La cooperativa situada al Ripollès avança en el seu projecte d’habitatge comunitari i autoocupació per regenerar l’entorn rural de la comarca.
Són la Marta, l’Edgar, la Rita, la Núria, l’Ana i el Ricard. Fa poc més d’un any que s’han constituït com a cooperativa de treball associat, dins del marc de les cooperatives agràries. El projecte es diu Mas La Sala i consisteix en una masia i una finca de cinquanta hectàrees situada a Sant Pau de Segúries, al Ripollès, on el verd intens i la fertilitat del sòl -que cuiden amb especial atenció- dibuixa els colors de la tardor.
En Ricard i l’Ana, que són parella, expliquen que el projecte va sorgir el 2006 davant la necessitat de garantir un habitatge comunitari. En aquest sentit, les sis sòcies representen cinc unitats familiars, les quals comparteixen la cuina i desenvolupen sis línies productives per sostenir-se: un apartament de turisme rural amb terreny d’acampada situat entorn de la masia; tallers i activitats d’educació ambiental adreçats a tots els públics amb què “pretenem generar esperit crític al voltant de la naturalesa”, a més d’un servei de conservació, processament i elaboració d’aliments. “Et cuinem el que cultivem aquí”, matisa el Ricard, per qui l’objectiu és passar de l’actual etapa d’autoconsum a vendre part de la producció.
Les sòcies de la cooperativa confien viure del món rural, raó per la qual estan arranjant una horta on hi haurà arbres fruiters i diverses zones de pastura. En ser una finca envoltada de bosc, també volen fer una adequada gestió forestal i poder-la equilibrar amb els prats de pastura. A més a més, tenen un petit ramat de quinze ovelles que aspiren a ampliar al centenar d’exemplars, i sis-cents porcs allotjats en una nau dels quals fan la cura a canvi d’una compensació econòmica. Un model estandarditzat de producció de carn amb què no s’identifiquen, ja que el seu projecte passa per una altra mena de produccions, “però mentrestant mantenim el compromís amb els propietaris gràcies a un peculiar contracte de lloguer”, explica el Ricard.
L’acord amb els llogaters consisteix a pagar una quantitat equiparable als beneficis que tenia la finca abans que hi arribessin i, en contrapartida, que els integrants de la cooperativa facin l’ús que desitgin i es beneficiïn dels ingressos que generin durant un període de 15 anys. Un compromís que volen auditar amb plataformes com Pam a Pam, conscients que es tracta d’un projecte de vida a llarg termini.
Els cooperativistes es mostren fermament compromesos amb l’agricultura i la ramaderia regenerativa, una visió sistèmica del món on tot va lligat a la natura. “Quan es parla de sostenibilitat, significa que es vol mantenir el què hi ha, però si diem regenerar ens referim que anem cap a la fertilitat de la terra, l’abundància dels aliments i la riquesa en tots els sentits”, explica l’Ana.
Per la sòcia, el secret de Mas la Sala és que “dediquem molt temps a treballar les relacions entre nosaltres, tractar els conflictes i vetllar perquè estiguem contentes i fent el que realment volem”. En aquest sentit, l’Ana considera que hi ha molts projectes d’ecoviles que han començat amb bones intencions però que després no han aguantat per la incapacitat de treballar plegades. Un repte pel qual cooperativa ha comptat amb l’ajuda de Resilience Earth, un col·lectiu dedicat a acompanyar aquest tipus de processos grupals que, segons l’Ana, “també implica una regeneració personal”.
A banda d’aquest treball intern, Mas la Sala també aspira a teixir complicitats amb altres amb entitats i projectes de la comarca, atès que “no volem viure en una bombolla, sinó projectar-nos com un node”, afegeix el Ricard. Per això ha creat una xarxa de consum amb altres entitats a fi de distribuir i vendre els seus productes alhora que s’ha implicat en la Xarxa d’economia solidària del Ripollès o La Sarja feminista.
El projecte està destinat a perdurar i serà el temps qui dirà si continuar creixent com a experiència transformadora i comunitària al bell mig del medi natural.
“No volem idealitzar el que fem, perquè no és fàcil accedir a la terra. Però en comparació amb altres casos, partim d’aquest privilegi”. Amb aquestes paraules el Ricard confessa la sort que compta la cooperativa, si bé també admet les dificultats econòmiques per tirar endavant el projecte.
Ara per ara, el principal ingrés de Mas la Sala l’aporten les seves sòcies, que han de posar 8.000 euros durant els primers tres anys i una quota de 250 euros al mes. L’altre ingrés principal prové de la indústria dels porcs que hi ha a la nau, integrats, i finalment del turisme rural, que “tampoc no és el que tenim més ganes de fer”, remarca el Ricard, per qui “la nostra idea és acabar compartint l’entorn i produir menjar sense necessitat de participar d’una indústria càrnia ni vendre’ns al turisme”.
Per aquestes cooperativistes, encara queda un tram perquè no calgui viure d’aquests processos, ja que “hem vingut aquí amb la intenció vital d’alliberar aquest tros de terra del capitalisme”.
