L’economia convencional no té miraments a l’hora de desplegar recursos tecnològics per aconseguir les seves fites. Quins entrebancs troben els projectes de l’economia social per digitalitzar-se? Quina és la millor estratègia per fer-ho? N’hem parlat amb Sergi Alonso, integrant de la cooperativa Coopdevs, expert en aquest àmbit.
Avui gairebé tothoml utilitza les xarxes socials, té una pàgina web i fa servir eines TIC per tirar endavant les activitats. Ara bé: quan parlem de digitalitzar processos és on tenim més dificultats, d’aquí la necessitat d’intercooperar per construir alternatives que comptin amb bons recursos tecnològics.
Ens referim a transformar dinàmiques analògiques perquè siguin gestionades a través d’ordinadors. Tot amb la idea que estalviïn feina i facilitin el bon funcionament del projecte empresarial. Això demana, per exemple, canviar el correu postal per l’e-mail, implementar un sistema de vot virtual o ampliar la comercialització d’un producte mitjançant una botiga en línia. Però també facturar automàticament als clients o veure les dades econòmiques gràcies a una gestió centralitzada.
Un dels reptes és evitar-ho. Al contrari: ens ha de servir per vincular les diferents comunitats, potenciar economies de proximitat i agilitzar pressupostos i vendes, gestió logística, facturació, comptabilitat, control horari o els recursos humans. En definitiva, ajudar-nos a ser més eficients i competitius respecte al mercat no-ESS.
Primer ha d’analitzar què vol fer i el cost que representa, raó per la qual li recomanem que faci una auditoria per conèixer les necessitats empresarials i l’estratègia per executar-la. Fora d’això, ha de tenir en compte els recursos de què disposa. Perquè més enllà d’estar convençuda, li caldrà un equip tècnic que tingui coneixements i expertesa en aquests processos, un aspecte que sovint l’ESS no té present i que és fonamental si pretén oferir productes o serveis digitals.
En la mesura del possible hem de mancomunar esforços. A la comissió XES Procomuns hem llistat alguns dels projectes que han reeixit gràcies a això, i de fet Coopdevs n’estem impulsant tres fruit de la intercooperació tecnològica. De la mateixa manera que Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat han unit esforços en aquest camp; Katuma forma part de l’Open Food Network, una aliança que desenvolupa plataformes digitals de distribució agroecològica; els supermercats cooperatius La Feixa, Terra Nostra i FoodCoopBCN comparteixen tecnologia per gestionar el magatzem o els torns laborals; mentre que Opcions de Consum impulsa LaZona.coop, on productores de proximitat i algunes cooperatives, com Ardit i Talaios, han fet possible una plataforma de venda dels seus productes i serveis.
És evident, però tot no és blanc o negre. A vegades, podem utilitzar tecnologia privativa si no trobem una bona alternativa o no podem invertir els recursos necessaris canviar-nos a les tecnologies lliures. Cal recordar que els projectes empresarials són llargs i es tracta de buscar els equilibris que els facin viables. A l’ESS n’hem de ser conscients, i això significa que, sempre que puguem, hem d’apostar pel programari lliure, ja que ens beneficiarà a tots i podrem millorar-lo conjuntament. Tan sols hem de cercar el que funcioni millor i les proveïdores que hi treballin.
El principal és retenir talent tècnic qualificat i amb experiència, ja que fora de l’ESS s’ofereixen salaris difícils d’igualar. I després superar la bretxa de gènere, cosa que requereix que tant les cooperatives com l’administració impulsin programes que incorporin les dones en el sector.
