Back to top

Economia circular i empoderament femení: el cas de Mulleres Colleiteiras

Alba Arnau
26 nov. 2020

Set dones provinents de l’extraradi d’A Corunya consoliden una experiència cooperativa que dóna cobertura als sectors més vulnerables i contribueix al desenvolupament de l’economia social i solidària a Galícia.

Les dones són el motor del canvi social. Aquesta és la conclusió a la qual van arribar les tècniques d’Arquitectura sense fronteres després d’intervenir en les barriades amb barraquisme d’As Rañas i Pasaxe, a A Corunya. En aquests assentaments, on els homes treballen recollint ferralla, l’entitat va plantejar el 2013 la possibilitat d’iniciar una activitat autogestionada per dones que resolgués una necessitat que no estava coberta, com era la recollida selectiva d’oli utilitzat. Fins aleshores tot el residu, tant domèstic com industrial, s’abocava a la xarxa de clavegueram, cosa que contaminava les aigües i deteriorava la infraestructura. Aquest és l’origen de Mulleres Colleiteiras.

Xup-xup cooperatiu

Durant els primers dos anys, el projecte va cuinar-se a foc lent, ja que a part de resoldre les qüestions tècniques, calia abordar aspectes vinculats al caràcter social i antropològic del veïnat. Una tasca que Arquitectura sense fronteres i l’associació de veïns Atochas-Montealto, que s’havia interessat a emprendre alguna iniciativa per emancipar els col·lectius més vulnerables, van tirar endavant gràcies a la implicació d’una trentena de dones, les quals van començar a difondre el projecte per mesurar la seva acollida i detectar possibles aliances.

La cooperativa de dones va sorgir el 2015 amb l’objectiu de recollir oli usat i emmagatzemar-lo per vendre’l a un revaloritzador

Així és com va sorgir la cooperativa Mulleres Colleiteiras, fundada el 2015 per tres dones amb l’objectiu de recollir oli usat i emmagatzemar-lo per vendre’l a un revaloritzador, que al seu torn el convertiria en biocombustible.

Susana Peña Liaño, l’única cooperativista en contracte -les altres sis són sòcies de ple dret-, és qui s’ocupa de coordinar-se amb Arquitectes sense Fronteres i arribar a acords amb l’administració per instal·lar contenidors de recollida a diferents punts d’A Corunya i els municipis adjacents.

L’impacte en xifres

Mulleres Colleiteiras gestiona avui 75 contenidors ubicats en centres comercials, escoles, associacions de veïns, locals d’hostaleria i establiments de tota índole. “La resposta ha sigut fantàstica des del començament”, explica Peña Liaño, per qui “molts comerços van cedir espais per col·locar contenidors alhora que l’administració n’ha instal·lat en diversos llocs públics”.

Un dels punts on més s’ha notat és a l’estació d’aigües residuals Edar Bens, l’empresa pública que gestiona aquest bé de primera necessitat a desenes de municipis, ja que la recollida d’oli ha evitat que arrossegués els residus que acompanyen l’aigua pel clavegueram, amb els consegüents embussos a la xarxa.

Només el 2016, Mulleres Colleteiras va evitar que 10.995 litres d’oli anessin a parar al clavegueram; una xifra que va augmentar el 2017, quan va recollir 60.800 litres, i el 2019, en què va extreure 143.000 litres. Aquest 2020, explica López, confien que la recollida s’incrementi un 30%, pel qual esperen tenir una nova furgoneta que funcioni amb el biogàs que els ofereix l’estació d’aigües, de manera que l’activitat respongui a un model circular i perfectament sostenible.

A tot això cal afegir que, des de mitjans d’any, la cooperativa s’ha convertit en empresa revaloritzadora de l’oli, cosa que permet a les sòcies gestionar el residu i no només transportar-lo, com passava fins ara. Així, a part de vendre l’oli depurat, Mulleres Colleiteiras genera combustible per a calefactors, una tasca que la legislació gallega no permet però que la cooperativa defensa pel seu caràcter sostenible i respectuós amb el medi.

I és que Mulleres Colleiteiras no sols es dedica a la recollida i revalorització de l’oli; també treballa per sensibilitzar la població sobre la necessitat de conversar l’ecosistema, d’aquí que doni xerrades a instituts i centre d’estudi, participi en activitats vinculades al mercat social o difongui les bondats de l’economia social i solidària. Això l’ha convertit en un agent transformador i, a ulls de la societat, un referent pràctic d’empoderament.

Empoderament en xarxa

Susana Peña Liaño apunta que hi ha molta rotació entre les sòcies. Tant és així que, en aquests últims cinc anys, ja hi ha passat una desena que tenen, com a mitjana, dos anys de permanència. Segons Peña Liaño, això obeeix a les dinàmiques dels assentaments, ja que tot i que Mulleres Colleiteires dóna sortida i alternatives a les dones de la comunitat, encara costa trencar amb algunes tensions. La maternitat primerenca o la cura de familiars, per exemple, acostumen a motivar que moltes es desvinculin laboralment.

Malgrat tot, la cooperativa continua ampliant horitzons. Ha obtingut el certificat en ISCC i ISO 9001 i, des del maig passat, revalora l’oli que recull a través d’un procés manual que, si fos mecanitzat, restaria llocs de treball, raó per la qual valoren la importància de fer-lo a mà.

Mulleres Colleiteiras s’ha enxarxat en l’àmbit local i està present en els diferents espais de l’Economia Social i Solidària de Galícia

Així és com Mulleres Colleiteiras s’ha enxarxat en l’àmbit local i, més enllà de les aliances institucionals que estableix, està present en els diferents espais de l’Economia Social i Solidària de Galícia, entre els quals Reas Galicia, el fòrum EspazoCoop, Coop57 Galicia i, en un futur pròxim, en les cooperatives Somos Conexión i Noxa Energía, on pensen entrar com a sòcies. D’aquesta manera avança un projecte que, a banda de realçar la professionalitat d’un col·lectiu vulnerable, es compromet amb l’economia circular i busca incidir en els espais de transformació social.

UN ENTORN CONSCIENCIAT QUE FALCA LA COOPERATIVA

L’èxit de de Mulleres Colleiteiras s’explica pel compromís i la solvència de les sòcies de la cooperativa, però també pel gran suport que ha rebut des dels inicis. Ja els primers anys, la difusió i la sensibilització cap a la recollida de l’oli van ser molt importants, atès que les impulsores van recórrer fires i van fer molta tasca divulgativa a peu de carrer, tot repartint fulletons, embuts, envasos i altra material per a la recollida d’oli. Això va fer que, quan la seva furgoneta es va posar en marxa, s’omplís ràpidament de bidons d’una ciutadania que avui sap com tractar l’oli per donar-li una segona vida.

Des de la cooperativa valoren l’acollida social i la facilitat amb la qual la població va entendre la necessitat d’introduir aquest nou hàbit de reciclatge domèstic. Actualment, centenars de famílies i empreses dipositen l’oli en ampolles dins dels contenidors que Mulleres Colleiteiras té repartits pel territori i que, quan queden plens, els buida per tractar-los a la seva planta.

Autoria: 
Alba Arnau