Back to top

Joan Sanchis: “La reducció de l’horari laboral seria rendible per a les empreses”

Ignasi Franch
9 maig 2022

L’economista valencià publica Quatre dies. Treballar menys per viure millor (Sembra Llibres), en el qual defensa la reducció de la setmana laboral a quatre dies amb el manteniment dels salaris. Una proposta que, segons Sanchis, s’hauria d’acompanyar d’altres iniciatives que transformin, de manera efectiva, l’economia en què vivim.

En el teu llibre reculls estadístiques que indiquen que a l’Estat espanyol, així com la productivitat augmenta, les hores treballades es mantenen i els salaris perden poder adquisitiu, els beneficis empresarials s’han incrementat. Ens han estafat?

No sé si la paraula és estafa, però la millora de la productivitat no s’ha traduït -o almenys no ho ha fet en tot moment- en una redistribució significativa per a les persones treballadores en termes salarials ni de temps de treball. A principis del segle XX, es van assolir drets i es va reduir la jornada laboral, però en els darrers trenta anys ens hem estancat. Hem estat capaços de produir més coses i de manera més ràpida, però no obstant això la proporció de les rendes del treball en el producte interior brut s’ha reduït.

En la mesura que ja no es reclama a les empreses destinar part dels seus beneficis a reduir jornades amb el mateix salari o a altres mesures redistributives, indica que estem davant d’una derrota discursiva?

És veritat que falten aquestes veus, però distribució del benefici és una qüestió que hauríem d’abordar com un problema col·lectiu, perquè el creixement econòmic ha de beneficiar tota la societat. Si només arriba a un segment, ens ho hem de fer mirar. De la mateixa manera que hem de ser autocrítics, ja que les persones treballadores, i els moviments sindicals en general, hem oblidat exigir la reducció del temps de treball.

Això és fruit de la posició defensiva en què es troba l’esquerra?

L’esquerra posa l’accent a altres urgències, com la precarietat o l’estancament salarial, i en part és lògic. Al marge que la reducció de les jornades laborals va quedar pràcticament oblidada després de les dues guerres mundials, quan es va apostar per un creixement que s’entenia il·limitat i una espiral de consum que ens empeny a necessitar més ingressos per sobreviure i mantenir-nos actius. El resultat han estat reformes laborals que no ens permeten anar més enllà, quan no és el mateix necessitar ingressos que necessitar treballar, com bé indiquen els defensors de la renda bàsica. En definitiva: ens hem ubicat en un cercle viciós on només podem resistir dins del sistema i en el qual cada vegada s’exigeix més ingressos i feines, sense visualitzar altres escenaris.

També redefinir el treball a temps complet genera dubtes respecte a les seves conseqüències. I més quan el neoliberalisme desregulador controla les normes. Què hi podem fer?

Més que emprar paraules grandiloqüents, hem d’aprofitar les escletxes del sistema, com ara la contradicció entre l’augment de la productivitat que generarà l’automatització i entendre el treball com un element sagrat. Això ens duria a parlar de la renda bàsica o de la setmana laboral de quatre dies, al marge de tenir una visió més positiva i empoderadora del futur. En canvi, sorprèn la visió tan conservadora i negativa de la tecnologia que tenen determinats sectors.

Aquesta desconfiança sembla comprensible veient que moltes empreses tecnològiques es basen en la precarietat, no trobes?

Precisament per això cal gestionar l’impacte de la tecnologia en benefici propi, i no sols per mantenir els llocs de treball. Amb el llibre ho plantejo amb la idea que la resposta ajudi a bastir un nou horitzó.

 

Els quatre dies laborals exigeix canviar la relació entre horaris, productivitat, salaris, beneficis... En un context en què l’empresa privada requereix ajuts públics a causa de la pandèmia, és un bon moment per incidir-hi?

És una oportunitat. I més quan tothom sap que, encara que estiguis vuit hores en una oficina, no ets productiu tota l’estona i que, si un assalariat emmalalteix, cursar-li la baixa comporta a l’empresa una despesa que es podria estalviar. Per això, en el llibre, explico que la reducció de l’horari laboral seria rendible per a les empreses, tant perquè un treballador feliç és més productiu, com perquè s’estalviaria costos econòmics i personals. Però és necessari un esforç de bona voluntat i creure que les empreses poden ser d’una altra manera. Algunes ja estan canviant. Només falta que el sector públic arrossegui la resta a fer-ho.

No creus que reduir el temps de treball és complicat al sud d’Europa en la mesura que els salaris baixos dificulten qualsevol copagament dels costos entre empresari i treballador. Com es podria revertir?

La proposta és el sosteniment dels salaris, cosa que obliga a un esforç de tothom. Primer l’empresari, que si paga el mateix salari a gent que treballarà menys, estarà fent exercici de confiança en creure que tots seran més productius. I després les institucions, que han d’ajudar les empreses a realitzar aquestes transicions. No sols a innovar; també a organitzar millor el treball, sabent que mantenir els salaris és clau per a la productivitat.

Algunes companyies asseguren que, segons les estadístiques, la relació no és tan clara. Què opines?

La realitat ens mostra que, amb una baixa productivitat, es tendeix a salaris més reduïts. D’igual manera que, si s’aposta per la competitivitat a través del baix preu, la suma d’altres factors fa que el treball sigui precari i més mal pagat. Per tant, en paral·lel a la reducció de jornades laborals a quatre dies, hem de repensar el model productiu i la cultura empresarial amb iniciatives com la renda bàsica, alhora que hem de parlar de decreixement o d’un creixement més qualitatiu que no pas quantitatiu.

Què pot aportar una setmana laboral de quatre dies?

Només en clau climàtica, ja evitaria desplaçaments innecessaris, amb la corresponent reducció d’emissions i la despesa energètica. En canvi, amb jornades llarguíssimes, no tenim temps de preparar-nos el menjar, consumim aliments preparats i envasats en plàstics, a banda d’altres costos ambientals. Per tant, els beneficis de la reducció són qualitatius i, al mateix temps, transformadors, ja que ens emplacen a replantejar el nostre estil de vida.

També podria tenir una incidència positiva per la salut?

Possiblement aquesta és la qüestió més important. En general s’ha premiat que el treballador s’esforci, assoleixi metes professionals i surti l’últim de l’oficina. En canvi, segons un estudi de l’OMS, prop del 4% de les morts anuals estan relacionades amb l’excés de treball i un terç de les baixes estan vinculades a trastorns mentals. Tots hem tingut amics, coneguts i familiars que, per culpa de l’estrès o l’ansietat, han patit situacions delicades. No pot ser, doncs, que el treball ens faci emmalaltir quan no en tenim i, quan en tenim, ens impedeixi conciliar-lo amb la vida personal.

I, a més a més, caldria acabar amb el problema de les hores extres impagades...

Hem d’enfortir el control de les hores de treball, cosa que implica reconèixer el dret dels treballadors a desconnectar-se de forma digital quan descansa i tenir major capacitat de decisió en les empreses. Si creiem tant en la democràcia com a sistema d’organització política, hem d’apostar pels models cooperatius i de l’economia social. No pot ser que l’empresa encara es concebi com una mena de dictadura. Hi ha molts debats i reptes a afrontar.

Autoria: 
Ignasi Franch