L’impacte que causa en els boscos el canvi climàtic i l’increment de persones que hi duen a terme activitats han convertit els certificats forestals en eines bàsiques per a la salvaguarda del medi.
Mario Beltrán, especialista en Gestió Forestal Sostenible del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), creu que la principal amenaça dels boscos és la combinació de l’escalfament global i el canvi d’usos. “Els boscos han modificat les seves condicions i també han vist com han canviat les activitats que s’hi realitzen”, assegura Beltrán. És aquí on rau la importància de la certificació forestal sostenible.
A Catalunya hi ha dos sistemes de certificació: el Programa per al reconeixement de sistemes de certificació forestal (PEFC, en les seves sigles en anglès), promogut per organitzacions de propietaris forestals i la indústria, i el Consell d'Administració Forestal (FSC, en les seves sigles en anglès), impulsat per grups ecologistes.
L’esquema FSC va ser el primer a crear-se, l’any 1993, per aturar la desforestació tropical i pressionar les grans marques comercialitzadores a efectes que deixessin d’utilitzar fusta extretes d’aquestes àrees. Des de llavors, han proliferat models de certificació mitjançant els quals els productors demostren que els seus productes provenen d’una matèria primera certificada i informar a les consumidores que la fusta que venen surt de boscos gestionats de manera sostenible.
El segon esquema, el PEFC, va sorgir l’any 1999 a iniciativa del sector forestal privat europeu i com a alternativa al FSC, del qual Juan Luis Abián, president de PEFC Espanya, critica que no té en compte les particularitats dels boscos europeus, caracteritzats per la fragmentació de la propietat forestal, com és el cas de Catalunya. Segons el darrer informe del PEFC, publicat el setembre d’enguany, actualment hi ha 319 milions d’hectàrees certificades amb aquest segell, propietat de 20.000 empreses de 53 països diferents.
Entre els impulsors del PEFC trobem propietaris de França, Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega i Finlàndia, que juntament amb entitats ecologistes, van fixar els criteris econòmics, ambientals i socials que una explotació forestal havia de satisfer per accedir a la certificació. Entre aquests criteris destaca millorar la salut dels ecosistemes forestals i realitzar el seguiment dels productes extrets del bosc durant la cadena de transformació i comercialització fins al consumidor final.
La PEFC, que aviat celebrarà els seus primers 20 anys, és el sistema de certificació més utilitzat a Catalunya. Integrat per propietaris forestals, indústries, entitats conservacionistes, professionals i universitaris, ja té adscrites 272.793 hectàrees (dels 2 milions existents), mentre que el nombre de propietaris i/o gestors que l’empren arriba als 1.600. En canvi, el certificat FSC només abraça unes 3.000 hectàrees.
En aquest sentit, Catalunya ocupa el quart lloc entre les comunitats de l’Estat espanyol on el certificat PEFC està més consolidat, només per darrere de Castella i Lleó, Andalusia i Navarra, el territori amb un major percentatge de superfície forestal certificada. Segons José Luis Abián, president de PEFC Espanya, això s’explica perquè a Navarra el 80% dels boscos són públics, just a la inversa de Catalunya. “El govern d’aquesta comunitat va apostar per la certificació i s’ha encarregat de pagar-ne els costos”.
Si mirem la titularitat dels boscos catalans, en canvi, de les 272.793 hectàrees acreditades amb la PEFC, trobem que només un 15% són de titularitat pública, majoritàriament de la Generalitat, mentre que el 85% correspon a propietaris particulars. Pel que fa a comarques, les que presenten un percentatge més elevat d’hectàrees adscrites són La Selva, Berguedà i Osona, amb una gran presència de boscos. A la cua trobem el Pallars Jussà i Sobirà, dues comarques que, segons Juan Luis Abián, “no han fet els deures de contemplar projectes d’ordenació forestal o plans tècnics de gestió i millora dels boscos”.
Amb tot, el representant de PEFC Espanya considera que està creixent la percepció que els productes certificats tenen millor acollida i es posicionen millor en els mercats. “Tant és així que les empreses eviten el greuge d’utilitzar matèria primera de dubtosa procedència i opten per aquelles pròpies que, al ser sostenibles, guanyen prestigi gràcies al certificat”.
A poc a poc, doncs, els certificats fan entendre la importància de preservar els boscos, ja que “la manca de gestió, sumat a l’augment de l’evapotranspiració i la reducció de la precipitació, està portant molts d’ells a patir estrès per sequera i, en conseqüència, a tenir plagues, malalties, decaïment, mort i substitució per altres espècies o matoll”, comenta Abián.
En línia amb aquesta idea, Mario Beltrán coincideix que la gestió forestal és imprescindible per l’equilibri dels boscos, atès que "si bé les espècies poden suportar o recuperar-se dels impactes del canvi climàtic, un bosc abandonat mai no serà capaç d'assegurar la seva persistència sense travessar una fase de grans alternacions".
El principi de màxima utilitat en l’extracció d’un o diversos productes i que la resta de funcions no es vegin penalitzades en excés”. Només aplicant aquestes bones pràctiques -conclou- els boscos preservaran la seva funció biològica, tan necessària per a l’equilibri i la conservació de l’ecosistema i la vida del planeta.
La pandèmia ha llançat milers de persones a transitar per entorns forestals, especialment aquells més propers a nuclis urbanístics, com els boscos de Collserola o el Montseny. Beltrán, per qui el gaudi a la natura és molt positiu per la salut, adverteix que “tanta concentració pot causar greus perjudicis, ja que els boscos no estan preparats per suportar aquesta pressió”. Segons ell, l’allau de persones provoca danys sobre les plantes, el sòl i els animals, a banda d’incrementar les possibilitats d’incendi.
Al seu torn, Juan Luis Abián creu que la “hiperfreqüència” no hauria d’estar renyida en què la gent entengui la necessitat de talar i podar els boscos de forma periòdica, ja que això els permet mantenir l’equilibri i dels quals s’extreu una fusta que, cada vegada més, s’utilitza com a material de construcció sostenible.
