Mireia Duran, Jordi Valls i Joan Manel Sánchez ens resumeixen les conclusions de l’estudi que han realitzat per encàrrec de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya sobre gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives de treball catalanes. Les cooperatives estudiades treuen bona nota en els quatre àmbits, per bé que hi ha marge per millorar i ganes per fer-ho. L’estudi ofereix també recursos i exemples reals per fer encara més efectius aquests ideals a les cooperatives.
Estudi sobre la gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere
i conciliació a les cooperatives de treball de Catalunya
Podem estar satisfets amb el grau de democràcia assolit a les nostres cooperatives? Com el podem mesurar? I, en qualsevol cas, quin és el model democràtic que defensa el cooperativisme? L’estudi sobre gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives de treball, realitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens aporta dades per ajudar-nos a trobar respostes a aquests i altres interrogants. A la llum d’aquest estudi, en aquest article reflexionarem sobres aquestes qüestions i, si bé veurem que les cooperatives anem pel bon camí, posarem de manifest que queda encara molt camí per recórrer.
Allò que ens ocupa són quatre àmbits estretament lligats a les cooperatives, tant perquè són instruments necessaris per posar en pràctica els principis i valors cooperatius com perquè són eines que ajuden les empreses a ser més competitives, desplegant noves dinàmiques basades en la cooperació que li permeten ser més productives i innovadores. A més, entre ells existeix una relació d’interdependència que comença amb la gestió democràtica, el segon principi cooperatiu i l’element més genuí del model d’empresa cooperativa. A les cooperatives de treball les persones treballadores són copropietàries de l’empresa, que ha estat creada amb l’objectiu de satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals, i la gestionen de forma conjunta i democràtica. La satisfacció d’aquestes necessitats i aspiracions de manera democràtica implica que hi ha d’haver transparència i igualtat de gènere i, al seu torn, requereix de la conciliació.
La gestió democràtica implica transparència perquè la disponibilitat d’informació és condició sine qua non per a la presa de decisions i per a la qualitat democràtica. En el cas de les cooperatives, l’accés a la informació és també un dret fonamental de les persones sòcies per poder participar. A més, la transparència és necessària per generar confiança a la societat; traslladar informació als nostres clients i persones usuàries és un valor afegit per a totes les empreses, però en especial per a les cooperatives, entenent que afavoreix la comunicació d’un model empresarial alternatiu basat en valors, enfront de les empreses únicament maximitzadores de beneficis econòmics individuals.
La gestió realment democràtica també implica igualtat de gènere, ja que és necessària la igual participació d’homes i dones a fi de superar el llast social que relega les dones dels àmbits de decisió, ja siguin personals o col·lectius, i creen una discriminació horitzontal i una especialització segregadora per rols. A més de ser, la igualtat de gènere, una qüestió de justícia social.
Per últim, la gestió democràtica requereix de conciliació perquè la gestió democràtica i la participació necessiten que les persones membres se sentin involucrades en un model d’empresa on es fan compatibles les necessitats personals i socials amb el projecte empresarial. Només d’aquesta manera, la cooperativa –la feina– es podrà viure en primera persona, sentint la motivació per implicar-s’hi i disposant de les condicions per participar.
En l’estudi sobre gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives de treball hem pogut veure quina és la situació d’aquests quatre àmbits, aprendre sobre els seus motius i condicionants, detectar fortaleses a potenciar i febleses a treballar. Tot seguit en veurem algun resultats; ens agradaria poder encoratjar les cooperatives a treballar aquests quatre àmbits per enfortir-los i, així, enfortir el sector cooperatiu i millorar les condicions de vida de les persones que el conformen i de la societat en general.
Gestió democràtica
Com ja hem comentat, el funcionament democràtic és part de la definició de les cooperatives, a més de ser considerat una eina útil i eficient per a la gestió col·lectiva. El fet que ja sigui part de la seva definició pot explicar, en part, que no s’identifiqui com una àrea a reforçar, malgrat el reconeixement de la complexitat i les dificultats per aplicar la gestió democràtica. Tot i això, trobem algunes diferències entre les mateixes cooperatives, tant pel que fa a la concepció de funcionament democràtic com a la seva aplicació.
La gestió democràtica es concep, en les cooperatives petites, com a gestió col•lectiva de la feina, la presa de decisions entre les persones sòcies, l’organització del treball, etc. En cooperatives més grans, la gestió cooperativa queda associada a la gestió societària (òrgans socials, assemblees, gestió econòmica, etc.), mentre que la gestió operativa queda delegada en una persona o un equip de persones específicament.
En tots els casos, però, la participació de les persones sòcies en la gestió democràtica està àmpliament desenvolupada (el 51% de les cooperatives disposen de protocols per afavorir la participació i el 55% gaudeixen de polítiques per incorporar nous socis i sòcies) i l’assistència a les assemblees o la participació en l’elaboració del pla estratègic, el reglament de règim intern i l’organigrama és alta.
El consell rector és l’òrgan a través del qual s’exerceix bàsicament la democràcia representativa a les cooperatives, participant en l’elaboració dels principals documents, com el pla estratègic, el reglament de règim intern, el pressupost, el pla de gestió anual i l’organigrama.
El caràcter democràtic de la gestió de les cooperatives també el trobem en el fet que, de manera molt àmplia (el 83% de les cooperatives), hi ha desenvolupats canals interns per recollir les propostes de millora i, de forma majoritària, s’han desenvolupat mecanismes interns per avaluar el grau de satisfacció de les persones de l’organització, encara que només en el 27% de les cooperatives s’han establert mecanismes per avaluar el funcionament dels òrgans de govern.
Si bé hem vist fins ara com el caràcter democràtic es dona bàsicament en l’àmbit societari, això passa perquè la participació de les persones treballadores no sòcies en els àmbits de decisió és molt menor. Com a exemple, la participació en l’elaboració dels principals eixos de gestió i treball, com ara el pressupost, en què els socis participen en el 57% de les cooperatives i els no socis en el 10%; i en el pla de gestió anual, on els socis participen en el 53% de les cooperatives i els no socis en l’11%. El fet que les assemblees siguin el mitjà preferit per distribuir la informació, per damunt del format paper o els mitjans telemàtics, també caracteritza de forma bastant clara la democràcia de caràcter més societari.
Transparència
De la mateixa manera com acabàvem l’apartat de democràcia hem de començar amb el de la transparència, amb una concepció i una praxi lligades sobretot a la gestió democràtica entre les persones sòcies, de caràcter intern i en l’àmbit societari. Hem determinat dos aspectes àmpliament definidors de la transparència a les cooperatives: el fet que sigui un àmbit poc “reglat” internament, amb una praxi establerta, clara i coneguda; i els canals de difusió de la informació.
Quant al primer punt, el 60% de les cooperatives no disposa de polítiques explícites de transparència i bon govern. És a dir, la transparència es troba majoritàriament en l’àmbit informal, a partir de la pràctica i els fets, però sense unes directrius clares que obliguin els òrgans o persones que disposen de la informació a posar-la en coneixement de totes les persones de les cooperatives per tal que hi tinguin accés, afavorint la rendició de comptes i la qualitat democràtica.
Quant al segon punt, pràcticament totes les cooperatives enquestades tenen accessible la informació per a les persones sòcies i els òrgans de govern (consell rector/direcció). Per contra, es redueix el nombre de cooperatives que donen accés a la informació a clients i usuaris, però també a treballadors no socis, amb les conseqüents desigualtats de coneixement generades en relació amb les persones sòcies i el consell rector. La memòria anual d’activitats, un document que pot ajudar a la transparència i la comunicació interna, i sobretot externa, està disponible en tan sols un 27% de les cooperatives.
Per últim, destaquem que, com ja hem apuntat amb la gestió democràtica, l’exposició oral a l’assemblea és el mitjà més utilitzat a les cooperatives per compartir informació de gestió, fet que també disminueix el grau de transparència i les capacitats de les persones d’actuar en la rendició de comptes. En aquest aspecte, sorprèn que no siguin més utilitzats sistemes electrònics, tant interns (intranets o mailing intern) com externs.
Igualtat de gènere
En l’àmbit de la igualtat de gènere, es detecta que, malgrat que les cooperatives no disposen de plans o mesures d’igualtat de manera majoritària, tenen certa sensibilitat envers aquesta temàtica i diferències significatives respecte de la resta del mercat laboral. En aquest sentit, les dones a les cooperatives de treball representen el 50,4% mentre que en el conjunt de les empreses capitalistes representen el 46,6%. Partint d’aquí, però, cal veure amb deteniment què hem detectat per tal de fer una valoració més exhaustiva.
En el 46,7% de les cooperatives hem trobat que hi ha plantilles feminitzades i en el 29,3% masculinitzades. És a dir, només en una quarta part de les cooperatives hi ha plantilles paritàries, amb la proporció dones-homes entre el 40% i el 60%. Podem trobar alguns factors explicatius sobre l’elevat nombre de plantilles feminitzades. Un d’aquests seria la gran quantitat de cooperatives en el sector serveis i, específicament, que prestin serveis a les persones. Però aquesta explicació, lluny de ser positiva, aprofundiria més en les distincions de rol per gènere, reproduïdes també en l’àmbit cooperatiu. Per assolir la realitat de viure en una societat realment igualitària, cal que els homes s’incorporin també als àmbits profundament feminitzats i que els àmbits masculinitzats es facin permeables a l’entrada de dones. Només així serà possible revaloritzar tots els treballs de manera equitativa.
Si analitzem el gènere en els càrrecs de responsabilitat trobem que, si bé les dones tenen una major presència, la proporció que representen està per sota del percentatge en el conjunt de cooperatives. A més, la presència de dones és superior en el consell rector i inferior en els càrrecs de direcció i en els comandaments intermedis. És a dir, en els espais institucionalitzats, amb unes directrius clares sobre els processos i les decisions per a la seva elecció, les dones tenen més accés que en els àmbits en què l’accés és més informal.
Són poques les cooperatives que disposen de mesures d’igualtat, només el 25% tenen plans o polítiques d’igualtat i l’11% de protocols sobre assetjament sexual, mentre que només l’11% compta amb mecanismes d’avaluació per als plans i les polítiques d’igualtat, i només el 3% té mecanismes d’avaluació dels protocols d’assetjament sexual. Tot i això, aquest fet és relativament normal si coneixem la base social de les cooperatives, majoritàriament formades per un nombre reduït de persones. I cal tenir en compte que les cooperatives conceben de forma majoritària les desigualtats de gènere com un problema: es treballa per detectar-les, parlar-ne i buscar solucions, demostrant una alta sensibilitat i voluntat de canvi en aquesta matèria.
Conciliació
La conciliació és un altre àmbit on les cooperatives tendeixen a tenir una regulació més informal, fet que en part també s’explica per la seva composició. Amb tot, la conciliació és una preocupació present al món cooperatiu. El 44,3% de les cooperatives diu tenir mesures de conciliació i, a més, el consideren un àmbit rellevant. Hem de tenir en compte que les cooperatives sorgeixen per donar sortida a les necessitats de les persones, per tant, podríem considerar que la conciliació els és un àmbit prioritari.
Les cooperatives més grans són les que disposen de més mecanismes formals per fer efectiva la conciliació, i són aquestes, alhora, les més feminitzades, fet que podria explicar que s’hagin abordat de manera formal els aspectes sobre la conciliació. En les cooperatives més petites, sovint les mesures que s’apliquen no estan institucionalitzades o reglamentades als estatuts, i la manca de formalització escrita es compensa amb un tarannà més obert cap a les necessitats que puguin sorgir i a trobar solucions més innovadores que poden implicar menys despeses per a l’organització. Això es tradueix també en un concepte més ampli de conciliació, on sovint s’inclou la dimensió de la vida personal i s’ofereix temps per estudiar, fer esport o activisme polític.
Independentment de les condicions de la cooperativa, tant la dimensió com el sector d’activitat, i de la formalització o no de les mesures aplicables, la conciliació és una realitat en el món cooperatiu, present en bona part de les empreses.
Conclusions i reptes
Com hem pogut veure, les cooperatives de treball de Catalunya treuen bona nota en els quatre àmbits estudiats, per bé que hi ha marge per millorar i ganes per fer-ho. Hi ha marge en l’eixamplament del concepte de gestió democràtica, engrandint els àmbits de participació; en l’establiment formal de les mesures de transparència, millorant la capacitat de retre comptes i de control; en la igualtat de gènere, tant pel que fa a la igualació de rols com a l’ampliació dels àmbits que, malauradament, encara són de difícil accés a les dones; i en la conciliació, perquè la concepció àmplia i personalitzada de la conciliació no s’ha de poder exercir només en empreses petites i de manera informal sinó en tot tipus de cooperatives i amb mecanismes clars i explícits que facilitin la seva execució en tota mena de situacions, sense haver de dependre de condicionants personals.
Portar a la pràctica del dia a dia cooperatiu mesures en tots aquests àmbits és una tasca complexa, que combina les necessitats de la gestió empresarial, les necessitats individuals de les persones i l’entorn social en què es desenvolupen. S’han d’esmerçar recursos per idear i desplegar totes aquestes mesures, i cal una base social de persones formades i conscients que desenvolupin competències i habilitats associades a la gestió cooperativa. Les bones pràctiques mostrades són alguns exemples d’èxit en aquests àmbits, però n’hi ha moltes altres. Només amb un treball conscient i continuat s’aconseguirà enfortir i ampliar una cultura organitzativa adequada. Comptem amb la sort de partir d’una concepció empresarial democràtica on la igualtat és ja una realitat, la conciliació és una pràctica i la transparència, un aspecte en què s’està treballant no només, com en la resta del mercat, per motius mercantilistes sinó com a valor intrínsec.
A l’inici de l’article hem vinculat la democràcia amb els altres tres factors en referència a les relacions d’interdependència necessàries perquè el sentit últim de les cooperatives es pugui desenvolupar. Amb les dades obtingudes, ¿podem estar satisfets amb el grau de desenvolupament de tots els àmbits i, per tant, amb el grau de satisfacció del principi democràtic? L’alta participació en les assemblees ens diria que sí. Tanmateix, no hem de perdre de vista el debat sobre quina és la democràcia que volem a les nostres cooperatives i quines són les condicions que posem perquè puguin ser una realitat aspectes com millorar la transparència, la igualtat i la conciliació. Les dades diuen que anem pel bon camí, però no hauríem d’aturar-nos. Hi ha moltes coses fetes, i en aspectes com la gestió democràtica o la igualtat de gènere els resultats són més positius que en altres tipologies d’organitzacions. Tot i així, no ens podem conformar a ser els qui millor ho fan, sinó que hem d’aspirar a ser impecables en la nostra manera de fer.
En aquest sentit, el document “Mesures, recursos i bones pràctiques sobre gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives de treball”, editat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ofereix recursos i exemples reals per fer efectius aquests ideals a les cooperatives.
