Entre carenes, valls i un silenci monàstic, Vallbona de les Monges dóna la benvinguda al visitant. A dalt d’un turó d’aquest municipi de l’Urgell, trobem el celler L’Olivera, que fruit de l’experiència i el treball cooperatiu, ha sabut cultivar les vinyes per oferir un producte de qualitat amb denominació d’origen. Pau Moragas, responsable de producció i vicepresident L’Olivera, ens acosta a aquesta cooperativa que el 2024 complirà cinquanta anys i que ha esdevingut tot un referent a les terres ubicades al peu de la serra del Tallat i banyades pel riu Maldanell.
Som una cooperativa de treball i d’iniciativa social que ens dediquem a cultivar vinyes i oliveres i a elaborar vins i olis ecològics. I ho fem incorporant persones amb dificultats i posant les nostres capacitats al servei d’un projecte on la utopia, la realitat, la fidelitat i la resiliència van de bracet.
Partim del fet que, des d’aquesta perifèria patrimoni de la memòria cultivada, esbossem la nostra identitat. Una identitat que també pertany a les persones que se la volen fer seva, perquè no hi ha canvi real sense compromís de transformació, ni compromís sense acció. En tot cas, el manifest parla de posar les persones al centre, entendre l’economia a escala humana, agafar l’agroecologia com a model i crear paisatges vivibles amb el compromís de cuidar l’entorn.
Només és possible elaborant uns productes lligats a l’origen i corresponsables amb una societat que volem que sigui responsable. La idea és que no hi ha marges per a la desigualtat, sinó que tothom tingui les mateixes possibilitats d’accedir a uns mínims nivells de benestar social i els seus drets no siguin inferiors als d’altres grups
Neix el 1974, una època en què els projectes de vida compartida al camp van esclatar sobre les bases dels principis cooperatius. D’entrada, conformava el grup gent que es relacionava amb persones amb diversitat funcional, la qual es va passar al món rural per fugir de la deshumanització que trobaven a Barcelona. Quan parlem de món rural ens referim a la cultura dels marges, la Catalunya de secà, la no turística, la que no té els focus d’atenció.
Era el més coherent amb els nostres principis, ja que a través de la intercooperació podem transformar i actuar de manera compartida. Sempre insistim que no treballem per a les persones amb discapacitat, sinó amb elles, i que totes aporten la seva mirada en benefici del projecte. La idea la resumim en dues expressions: “tots seiem a la mateixa taula, fem que sumi” i “si les guitarres llauressin, aquesta gent faria molta feina”.
Exacte, si bé al principi les famílies s’havien d’organitzar i entendre que mai no es pot arribar a l’ideal, per bonic que aquest sigui. Però aquí continuem, remant a contracorrent, enxarxant-nos i coneixent experiències de l’economia social i solidària, del món de la inclusió i de la producció agroalimentària.
En el món del vi, per exemple, estem en una coalició que ens acosta a distingits sommeliers, treballadors del tercer sector, consumidors i productors del món de l’hostaleria. Al capdavall, crec que fem vins bons, i aquest és el relat comunicatiu que captiva a més públic. A banda d’això, i pel que fa a la inclusió social, participem en diverses federacions de referència, mentre que en el sector de la producció agroalimentària, tenim dues plataformes en les quals compartim recursos. Sense oblidar l’empresa que hem creat amb altres entitats per elaborar lots de cara al període de Nadal.
El més rellevant és ser sostenibles, sobretot econòmicament, ja que no tenim fundació ni herències ni cap inversió inicial que ens hagi pogut ajudar. Fa cinquanta anys que estem capitalitzant-nos i jugant fort amb les finances ètiques, pel qual comptem amb Coop 57 com a aliat estratègic. Però també volem que hi hagi una sostenibilitat humana, cosa que significa retribuir els nostres perfils professionals de manera justa a fi que puguin atendre en garanties les entitats inclusives, que cada vegada són majors.
Li demanem complicitat, i això vol dir que comparteixi el nostre model de consum. Una relació comercial que va més enllà del preu; intervé l’equitat i el respecte al medi. De fet, si aconseguim fidelitzar als clients, és perquè fem de la transparència un dels elements fonamentals a l’hora de generar comunitat. L’objectiu, doncs, és potenciar i estendre aquests vincles, i fer-ho de diverses maneres. Una d’elles és organitzant visites enoturístiques a L’Olivera, a la masia Can Calopa de Dalt o mitjançant la transmissió d’altres coneixements vinculats al vi, la restauració i el treball cooperatiu. Som d’escala petita i mitjana i, si alguna cosa ens distingeix, és que valorem la persona. Un fet que ens ha quedat dels inicis i que és meravellós.
