Després d’una llarga trajectòria a EscolesCoop, l'exdirector de la Institució Montserrat deixa la presidència d’aquesta federació de centres que aposten per una educació lliure, dinàmica i crítica.
EscolesCoop, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC), va néixer el 1979 en plena transició política. Enmig d’aquell batibull, un grup d’educadors i educadores i famílies van decidir fundar centres cooperatius que fomentessin un model basat en la corresponsabilitat, el pensament crític i recuperar el català com a llengua vehicular a l’aula. Quatre dècades després, la federació està conformada per quaranta escoles, de les quals vint-i-cinc són cooperatives de treball associat integrades per mestres; vuit de consum formada per famílies; vuit integrals gestionades per famílies i mestres; i una cooperativa de segon grau. Sense oblidar Alumnes Coop, una iniciativa que permet a l’alumnat prendre autonomia, organitzar-se dins del seu entorn i compartir l’experiència amb altres centres cooperatius. Amb un conglomerat de 5.494 sòcies, 1.867 treballadores i 16.630 alumnes, la federació ha estat presidida els catorze anys per Josep Maria López Fumat, una de les ànimes del projecte, que en aquesta entrevista ens desvetlla el valor de l’escola com a generadora de futurs cooperativistes i persones amb inquietuds cíviques i compromís social.
És el nom que donem a la federació d’escoles que, tot trencant amb l’escola autoritària, passiva i memorística del passat, defensa un model laic, plural, inclusiu i actiu en el qual els seus integrants treballin en equip i de forma col·laborativa.
A les acaballes dels anys setanta, en un moment en què al jovent anhelava el canvi de règim, la recuperació del català i l’aplicació dels valors provinents de l’Escola Nova. I això vol dir estar en contacte amb la natura, desenvolupar l’esperit crític i avantposar el funcionament assembleari a la rigidesa jeràrquica amb la qual havíem crescut.
Ha canviat en el temps, perquè durant la transició la majoria es regien pel concert educatiu públic, mentre que arran de constituir EscolesCoop, ara fa quatre anys, moltes han optat per tenir una major autonomia empresarial. De tota manera, el principal tret diferencial és l’assemblea com a instrument de presa de decisions, lluny de la jerarquia que impera a la societat. Entre tots, tant el consell rector, l’equip pedagògic com la resta de la comunitat educativa, decidim aspectes que van des del currículum al mètode per integrar-nos al barri o la inversió que volem destinar a cada projecte. De fet, comprenem l’escola com un tot, on l’equip educatiu s’incardina amb el monitoratge, les famílies i altres serveis.
De petit vaig créixer a Lleida i en aquells anys només es podia estudiar Dret, Magisteri o ser capellà. Doncs bé: vaig passar per totes aquestes etapes: des de fascinar-me les històries que explicaven els capellans i voler ser un d’ells, fins a estudiar tres anys Dret i portar-ho a la pràctica, a matricular-me més tard a Magisteri. Això em va portar a la Institució Montserrat, en la qual he estat quaranta anys i que ha passat de ser privada a cooperativa, alhora que he continuat estudiant, ja que en aquests anys també m’he tret les carreres de Psicologia i Filosofia.
No només. Volíem que la manera d’educar es plantegés sobre la base de posar l’interès en l’infant i el seu desenvolupament, no pas des del clàssic aprenentatge rígid i fred. La transició fou el primer pas per fer formalitzar aquesta lluita i, a mesura que han passat els anys, hem adaptat aquests valors d’acord amb les necessitats de cada època. En el cas de les noves tecnologies, vam introduir el vídeo i la televisió, i més tard la informàtica; però sempre en la perspectiva de minimitzar-ne l’ús, ja que sempre hem prioritzat el contacte amb la natura, les excursions, l’experimentació i el tracte humà entre tots i totes.
Els diria que no perdessin de vista l’infant i l’observin com una persona que necessita cobrir les seves necessitats bàsiques, com és conèixer el món des d’una mirada crítica, el respecte i la solidaritat. De fet, el professorat que accedeix a les escoles cooperatives, passa per un període de dos anys d’adaptació abans no decideix si es queda. Val a dir que una part important d’exalumnes són avui professors dels nostres centres.
Que no renunciïn mai el que pensen o volen, però també que sàpiguen que si no poden arribar-hi sols, des del col·lectiu ho poden aconseguir. De la mateixa manera que no cal ser un assalariat. Es pot treballar creant una cooperativa i, a partir d’aquí, aplicar els valors i objectius materials i immaterials que les empreses capitalistes no tenen.
