5G: arriba la següent revolució industrial
Durant el Mobile World Congres de 2019 els nostres governants deien: “Volem liderar la nova revolució digital que s’acosta”, o “Ajudarem la indústria de l’automòbil perquè desplegui la indústria de l’automoció d’aquesta nova era”.
És un fet, doncs, l’aposta unànime de les administracions autonòmiques, espanyoles i europees: totes parlen d’aplicacions pel sistema sanitari, conducció autònoma, realitat virtual, la indústria 4.0, i així justifiquen la necessitat de la tecnologia 5G.
Però... aquestes aplicacions en el camp sanitari les tindrem en la sanitat pública?, el cotxe autònom ens convé?, la realitat virtual és important?, sabem en què ens beneficia una Smart City?. Siguem seriosos: necessitem més cobertura per jugar o baixar series amb el mòbil? No tenim ja a Catalunya una de les millors cobertures en fibra per fer tot això?
Estem escoltant cants de sirena, perquè assolir els objectius de connectivitat a Europa suposa una inversió d’uns 500.000 euros abans de 2025 -a l’Estat espanyol, uns 5.000 o 10.000 euros si incloem la conducció autònoma-, quan els operadors no estan en condicions d’efectuar aquestes inversions. I no ho estan per dos motius: d’una banda, la seva situació econòmica no ho permet, i de l’altra, la rendibilitat de la inversió no és clara, ja que aquesta tecnologia no té un mercat assegurat. En canvi, un espai de debat ampli sí que permetria analitzar aquesta asseveració per cada sector d’aplicació: Indústria 4.0 (robòtica, intel·ligència artificial), serveis públics (Smart City) i particulars (consum i entreteniment).
Aleshores, qui costejarà el desplegament i els estímuls per potenciar noves aplicacions? Doncs els usuaris i els famosos fons Covid-19; és a dir, les ajudes que Europa dedicarà a la recuperació de la crisi econòmica provocada per la pandèmia i que estan condicionades a què “contribueixin a la transició verda i digital”.
Després ens diuen que els canvis tecnològics suposaran un canvi i un benefici per a tota la societat, quan no és veritat que la tecnologia digital (comunicació, internet, Big Data) ajudi a la “transició verda”; en realitat és una important consumidora d’energia. Així ho adverteixen els ecologistes, segons els quals pot suposar el 20% del consum elèctric a 2025 i, a 2040, unes emissions superiors en un 14% respecte a les de 2016. Afegim-hi després els problemes associats a la forta demanda extractiva de metalls i terres rares, de les que s’estimen unes reserves per només trenta anys. O sigui: l’aposta es fa per una tecnologia poc respectuosa i amb una data de caducitat no corresponent a la fortíssima inversió.
També la innocuïtat de les tecnologies sense fils planteja dubtes molt seriosos, tal com indiquen nombroses associacions i organitzacions mèdiques i científiques o les mateixes resolucions del Parlament Europeu i dels seus comitès assessors: Statement on emerging health and environmental issues (2018): “Estudis informen clarament de l’impacte en mamífers, aus, insectes. La falta d’evidències sobre pautes d’exposició a les emissions 5G deixa oberta la possibilitat de conseqüències biològiques no desitjades”; Informe 21/2019 de la European Environtment Agency: “Atès l’esperat increment de l’exposició als camps electromagnètics com el desplegament de 5G, cal més investigació sobre els possibles perjudicis sobre la salut.” No és estrany que, després de vint anys, amb milers d’estudis dels efectes en la salut encara no hi hagi coincidència de resultats? Cui prodest.
Si vols saber què et pot fer mal, només cal escoltar les companyies d’assegurances de salut: mentre que Swiss Reinsurance Company classifica la radiació electromagnètica dins la categoria més elevada de risc, Lloyd´s ha decidit no cobrir els danys a la salut que pugui causar. Ells, que s’hi juguen diners, ho tenen clar. Nosaltres, per contra, ens hi juguem la salut.
Per tot plegat, és més necessari que mai un debat ampli i obert, en igualtat d’exposició pública; però malauradament la política de fets consumats amb la que s’està fent la implementació ho impedeix. Un fet, per si mateix, prou significatiu.
Un nou paradigma al servei del progrés i el coneixement
Actualment, la societat es troba immersa en una revolució tecnològica que s’està accelerant amb l’arribada de la tecnologia 5G. Com tota ‘revolució’, té seguidors i detractors.
Si bé és cert que la tecnologia 5G comporta un augment en el nombre d’antenes i l’ús de noves bandes espectrals, cal remarcar que els estudis científics no han demostrat empíricament un impacte negatiu de les emissions i els camps electromagnètics (EMF, per les seves sigles en anglès) en la ciutadania. En aquest sentit, cal fer referència als comunicats realitzats per la Comunitat Europea (CE) [https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/electromagnetic-fields-and..., en els quals l’organisme indica clarament que la tecnologia 5G no té cap efecte negatiu per la salut de les persones.
Per posar els conceptes en context, podem parlar dels camps electromagnètics. Es tracta de camps físics produïts per partícules carregades elèctricament en estat estacionari, els quals giren o es mouen, i en cap cas són un fenomen recentment causat pels avenços tecnològics, sinó que també existeixen en la natura. És cert que fa temps s’han generat veus crítiques que destaquen l’impacte que poden tenir, no només en relació amb la 5G; també en tots els elements digitals que tenim al voltant. És aquí on la regulació juga un rol molt important.
Amb aquest propòsit, la Comissió Europea ha establert que tots els productes digitals desenvolupats i venuts a Europa han de tenir una exposició als camps electromagnètics menor a 50 vegades, el llindar que la ciència considera inofensiu per la salut. I, alhora, que la potència d’emissió dels elements de telecomunicació sigui limitada per evitar cap impacte de les ones en les persones.
Més enllà d’això, la 5G és una tecnologia beneficiosa que ha arribat per quedar-se. Sobretot perquè serà més eficient i permetrà menys exposició als EMF de la que tenen les generacions anteriors de telefonia mòbil. Amb tot i això -i per donar respostes a totes les veus-, el nou programa europeu de recerca ja està definint els àmbits de treball per promoure la recerca de nous sistemes de mesura i validacions científiques que permetin avançar en les actuals.
Tecnològicament parlant, doncs, estem davant d’un canvi de paradigma. I és que les xarxes 5G no sols oferiran nous serveis respecte a generacions anteriors, sinó també una plataforma d’interconnexió que habilitarà la convergència tecnològica del S. XXI. Això vol dir que el pas a la 5G no representa una simple millora en la capacitat i el retard, tal com va significar el canvi de la 3G a la 4G. Va molt més enllà: suposa un canvi en els models de negoci i permet nous àmbits d’aplicació i fórmules de consum i distribució dels continguts a la xarxa.
La tecnologia 5G comporta també un conjunt de nous serveis que habilitaran models de negoci innovadors i la creació de noves empreses. És per això que hi ha una gran tensió a escala geopolítica i la sobirania digital està en l’agenda de tots els governs.
Parlem d’una revolució i tots els estats en volen prendre part, de manera que, com a territori, hem de ser generadors de coneixement i nous serveis. Entre altres coses perquè, juntament amb la Intel·ligència Artificial, la Indústria 4.0, el Blockchain, la Internet de les Coses i moltes altres tecnologies digitals avançades, la 5G comportarà un nivell d’automatització de processos més elevat del que podem arribar a imaginar. I aquesta automatització generarà la necessitat de reconvertit moltes activitats.
Per tot això, és fonamental que, com a país, siguem capdavanters en la creació, experimentació i ús d’aquesta tecnologia. Altrament, correm el risc de dependre de tercers i no ser capaços de reconduir part dels nostres sectors productius. Hem d’entendre la 5G com una gran oportunitat d’innovació de la qual tots i totes podrem formar part.
Pot ser també t’interessa
