A través de l’autoproducció d’energia renovable compartida, diversos col·lectius i plataformes locals fan els primers passos amb vista a aconseguir un nou paradigma energètic de baix cost mediambiental.
Els sistemes d’autoconsum fotovoltaic a Catalunya no han parat de créixer. Segons dades publicades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), la instal·lació d’aquests sistemes va disparar-se de forma significativa el 2019, any en què cada trimestre es va incrementar un 52% els equips d’autogeneració en funcionament. També aquest 2020, entre els mesos d’abril i juny, es van registrar 1.457 noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, amb una potència global de 12,06 MW.
Això fa que Catalunya ja compti avui amb 4.474 instal·lacions, de les quals la majoria corresponen a l’àmbit domèstic -el 73% tenen una potència igual o inferior a 5 kW- mentre que només el 7,2% s’ubiquen al sector industrial o de serveis.
Tot i la importància de les dades, cal recordar que la potència de les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum encara és poc rellevant, ja que només representa 55,85 MW dels 12.000 MW que ofereix el conjunt de l’energia elèctrica a Catalunya. De la mateixa manera que, en la seva majoria, està en mans de les grans empreses energètiques. Prova d’això és que, a l’Estat espanyol, el 65% de les centrals eòliques pertany a les sis companyies capdavanteres del sector -entre elles Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa o Acciona-, les quals estan reproduint el model d’oligopoli en el camp de les renovables.
Amb l’objectiu d’evitar que l’oligopoli controli la generació, la xarxa i la venda d’energia neta, han sorgit les comunitats energètiques. Unes entitats jurídiques d’àmbit local que malden per oferir serveis de baix cost i amb un elevat valor socioambiental.
Entre les seves activitats destaca la generació d’energia renovable a partir de l’autoconsum compartit, la instal·lació de plantes de generació col·lectives, la gestió i el manteniment del cablejat o el subministrament d’energia a través de la compra conjunta al mercat majorista. També s’ocupen de facilitar l’intercanvi entre particulars alhora que presten serveis per tal que els veïns, els comerços i la indústria local adquireixin, per un preu just, el consum energètic que necessiten.
En general, aquestes comunitats les integren veïns o empreses que utilitzen una sola instal·lació de generació, si bé també n’hi ha que agrupen persones d’una mateixa localitat que temporalment rehabiliten el seu habitatge per millorar-ne l’eficiència energètica, a més de ramaders i agricultors que comparteixen una infraestructura de biomassa alimentada amb els residus de les seves explotacions.
En qualsevol cas, el consumidor final esdevé el productor de l’energia que gasta, de manera que pot prescindir dels serveis que ofereixen les grans companyies. Això converteix les comunitats energètiques en actors claus per a la transició ecològica, ja que construeixen un model del qual són copropietaris i que defensa els seus interessos.
L’any 2017, Som Energia -la principal cooperativa de consum d’energia- i Coop57- cooperativa de serveis financers ètics i solidaris- van crear el Germinador Social, un concurs destinat a promoure les iniciatives partidàries de la transició energètica. En la seva última edició, han afegit un guardó dedicat a les Comunitats Energètiques Locals que aposten per la gestió mancomunada d’aquest recurs essencial. En la darrera edició han estat premiats la Comunidad Energética de Monachil, Torreblanca Ilumina, i Agés: común es el sol y el viento.
En el cas de Monachil, un municipi situat a la província de Granada, el projecte busca erradicar la pobresa energètica a força d’involucrar els veïns i veïnes en la producció i consum d’energia sostenible. El seu pla consisteix a aprofitar totes les cobertes municipals per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques. A partir d’aquí, l’energia passa a ser consumida pel consistori, els socis de la cooperativa CooperaSE -impulsora del projecte- i les famílies que més la necessiten, les quals obtenen un percentatge de la sobrant. Des de la comunitat de Monachil asseguren que el projecte té beneficis per a tot el veïnat, la majoria del qual veu abaratit el cost del consum en un context en què, per culpa de la pandèmia, les dificultats peremptòries són més evidents que mai.
Per la seva banda trobem el projecte Torreblanca Ilumina, nascuda amb l’objectiu de reactivar i millorar aquest barri perifèric de Sevilla que ha estat declarat com a Zona Desfavorida per la Junta d’Andalusia. Allà, els col·legis Príncipe de Asturias i Vélez de Guevara s’han erigit en els primers espais d’aquesta comunitat energètica, un fet que pels impulsors permetrà estendre-la a les llars, comerços, empreses i altres equipaments del barri.
Segons Torreblanca Ilumina, gràcies a aquesta iniciativa, el veïnat veu minvat l’impacte mediambiental que genera l’energia elèctrica, pot optar a noves activitats laborals i afronta un cost inferior de la llum, un factor important atès els estralls econòmics derivats de la Covid-19. “Construir comunitats fortes al voltant de l’energia renovable ens fa molt més resistents i resilients”, asseguren.
Una altra comunitat energètica premiada per Germinador Social és Agés: común es el sol y el viento. Un projecte que busca millorar l’apoderament de la població i el seu sentit de pertinença a un municipi que, amb només 50 habitants, corre el risc de despoblar-se.
El pla d’Agés consisteix a instal·lar plaques solars a la coberta de l’alberg municipal, a fi i efecte que abasteixin els edificis de titularitat institucional, l’enllumenat públic dels carrers i les 12 llars on viuen els seus residents.
Segons els promotors, aquesta comunitat energètica pot ser un mirall per a l’extensió del model renovable i participat en el medi rural de Castella i Lleó, generar ocupació a través de l’aprofitament dels recursos energètics locals, i esdevenir una alternativa crítica i ciutadana als macroprojectes que impulsen els fons d’inversió i les empreses de l’oligopoli. “La diferència amb la resta de projectes és que el nostre incentiva l’autoconsum i és compartit”, indiquen.
Amb el cas d’Agés i moltes altres que comencen a estendre’s arreu de la geografia, emergeix a poc a poc una alternativa que garanteix un model d’energia neta, barata, sostenible i assequible pel conjunt de la comunitat.
L’energia és responsable del 60% de les emissions a escala global, d’aquí la necessitat d’apostar per la transició energètica el més de pressa possible. A Catalunya, on només el 8% del cabal de consum prové de fonts renovables, encara és més evident que mai, ja que segons Susanna Rivero, enginyera tècnica industrial i ambientòloga, estem parlant que cal arribar als 6.000 MW de fotovoltaica i 4.000 MW d’eòlica si es vol complir l’objectiu de la llei 16/2017 del canvi climàtic de Catalunya, segons la qual el 50% de l’energia elèctrica que es consumeixi a partir del 2030 haurà de venir de fonts renovables, un percentatge que hauria d’arribar al 100% l’any 2050.
A tot això, Rivero afegeix que les renovables són la clau per a la descarbonització de l’economia i que han de ser centrals en la planificació econòmica i energètica del país. Una planificació de la qual la ciutadania pot ser una peça fonamental amb la creació de comunitats energètiques, si bé fonts vinculades al sector de les renovables apunten que no és suficient. “Aquest procés també haurà d’anar acompanyat per mesures fiscals i canvis jurídics que estimulen aquest nou sistema en tota la societat”.
