La iniciativa sorgida a la ciutat de Pamplona ofereix préstecs de tota mena d’objectes. Aquest és un dels serveis estrella de la cooperativa Geltoki, que mitjançant aquesta i altres accions, redueix els residus i fomenta la participació comunitària.
@ Trastoteka
Una mini talladora d’embotits, una màquina de fum o un aspirador industrial... Són objectes que podem necessitar algun moment o altre, i que preferim no comprar si hem d’utilitzar-los una sola vegada perquè després acabin en desús o no tinguem lloc on guardar-los. En canvi, Trastoteka ens els pot proporcionar. A l’estil d’una biblioteca, aquest projecte nascut a Pamplona, la capital de Navarra, presta a la població gran quantitat d’aparells i estris, siguin de neteja, jardineria, bricolatge o d’altra mena, que els pot fer servir sense haver-los de comprar.
Trastoteka és la principal iniciativa de Geltoki Iruñea, una entitat formada per diferents associacions i col·lectius de Navarra que, amb l’objectiu de treballar en l’àmbit de l’economia social i solidària, l’any 2018 van transformar-se en cooperativa.
El projecte pren el nom de Geltoki -en èuscar, significa “estació”- perquè està ubicat a l’antiga estació d’autobusos de Pamplona, que després de quedar fora d’ús el 2007, l’ajuntament va condicionar perquè esdevingués un centre dedicat a l’economia social i al cooperativisme. Ara, aquest espai el gestiona Geltoki i allà hi trobem des d’un restaurant que promou la gastronomia sostenible, fins a una botiga de productes artesanals o la mateixa Trastoteka. En total, hi treballen nou persones, tot i que en les èpoques àlgides de feina arriben a ser-ne 15.
Pel que fa a Trastoteka, la proposta va cristal·litzar fa un any i mig, si bé la idea ja estava present des dels inicis de Geltoki, i en aquests moments disposa de 200 objectes de préstec que es poden consultar en el seu catàleg en línia.
Quant al funcionament, preveu dues maneres d’utilitzar l’estoc disponible: pagant un, dos o tres euros per objecte, amb un préstec inicial d’una setmana, o bé fent-se soci de la cooperativa per 20 euros l’any, cosa que permet a l’usuari tenir tarifa plana. “La gent se sorprèn del cost tan baix del servei”, explica el responsable de Trastoteka, Gabriele Sini.
Per nodrir-se de l’actual estoc, més de la meitat va adquirir-lo gràcies a una subvenció del Govern de Navarra, i a mesura que va obtenir més ingressos, aquests es van reinvertir en la compra de nous objectes. Un fons que també s’ha obtingut amb la campanya de micromecenatges que la cooperativa va impulsar el 2018, a banda de les donacions que arriben a través de la mateixa web, on qualsevol persona pot inscriure’s com a voluntari.
Si Trastoteka ha anat creixent, però, és gràcies al boca-orella, cosa que li ha permès comptar amb 300 socis. No només veïns i veïnes de Pamplona; també dels municipis del seu voltant, fet que demostra el potencial del projecte. “Els usuaris estan responent molt bé, i és bonic veure com primer arriba el cosí de tal, després la neboda”, comenta Sini, segons la qual “actualment lloguem entre tres i quatre objectes al dia, que és força si tenim en compte que en les jornades de més afluències vam començar amb tan sols dos”.
Entre el material de què disposa, la biblioteca també ofereix tendes de campanya, batedores o cadires de rodes, si bé durant la temporada de preparació de l’hort, els més sol·licitats són aixades, desbrossadores i motoserres. “Hi ha moltes dones i persones jubilades que s’apropen a l’estació per llogar eines de bricolatge i intentar aprendre”, afegeix la cooperativista, per qui la major part del públic està conscienciat sobre la conveniència de no generar residus innecessaris i apostar pel reciclatge.
En paral·lel al sistema de préstec, la Trastoteka també organitza tallers de costures i altres en què ensenya a utilitzar algunes de les eines que lloga. Una fórmula que ha permès atraure a noves sòcies, com és el cas de Josune Garaiko: “M’ho va comentar una amiga i em va semblar molt útil, ja que a partir d’aquí, he demanat petits electrodomèstics i material de papereria per fer manualitats amb els meus fills”, explica. Segons Garaiko, a aquest benefici, s’hi suma el fet que té l’estació a prop de casa, “i això em permet accedir a coses que, si me les comprés, només les faria servir una o dues vegades i les hauria d’emmagatzemar, quan no tinc prou espai”.
També pels universitaris que viuen lluny de casa i els cal algun tipus de material, el projecte de Geltoki els és molt útil. “Recentment, un canal de WhatsApp que difon esdeveniments a Pamplona va parlar del nostre projecte, cosa que ens ha ajudat a captar joves estudiants”, explica Gabriele Sini, que com a únic inconvenient cita que no tot es pot reutilitzar. “Per exemple: ens van donar un trepant sense fil, antic i amb bateries que no funcionaven, i després d’intentar reparar-lo, vam haver de dur-lo al punt net”, recorda Sini.
Trastoteka treballa acompanyada de Repair Café, un altre projecte inserit a Geltoki, que s’ocupa de realitzar tallers de reparació d’objectes de segona mà. “Són enginyers voluntaris que ajuden als qui volen arreglar els aparells que se’ls han espatllat”, explica Sini. La idea d’aquest equip no es limita a arranjar els desperfectes, sinó també a fer que els usuaris aprenguin a donar-los una nova vida. I això inclou des de roba, electrodomèstics, mobles o altres articles que, en lloc de llençar-los, acaben sent reutilitzats, evitant així la generació de nous residus.
A més a més, Repair Café imparteix cursos relacionats amb la reparació i la sostenibilitat, el comerç local i la comunitat, els quals han aconseguit promoure entre la població un model de consum conscient i responsable. L’èxit d’aquests tallers ha provocat que el nombre de participants hagi anat en augment, en particular els dedicats a la reparació de bicicletes, bricolatge i fontaneria, fins al punt que, en ser tan concorregudes, han passat de ser gratuïts a requerir una aportació simbòlica de només tres euros.
Tot plegat, doncs, ha convertit Geltoki en un actor de referència dins de l’economia circular i solidària a Navarra, fins a l’extrem que cada vegada més gent s’acosta per entendre com funciona i com pot col·laborar. Un dels últims usuaris a associar-s’hi és Eneko Ganuza, que va conèixer el projecte de casualitat. “Ja he pogut utilitzar eines com el trepant, la polidora i, per celebracions puntuals, una màquina per fer crispetes i una paella”. Segons Ganuza, la facilitat amb què pot gestionar aquesta demana li ha donat una gran confiança amb el projecte, que amb el temps ha esdevingut un punt d’unió entre els usuaris i les entitats de la demarcació, algunes de les quals s’ha interessat a col·laborar. “N’hi ha que ens han ofert la seva experiència en la reparació de bicicletes, la qual cosa ens omple de satisfacció”, conclou Gabriele Sini.
L’objectiu de Trastoteka -i de Geltoki en conjunt- passa avui per continuar fomentant la reutilització, la reparació i la participació comunitària, assegurant que més persones puguin beneficiar-se dels seus serveis i contribuir a un model de consum sostenible. Aquesta és la finalitat d’una iniciativa que, al costat de moltes altres i tal com recull Eurostat, està permetent que el reciclatge estigui augmentant a Navarra i a altres punts de la geografia estatal.
Diferents barris de Barcelona ja fa anys que han posat en marxa les biblioteques de les coses, també anomenades bibliocoses, caixa d’eines i feines o traster comunitari. En definitiva, espais on la ciutadania pot accedir a una varietat d’objectes per a usos esporàdics, evitant la necessitat de comprar i acumular articles que utilitzaran poc.
Actualment, només a la capital catalana ja en trobem sis: la Bibliocoses de Poble-Sec, la Caixa d’eines i feines al Raval, el Traster Comunitari de Sant Andreu, la Biblioteca de les Coses de l’Esquerra de l’Eixample, la de la Zona Nord i la de Sant Martí, que va ser la primera a crear-se l’any 2019. Una iniciativa, aquesta última, que té l’impuls de CooperaSec, Nusos, Rezero i altres grups mediambientals i veïnals, mitjançant els quals fomenta el consum conscient, la reducció de l’impacte ecològics i els llaços comunitaris. Perquè, no es tracta només de llogar objectes, sinó també de mancomunar-los, creant un sentiment de propietat compartida i reforçar els vincles entre el veïnat.
