La crisi sanitària derivada de la Covid-19 ha impactat directament en les nostres formes de consum. La proximitat, la qualitat i la sostenibilitat s’han consolidat com valors a l’alça a l’hora de decidir com i a qui es compra. Des del 2013, existeix un projecte que acosta la ciutadania aquells productors implicats en l’economia social i solidària: s’anomena Pam a Pam i Alba Hierro, tècnica de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), n’és la coordinadora.
M’agradaria pensar que sí, però crec que el capitalisme té capacitat d’adaptar-se i canviar el seu relat. Podria haver-hi una revolució social, però dubto molt que pugui tombar el sistema a curt termini.
Hi ha aspectes similars perquè tenim necessitats comunes. Però l’ocorreguda el 2008 va ser progressiva i, un cop la bombolla que havia generat va esclatar, va arrossegar diversos sectors econòmics, mentre que l’actual ha colpejat més capes de la població i això farà que sigui complicat recuperar-se.
Ha evidenciat que tota la nostra supervivència està privatitzada, davant el qual cadascú ha d’espavilar-se per tirar endavant. Malauradament, en lloc d’apostar per un canvi social que passi per crear estructures comunitàries que ens aixopluguin, els governs reforcen les que responen als interessos de la classe dominant.
L’objectiu és oferir alternatives al consumidor responsable. Tenim una web amb un mapa col·laboratiu que es nodreix d’activistes als qui anomenem “xinxetes”. Són els que, quan troben una iniciativa que els sembla transformadora, la visiten, li passen un qüestionari -per delimitar què és i què no és economia solidària- i la pugen al mapa.
N’hi ha quinze. Per exemple, si actuen amb perspectiva feminista i equitat i quin és el seu retorn social i ambiental. Un altre criteri important és que no competeixin, sinó que intercooperin amb altres experiències anàlogues per crear un mercat social al marge del circuit capitalista.
S’ha comprovat que hi ha hagut un consum considerable de petits productors i distribuïdors agroecològics. Estem fent la diagnosi, però d’entrada la major part han tingut un augment de les comandes, a excepció dels qui ho canalitzaven a través de la restauració o els menjadors escolars. Estar confinats ens ha fet adonar què necessitem per viure.
De fer reunions presencials on assisteixen una desena de persones, aquesta vegada s’hi han apuntat una mitjana de 20. No sols per l’accés a les videoconferències. També perquè la consciència entorn un nou model de consum va estenent-se. A això s’ha afegit que Arran de Terra ha llançat la seva campanya d’abastiment agroecològic, fent visible l’existència de pagesos, petits productors i elaboradors agroecològics que, a causa de la pandèmia, necessitaven activar els seus canals de distribució. Hem acabat creant un projecte comú.
Sens dubte. A molts pobles i barris s’han creat xarxes de suport que han permès a centenars de famílies accedir a béns i serveis que els eren indispensables. De la mateixa manera que moltes entitats de l’economia social i solidària han adaptat -en el marc del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària- la seva capacitat productiva per respondre a la crisi. Amb els 60.000 euros recollits, s’han pogut finançar fins a 26 projectes. També alguns pagesos s’han articulat en xarxa per treure més productes i, gràcies a aquesta capacitat de cooperar, han experimentat els avantatges de ser resilients.
Les crisis són oportunitats. I aquesta ho ha demostrat. Però si ens organitzem bé i aconseguim fer demandes concretes i efectives, podrem crear espais comunitaris als barris, pobles i ciutats que ens donin formes de vida més justes i al servei de la majoria. Només així trencarem la visió individualista a què ens empeny el capitalisme.
