Els autors de La història del cooperativisme a la Catalunya central: un estat de la qüestió i reptes de futur, publicat la tardor de 2020, ens narren la dualitat que hi havia entre els àmbits rural i urbà, així com les diferents tipologies de cooperatives que convivien en aquesta regió del país.
La història del cooperativisme a la Catalunya central: un estat de la qüestió i reptes de futur obre la veda per a futures investigacions entorn l’evolució del cooperativisme en un espai geogràfic concret; en aquest cas, els territoris que comprenen les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquest és l’objectiu de l’assaig escrit a dues mans per Joan Torrents i Gerard Vallejo, doctorands del programa en Història comparada, política i social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
GERARD VALLEJO (G.V.): Arran de diversos debats al Museu del Ter i a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, vam arribar a la conclusió que, per entendre el cooperativisme, és necessari aterrar el camp d’estudi en un territori concret. Per això, vam voler esbrinar què s’havia treballat fins ara i quins buits hi havia per tal d’orientar futures línies de recerca.
JOAN TORRENTS (J.T.): La majoria de publicacions fan referència a l’àmbit de Barcelona, on el moviment de cooperatives de consum sempre ha estat més potent, mentre que a escala local la història s’ha disseccionat cap a l’anècdota o cap a fets més genèrics. Només a partir dels anys 90, és quan s’inicien estudis acadèmics que produeixen un gir important, entre els quals Història del cooperativisme a Osona, de Josep Casanovas, o Viticultura i cooperativisme: la comarca d’Igualada 1890-1939, de Jordi Planes.
J.T.: Vol recordar que, lluny de la idea segons la qual el cooperativisme és un fenomen recent i forà, fa dècades que ve construint-se des del nostre territori. Agafem el que s’ha escrit i n’expliquem les arrels històriques, tot descrivint l’organització de les juntes, de les persones que participaven com a sòcies o els reglaments. Tractem d’analitzar el moviment des dels màxims indicadors possibles.
J.T.: No hem anat cap a arxiu ni hem buscat fonts primàries, sinó que hem buscat bibliografia de cada comarca i, a partir d’aquí, n’hem traçat la història.
G.V.: En el cas del Berguedà, per exemple, hi ha diverses hipòtesis tenint en compte que és més rural que urbana, mentre que respecte a la Conca del Llobregat, la recerca ha estat més específica perquè la realitat socioeconòmica era més nítida.
G.V.: Són construccions que s’adopten els anys vuitanta i noranta del segle passat, en un període on hi havia poc rigor històric. I ho farà l’acadèmia amb la finalitat d’estructurar el sistema cooperatiu més enllà de l’activitat econòmica, conscient que es trobava davant d’un fenomen complex i que s’havia de categoritzar per descriure’l bé.
G.V..: El cooperativisme agrari és més complex perquè se l’havia titllat de paternalista en ser organitzat pels mateixos terratinents. Però, curiosament, a la Catalunya central hi ha moviment obrer, sobretot a les conques del Ter i Llobregat i a l’àrea del Bages, on aquesta realitat conviu amb les cooperatives de consum, ja que les del treball són menys freqüents.
J.T.: Les cooperatives de consum feien compres a l’engròs i els socis compraven adob i màquines. En canvi, en les agrícoles, eren els propietaris qui controlaven la venda evitar que es produïssin llaços interclassistes.
G.V.: Es passa del moviment d’or del moviment, que a Manlleu fa que la meitat de la població sigui sòcia d’alguna cooperativa, a una paràlisi absoluta. Sobretot perquè la dictadura assenyala els col·lectius cooperativistes i obrers com a espais de dissidència. I després ja no serà possible que es recuperin, perquè és quan s’imposa el neoliberalisme, la deslocalització i la perifèria productiva.
J.T.: També cal dir que, si abans el cooperativisme podia competir en la societat de consum perquè la producció era més limitada, ara es veu molt perjudicat per la irrupció dels grans magatzems i supermercats, d’aquí la seva aposta per promoure un consum de proximitat, ecològic i, en conseqüència, de més qualitat.
G.V.: Són assignatures pendents, tot i que al Bages hi ha constància d’alguns estudis, a part d’altres llibres que ho aborden. És el cas de El moviment feminista cooperatiu: l’agrupació femenina de propaganda cooperativista (1931-1939), publicat per la Fundació Roca i Galès.
J.T.: Seria interessant obrir un camp d’estudi. No només del primer terç del segle XX; també del franquisme, ja entre els anys 46 i 60 va eliminar les estructures que hi havia per crear falses cooperatives.
G.V.: Un dels reptes és continuar amb el projecte Fil del cooperativisme. I, en paral·lel a això, fer un buidatge arxivístic per elaborar anàlisis més extenses que ens permetin sortir de l’anecdotisme i investigar altres contextos històrics que no s’han estudiat prou, com el cooperativisme durant l’etapa franquista (1939-1975). De la mateixa manera que seria important analitzar aquelles iniciatives que, lluny de provenir de fora, tenen arrels a Catalunya, entre les quals les cooperatives energètiques.
