per darrere de la resta de països en la implementació d’aquestes fonts, quan projectes com el de Collserola són bàsics si es vol avançar cap a un model energètic més net i sostenible.
Molts dels molins de vent que proliferen arreu del món són finançats pels mateixos ciutadans. Així succeeix a països europeus com el Regne Unit, Alemanya o Dinamarca o a d’altres tan importants com els Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda.
La majoria d’aquests projectes s’instal·len fora de les ciutats, però també n’hi ha que es despleguen als grans nuclis urbans. Destaquen, per exemple, els aerogeneradors que trobem a les ciutats alemanyes d’Hamburg o Friburg de Brisgòvia, que segons l’informe publicat per ‘Viure de l’Aire de Barcelona’, serveixen per cobrir les necessitats de la població i, alhora, realçar les virtuts de les fonts renovables com a sistemes d’obtenció d’energia respectuosa amb l’ecosistema i la vida humana.
