La cooperativa tèxtil, sorgida fa quaranta anys al país asiàtic, proporciona un mitjà de vida sostenible per a les seves sòcies cosidores, a les quals empodera i ajuda perquè participin i es desenvolupin en el seu entorn quotidià.
Gudiya Yadav vivia a Uttar Pradesh, al nord de l’Índia, a casa dels sogres amb el seu marit. Quan el seu pare es va morir, els seus cunyats van començar a agredir-la verbalment i físicament. No només a ella; també a la seva mare, que intentava defensar-la.
Un dia, Yadav va decidir marxar d’aquell ambient irrespirable i se’n va anar a Bombai, on va aconseguir treball com a cosidora a l’organització tèxtil Creative Handicrafts (Artesania creativa). Ella és un exemple de la situació crítica que pateixen les dones a l’Índia, víctimes d’una discriminació de gènere que pren dimensions encara més dramàtiques si pertanyen a una casta baixa. Segons un informe de Human Rights Watch, es calcula que “falten” 63 milions d’índies, atès que les famílies les obliguen a avortar en cas que esperin una nena, tot i que aquesta pràctica està prohibida des de 1971.
Al gegant asiàtic, la majoria de les dones treballen i col·laboren en l’economia domèstica, de manera que no tenen el recursos econòmics per independitzar-se. Així ho certifiquen les Nacions Unides, segons les quals la meitat han patit violència física i sexual a mans de la seva parella. Un percentatge que, tal com es desprèn d’un estudi del National Crime Records Bureau (NCRB), equival a 89.546 agressions per part de marits i familiars i 21.397 casos de violació a l’any.
Davant d’aquesta xacra, Creative Handicrafts constitueix una oportunitat per a elles, tant en el terreny laboral com amb vista a assolir prou autonomia per desenvolupar una vida digna. Des de 1984, l’entitat del país asiàtic ajuda a tota mena de dones, de les quals bona part provenen dels suburbis de Bombai, els slums (tal com es coneixen els assentaments marginals que no tenen les mínimes condicions de salubritat). Els facilita que aprenguin un ofici, que puguin ser disposar de recursos i, en conseqüència, que millorin a poc a poc el seu benestar. Actualment, la cooperativa té 270 treballant als seus tallers de Bombai, i quan cal elaborar patchwork o brodats, n’arriba a tenir 400.
Amb el seu projecte, Creative Handicrafts no només aconsegueix que les dones tinguin feina; també que millorin la seva autoestima i canviïn la percepció que tenen del seu propi entorn, que amb el pas del temps les respecten i, en alguns casos, les consideren persones de referència pel paper que desenvolupen en el si de la família i de la comunitat.
A les candidates que busquen feina, l’equip de Creative Handicrafts els fa una entrevista i, les seleccionades, comencen un curs que dura quatre mesos i del qual se’n beneficien 60 dones cada any. Un període en què reben la retribució suficient per fer front a les despeses familiars, mentre aquelles que presenten una major traça, se les destina a un dels 13 grups autogestionats. Equips que oscil·len entre 20 i 25 dones, les quals s’ocupen de fabricar peces de vestir, accessoris, bosses de mà, artesanies i peluixos.
A part d’elaborar aquests productes, cada un dels grups s’encarrega d’administrar els seus recursos i escollir la responsable de coordinar-se amb l’oficina central de Creative Handicrafts tant pel que fa a les comandes, la comercialització, així en les vendes i la planificació financera en general.
Després de sis mesos de prova, i si els ingressos han estat satisfactoris, les treballadores poden accedir a un préstec que equival a tres vegades la quantitat que han estalviat. Una opció a la qual també poden accedir les dones que no saben cosir, però que tenen prou expertesa per emprendre un negoci pel seu compte.
En coherència amb els valors del comerç just i contra els efectes negatius de la globalització, Creative Handicrafts intenta evitar que la riquesa es concentri en unes poques mans. Per això, les sòcies tenen veu sobre com la gestió, alhora que vetllen perquè els beneficis es reparteixen entre totes les treballadores, a les quals també es garanteix uns salaris raonables i unes bones condicions de treball.
En general, la cooperativa només accepta encàrrecs de dissenys preestablerts, si bé assumeix els dels seus patrons i les col·leccions que aquests elaboren. Segons el director de Creative Handicrafts, Johny Joseph, “fer negocis amb objectius socials planteja molts reptes, ja que sovint es percep com a incompatible amb l’actual mercat competitiu, de manera que, a part de fabricar productes de qualitat, també cal comercialitzar-los amb èxit”. Joseph està convençut que cal explorar nous mercats, d’aquí el fet que hagi establert contactes amb organitzacions d’arreu d’Europa i els Estats Units, com són Intermón Oxfam, Mans Unides o World Trade Fade Organitzation.
L’origen de Creative Handicrafts es remunta a l’any 1985, quan Isabel Martín, infermera de la congregació de les Missioneres de Crist Jesús, va arribar a l’Índia per dedicar-se a la cura de persones amb discapacitat i malalts terminals a l'ONG Cheshire Home. Després, va treballar al poble de Dmanpur (Bengala Occidental), on va dur a terme diverses tasques entre els adivasi –terme que s’utilitza per a les minories ètniques– i va tenir cura de 500 nenes.
No va ser fins al cap d’un any, el 1986, quan a través de l’organització Jeevan Nirvaha Niketan, Martín va començar a acompanyar infants que ajudaven les seves famílies a tirar endavant i que, per aquesta raó, no podien anar a l’escola. Va ser aleshores, i arran de les trobades que va establir amb les mares, que va buscar recursos per ajudar-les a mantenir els seus fills.
Així és com va impulsar la primera Cooperativa de Dones Autònomes (WSEC), en una zona de barris marginals de la colònia Achanak a Mahakali Caves Road, al suburbi Andheri de Bombai. Les va ensenyar a cosir i a elaborar peluixos petits i altres articles tèxtils. Una activitat que, després d’un breu període, va donar peu a la fundació de Creative Handicrafts, reconeguda per la seva feina amb el premi Príncipe de Viena de la Solidaridad, atorgat pel Govern de Navarra el 2010, i dos anys més tard, amb una menció especial per part de l’Organització Mundial de Comerç Just-Àsia.
Isabel Martín va morir el 2013, i en honor a la seva tasca, es va crear la Beca Isabel Martín, que l’oenagé concedeix a les filles de les dones que treballen en l’artesania creativa, a les quals permet cobrir els costos que comporta l’educació superior.
El 90% del personal de Creative Handicrafts són dones, que també ocupen el 95% dels càrrecs de direcció. Allà hi treballen cosidores, dissenyadores, controladores de qualitat, comercials, botigueres de les tres tendes que tenen a Bombai i personal dedicat a les vendes d’exportació. Però la part fonamental la integren les treballadores socials, sobre les quals recau l’educació i l’atenció als nens i nenes, una de les apostes clares de la cooperativa. La tasca d’aquestes empleades es concentra sobretot en organitzar tallers i gestionar una escola bressol, on les mares poden deixar els fills per atendre les seves labors quotidianes.
Igual o més important també és el projecte Balwadi, amb què Creative Handicrafts ajuda a prevenir la desnutrició dels nens de 3 a 6 anys que viuen en els barris marginals, i el centre de desenvolupament infantil Balvikas Kendra -com així es coneix en el dialecte local-, el qual els proporciona un lloc segur perquè puguin estudiar, jugar i descansar.
La iniciativa, sorgida davant la dificultat de moltes famílies a atendre els fills, ofereix als infants dinar, sopar i la preceptiva activitat docent. Així ho explica Poonandevi, a la qual dues treballadores socials de Creative Handicrafts van ajudar perquè completés els estudis. Tal com recull el llibre ‘La revolución de las agujas’, les treballadores van parlar amb els seus pares i, després d’intercedir per evitar que ella es casés a la força, van aconseguir que s’apuntés a Balvikas Kendra, un projecte que rep l’ajut econòmic de la Fundació Isabel Martín.
També, per a aquelles dones que no disposen de diners ni temps lliure per anar al metge, la cooperativa els ofereix uns campaments de salut, del qual ja s’han beneficiat més de 200 persones, i el fons mutu Arogyanidhi, sorgit el 2010, a través del qual Creative Handicrafts els garanteix una assegurança mèdica a canvi d’una petita quota mensual. Projectes que, sumats a la resta, han convertit la cooperativa en un mirall de solidaritat i resiliència arreu de l’Índia i el continent asiàtic.
Al barri del Raval de Barcelona també trobem un projecte social de producció i confecció tèxtil. Es tracta de Dona Kolors, nascut per donar una oportunitat laboral a dones en situació d’exclusió social. La iniciativa, que està inserida en el Lloc de la Dona, com així s’anomena el centre d’atenció integral de dones en contextos de prostitució gestionat per les germanes Oblates, també ofereix cursos de català, de cuina i de confecció industrial.
La proposta de Dona Kolors va néixer el 2012, quan el Lloc de la Dona va veure la necessitat d’incorporar al mercat laboral les dones que acabaven la formació. “El 90% que atenem estan en situació irregular i, en el procés perquè s’incorporin al mercat formal, els fem els tràmits per regularitzar-les”, explica la responsable de comunicació del projecte, Laura Ortiz.
En el seu inici, Dona Kolors va començar fent roba per a la llar, coixins, estovalles, a més d’aquelles peces que les dones, majoritàriament africanes, ja sabien elaborar. Així ho explica Ortiz, per qui, amb el temps, les cosidores es van professionalitzar i el 2016 es van llançar dues col·leccions, fins a ampliar-les dos anys més tard.
Dona Kolors intenta que el material utilitzat sigui natural, orgànics o reciclat, com el cotó i el lli, si bé no sempre és possible pel seu elevat cost. De la mateixa manera que malda per col·laborar amb altres tallers socials i les diferents iniciatives de comerç just i solidari que hi ha al Raval. Una dinàmica que ha permès a l’entitat estabilitzar l’equip, ampliar el nombre de dones a qui forma i posar les bases per convertir-se en una empresa d’inserció laboral.
Pot ser també t’interessa
@ Trastoteka
