La cooperativa Mujeres Pa’lante, creada el 2018 a partir de l’associació Mujeres Pa’lante, treballa per fomentar l’ocupació de les dones migrades i contribuir al seu benestar social i econòmic. Wendy Espinosa, una de les sòcies de l’entitat, parla sobre la manera amb què orienten l’activitat.
Vam néixer de l’associació Mujeres Pa’lante per donar suport a dones migrants, a qui oferim una assessoria sociolaboral i formacions, en particular adreçades a aquelles que no tenen els papers en regla. Ara som una “dragona” amb dos caps, perquè l’associació i la cooperativa cobreixen necessitats diferents però continuen vinculades. Som dos equips separats, però ens uneix una mateixa història, i tot es treballa en xarxa.
Intentem que les treballadores puguin conciliar el temps laboral amb la seva vida familiar. I, alhora, habilitem espais perquè comparteixin cures i altres aspectes no estrictament relacionats amb la feina. Al final, creiem que el més transformador és el tracte i la intenció de fer les coses, pel qual han contribuït moltes dones que ens van precedir.
Ja és prou rupturista que les companyes estiguin contractades per la cooperativa sota el Règim general de la Seguretat Social. Igual que és innovador el lligam amb altres empreses del sector i, en matèria interna, la proximitat en el tracte: coneixem la història de totes, els seus processos migratoris i la situació familiar que travessen.
Suposa posar la vida al centre, tant de les companyes que fan tasques a domicili com de les necessitats dels i les clientes. És a dir: més que situar al mig la part econòmica, és posar-hi la vida i les necessitats personals.
Vam fer-ho arran del confinament motivat per la pandèmia, quan la línia de càtering, que era un èxit, es va enfonsar. Ens vam veure obligades a executar altres projectes per sobreviure i establir un ERTO a les companyes que tenien contracte. Va ser llavors quan va aparèixer l’opció d’entrar a la Xarxa.
Ens permet exigir plegades que més agents siguin corresponsables pel que fa al treball de cures. I és que l’Estat ha deixat aquesta tasca en mans de les famílies, quan hauria d’invertir-hi més i, si realment vol transformar el sistema, involucrar el conjunt de la societat.
Podem establir estratègies de comercialització i visualització amb altres cooperatives. A part de debatre quin discurs hem de transmetre entorn de les cures. Per tant, és un espai del qual podem aprendre molt, retroalimentar-nos i aportar la nostra experiència en l’execució de projectes i l’organització de cursos.
