Back to top

Renda Bàsica (RB) vs Renda Mínima Garantida (RMG)

23 jun 2020

President Red Renta Básica

Renda incondicional i universal

La Renda Bàsica (RB) és una assignació monetària a tota la població sense cap mena de condició. Dit de forma extensa: és una proposta formalment laica, ja que es percebria sense importar el sexe, el nivell d’ingressos, la religió o l’orientació sexual que es tinguin. Simplement per ser ciutadà o ciutadana.

La universalitat de la RB deixa a moltes persones perplexes, algunes de les quals es pregunten: no és millor focalitzar les ajudes als pobres o als “que més les necessiten”?

Sempre que establim una línia divisòria entre persones “mereixedores” i “no mereixedores” dels subsidis condicionats, es poden cometre dos tipus d’errors. El primer és el fals positiu que es comet quan algú passa la prova i no hauria d’haver-ho fet. I el segon és el fals negatiu que es realitza quan algú falla la prova i hauria d’haver-la passat. I els dos errors són molt freqüents: una persona pot rebre el que no mereix, mentre que una altra pot deixar de rebre el que mereix. El primer no és important, però el segon error té males conseqüències per a les persones que han quedat excloses del subsidi condicionat.

Cap dels subsidis condicionats que es coneixen a Europa i altres continents no són una Renda Bàsica. Igual que no ho són les rendes d’insuficiència per a pobres de les comunitats autònomes del regne d’Espanya, la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya o l’Ingrés Mínim Vital aprovat el maig de 2020 pel govern espanyol.

"En els subsidis condicionats, el perceptor té un fort desincentiu a cercar i realitzar treball remunerat"

Els problemes associats als subsidis condicionats són molts i prou coneguts. Per exemple: que en el perceptor hi ha un fort desincentiu a cercar i realitzar treball remunerat, ja que això implica la pèrdua total o parcial del subsidi; els costos de gestió i administració i el control que implica; així com l’obligació a la qual s’enfronten els candidats de significar-se, a les finestretes de l’administració, com a “pobres” o “malalts” -per no dir directament “culpables” de ser uns “fracassats” o “extremadament pobres”-

La diferència fonamental entre la RB i els subsidis condicionats, doncs, s’expressa en què els sol·licitants de l’ajuda ex-post han de demostrar que han fracassat, bé sigui perquè s’han quedat a l’atur o perquè, malgrat treballar remuneradament, no arriben al llindar de la pobresa. Doncs bé: en el regne d’Espanya, aquesta és la realitat del 15% dels treballadors assalariats, si bé amb la semiparalització econòmica causada per la pandèmia el percentatge serà més gran quan acabi aquest 2020.

C. Gestora ILP Renda Garantida

Una renda per pal·liar la pobresa

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) es regeix per l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, el qual explicita que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

Fent una mica d’història, cal recordar que va ser aprovada el 12 de juliol de 2017, arran d’una ILP impulsada per la societat civil cinc anys abans durant la qual es van lliurar 121.191 signatures (superant amb escreix les 50.000 necessàries). A més d’aquestes signatures, la proposta va comptar amb el suport de 76 entitats socials i polítiques, 52 ajuntaments i la col·laboració de centenars de voluntaris.

"La Renda Garantida de Ciutadania es basa en els principis de solidaritat, complementarietat i subsidiarietat"

En el seu preàmbul, la llei que la regula la RGC indica que respon als principis d’igualtat, entès com l’eliminació de qualsevol discriminació en l’accés a la prestació; equitat, atès que es planteja des de la redistribució dels recursos i la discriminació positiva; i l’apoderament i autonomia, entès com el conjunt de prestacions i serveis que permet als receptors sortir de la pobresa. També es basa en els principis d’universalitat, solidaritat i complementarietat, així com el de subsidiarietat, ja que és una prestació que es reconeix quan no és possible accedir a altres mecanismes de protecció.

No és, per tant, cap ajuda ni encara menys una subvenció, sinó un dret dels ciutadans de Catalunya, d’aplicació immediata i que pot reclamar-se sempre que es compleixin una sèrie de requisits, entre els quals la insuficiència de rendes. També fixa un complement pels casos en què ja es reben altres ajudes estatals, és compatible amb el treball a temps parcial i contempla criteris especials per a les víctimes de la violència de gènere, refugiats i reunificacions familiars. En aquests moments, podem dir que ja se’n beneficien 87.000 famílies i gairebé 150.000 persones.

És cert que la Renda Mínima Garantida té alguns inconvenients, com ara la possibilitat que el govern de torn en faci una aplicació restrictiva, però en canvi té molts més avantatges, entre els quals que és acceptat per ciutadans de totes les ideologies i permet satisfer les necessitats bàsiques de la població més desafavorida. Per tant, constitueix una eina cabdal per lluitar contra la pobresa.

 

 

Autoria: 
Daniel Raventós
Miquel Ibarz

Pot ser també t’interessa