El novel·lista Erskine Caldwell va ser un dels grans narradors del sud dels Estats Units al segle XX, de les seves desigualtats i opressions terribles. Va ser un escriptor extraordinàriament exitós gràcies a autèntics ‘best-sellers’ com El camino del tabaco’ Malgrat aquesta popularitat, la seva narrativa amb crítica social incorporada va arribar a les pantalles de cinema en poques ocasions. Això evidencia que aquell Hollywood censurat funcionava d’una manera similar a altres censures públiques o privades: un entreteniment massiu com el cinema estava més controlat ideològicament que la literatura.
Quan va publicar ‘Aldarulls de juliol’ l’any 1940, Caldwell ja era un dels escriptors més populars del seu país. L’autor va lluir la seva maduresa literària amb una novel·la breu, de prosa àgil, precisa en la descripció de paisatges humans i atmosferes. Ofereix una narració contra rellotge, un drama amb quelcom de ‘thriller’, que té lloc sota aquella atmosfera de calor humit i passions explosives que també van explorar altres compatriotes de l’autor, com el dramaturg Tennessee Williams (Un tramvia anomenat desig).
El protagonista del llibre és una figura fàcil de menysprear. El xèrif McCurtain vol desaparèixer de la circulació durant unes hores per no interferir en el desig d’alguns conciutadans d’assassinar un jove afroamericà que, suposadament, ha violat una noia. L’agent no para de pensar què hauria de fer i què hauria de deixar de fer perquè aquest presumible linxament no afecti les seves possibilitats de ser reelegit a les pròximes eleccions. Caldwell aterra el racisme a la quotidianitat i retrata com aquest és difícil deslligar-lo dels diners. Els actes del seu antiheroi són una escenificació de l’embrutiment ètic al qual es pot arribar per mantenir un salari.
La novel·la de Caldwell és astoradorament seca i lacònica en la descripció dels horrors de la segregació, de la deshumanització de persones i de col·lectius sencers. També mostra un cert càlcul econòmic de l’odi en la pugna entre una dona que reclama deportacions massives i una mena de supremacisme pragmàtic que empra els linxaments com a mètode de manteniment d’un sistema socioeconòmic (“Qui faria la feina si expulséssim els negres?”, es pregunta un personatge).
No hi ha gesticulacions discursives en forma de condemnes explícites, ni personatges que fan discursos indignats o inspiradors. La crítica és implícita en tota l’arquitectura dramàtica d’aquest relat-mirall. I sembla prou contundent per a no requerir subratllats afegits.
LLIBRE
TÍTOL: Aldarulls de juliol
AUTORIA: Erskine Caldwell
TRADUCCIÓ: Imma Falcó
EDITORIAL: L’Agulla Daurada, 2024
PÀGINES: 184
