Junts som més forts
Dues cooperatives que operen en la cultura i l’educació, però amb activitats diferents i complementàries, s’uneixen per afrontar plegades els reptes que es deriven de l’accelerat procés que viu el món actual. Un procés a cavall d’una exigent transformació digital que condiciona tant la forma en què es creen i distribueixen els productes com en el seu consum. Per abordar-ho amb garanties, cal sumar la massa crítica necessària que permeti competir i donar una resposta des del cooperativisme; un fet poc habitual, tampoc a Catalunya.
Darrere la fusió d’Abacus i Som* hi ha una profunda reflexió, un treball rigorós i un llarg camí d’experiències compartides. Des de l’admiració mútua i la complementarietat que sorgeix de liderar i el camí conjunt que hem dut a Clade a favor del progrés de l’economia social.
Abacus forma part de la vida de moltes persones d’ençà que va ser fundada l’any 1968, a partir del qual ha esdevingut un instrument efectiu per assolir un ensenyament de qualitat i una eina de transformació social. Sota aquestes premisses ha impulsat, a partir de la participació de les persones, formes de consum més responsables, sostenibles i cooperatives.
La cooperativa Som* neix fa prop de vint anys amb la voluntat d’aplicar una òptica trencadora als seus projectes i, a més, fer-ho des de la certesa que el model cooperatiu era la millor forma d’emprendre’ls. A Som* vam veure que es poden crear continguts de qualitat per a la ciutadania des de múltiples suports i formats, contribuint, a força d’innovació i talent, que la nostra cultura sigui més lliure, rica, forta i diversa.
La nova cooperativa, doncs, neix amb el convenciment que, si hem estat capaços d’impactar individualment a la societat, dinamitzar l’educació i la cultura del nostre país, crear grans comunitats i compartir territoris comuns amb un model de gestió cooperatiu, podem fer grans coses plegats.
Però materialitzar aquesta intuïció i transformar-la en un projecte no sempre és senzill, i en el nostre cas s’hi va afegir la pandèmia. Són decisions complexes i requereixen una bona gestió de les incerteses, si bé des d’Abacus podem dir que l’experiència ens ha permès confirmar que junts som més forts.
La cultura, com a indústria, viu un accelerat procés de concentració empresarial que condiciona des de la creació a la difusió, amb una oferta cada cop més uniforme i marcada pel dictat dels algoritmes. És, en aquesta tessitura, que Som* i Abacus apareixem amb una proposta col·lectiva, basada en el lideratge que exercim i fonamentada en els valors de la diversitat i la riquesa creativa. Valors que volem potenciar per impactar globalment.
Creiem que els nostres arguments per competir amb èxit són sòlids, ja que hem construït, partint de la confiança, una comunitat d’un milió de persones, som un referent per a la comunitat educativa del país, tenim prop de 40.000 subscriptors, potenciem els processos creatius de continguts en tots els suports i ens avala una trajectòria que ens ha dut al lideratge en els nostres respectius àmbits.
En aquest sentit, la sostenibilitat serà un dels pilars de la nostra acció, entesa en el sentit més global del terme: mediambiental, social i econòmica. I és que el futur passa, de forma inqüestionable, per un consum on la sostenibilitat s’imposarà des del disseny del producte, la logística, la durabilitat, la reutilització i la circularitat. Una tendència que afectarà també als béns culturals, educatius i d’oci on els formats digitalitzats es generalitzaran cada cop més.
També volem construir una organització sòlida en termes econòmics, que actuï com a motor de la indústria de continguts en educació i cultura, enforteixi l’economia social i contribueixi a la transformació social.
El nostre, per tant, és un projecte de país, de servei a la societat des de l’educació i la cultura, i encarat a fomentar el cooperativisme, del qual som un referent destacat. Una proposta de valor que vol assolir el lideratge des de la participació, la propietat compartida i l’equitat, en què el centre sigui la innovació, la qualitat i la diversitat.
Cooperativisme i ambició: una fusió pel futur
Malgrat ser dues empreses amb orígens, trajectòries i maneres de fer diferents, finalment, la fusió entre Abacus i Som* ja és una realitat. Una fusió entre organitzacions molt diverses, plena de generositat, ambició i transversalitat. Perquè a ningú se li escapa que, si volem fer front als enormes reptes que tenim al davant, ens calen empreses més grans. Sí, també en el camp de l’economia social requerim d’organitzacions amb múscul, capaces de produir i comercialitzar productes de valor i marques de prestigi.
Necessitem, en definitiva, la mateixa ambició, salvant totes les distàncies i circumstàncies, que van tenir els fundadors d’Abacus, quan aquell 1968 van decidir que, enmig de la dictadura, calia posar unes botigues al servei de l’escola (i per tant, al servei de la societat) amb productes de qualitat per a l’alumnat. Aquells mestres, pares i mares fundadors van fer realitat la utopia, i 53 anys després, Abacus té una cinquantena de botigues repartides per tot el territori amb el mateix objectiu que el primer dia.
A Som* sempre hem tingut clar que nosaltres érem fills d’aquesta experiència pionera. Igual que érem fills també d’altres iniciatives de la societat civil que han permès mantenir la flama de la cultura en les circumstàncies més difícils. Com deia l’escriptor francès Víctor Hugo, “no hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat l’hora”. Doncs sí, ha arribat l’hora de portar a terme les idees i el projecte pel qual vam néixer. I ha arribat l’hora, també, d’assumir que el passat ja no tornarà i que el futur serà digital. I que en aquest nou món l’espai cultural, comunicacional i d’oci ja està repartit entre molt poques mans.
Els gegants van multiplicant la seva influència mentre es mengen als més petits. Google, Amazon, Facebook o Netflix i l’acumulació que comporten són, avui, un perill per a la llibertat d’expressió i per a la pluralitat democràtica. I aquest fet, que a escala mundial és alarmant, a casa nostra és encara més dramàtic. D’una banda, perquè no tenim les eines d’un estat per poder defensar, protegir i impulsar la nostra indústria cultural. I, de l’altra, perquè aquesta indústria cultural, que anys enrere havia estat la bandera de l’ambició de servir al país, es troba empetitida i amb nul·les possibilitats d’influir més enllà del seu entorn més immediat.
La realitat que s’albira és complicada, i només ens en sortirem si assumim tota la seva complexitat de cara. La digitalització no és un problema. El problema és que el monopoli sobre la cultura el tinguin tan poques mans.
La digitalització, precisament, podria ser una solució per treballar per un estat de coses més democràtic. De la mateixa manera que la invenció de la impremta va representar un gran salt endavant malgrat que, amb ella, perdessin la feina (i també el control) els monjos que copiaven els manuscrits a mà. Tota una indústria i centres de poder com eren els monestirs, amb segles d’existència i que donava feina a milers de persones, es va extingir. Però la impremta va facilitar la multiplicació dels textos al final de l’edat mitjana i, per tant, va revolucionar la cultura. Més llibres i més barats.
La impremta, per tant, va facilitar l’alfabetització d’una banda i, de l’altra, va ajudar a restringir la força de poders absoluts com la monarquia o l’església. Poc després de la seva invenció a Alemanya, les impremtes ja van arribar a Itàlia, França, Catalunya, Espanya... En vint anys, el nombre de llibres al continent es va multiplicar per mil. Qui no va acceptar la impremta va quedar arrasat, de la mateixa manera que en quedarà avui qui no assumeixi els canvis que comporta la digitalització i no afronti aquest nou escenari en positiu.
Les receptes per als nous temps són talent, innovació i, també, cooperativisme. El talent i la innovació com a elements clau per identificar totes les oportunitats, i el cooperativisme per posar tots els avenços al servei de la nostra societat. En aquesta intersecció se situa la fusió entre Som* i Abacus. Ho tenim tot per fer i també les ganes infinites de fer-ho.
Pot ser també t’interessa
