Back to top

Javier Moreno Ibarra: “L’economia transformadora ha de consolidar xarxes de suport mutu”

Dani Font
7 oct. 2020

La nova normalitat -coneguda per epidemocràcia- ha portat canvis en les nostres relacions individuals. El discurs hegemònic ens demana aïllament social i deixar-ho tot en mans de l’Estat per a superar la crisi. En canvi, Javier Moreno Ibarra, referent de l’associació andalusa Acción Politeia, considera que ens dona l’oportunitat per interessar-nos pel bé comú. I això -afegeix Moreno Ibarra- implica fomentar alternatives a l’economia capitalista a través de projectes d’economia social i solidària, com és el cas de FonRedess, de la qual aquest psicòleg expert en organitzacions és president.

Què significa Acción Politeia, l’associació que vas fundar l’any 2010?

Acción Politeia té a veure amb la preocupació per la cosa pública, comuna i cívica i va néixer com un bloc col·laboratiu destinat a la creació política i el debat ciutadà. A poc a poc, algunes persones vam decantar-los per treballar sobre polítiques públiques i l’activisme social. I això ens va portar a la creació d’aquesta entitat, que de la mà d’algunes organitzacions, realitza tasques de consultoria i campanyes d’activisme.

A través d’Acción Politeia va aparèixer després FonRedess...

Exacte. Entre els projectes que vam impulsar el 2018 hi havia un fons de suport mutu per a emprenedories transformadores. Aquest és l’origen de FonRedess, que gràcies a una trentena socis i sòcies -entre persones físiques i jurídiques- acompanya projectes d’emprenedoria social.

 

També fas tasques d’avaluació ambiental per Fiare Banca Ètica. Que diferència aquestes entitats d’un banc convencional?

Sobretot la possibilitat de participar en la presa de decisions sobre la gestió dels nostres diners. La decisió és nostra, no pas dels mercats, que per definició són desiguals i fomenten la desigualtat, cosa que col·lisiona amb l’imaginari d’igualtat democràtica. I és que si deixem els diners en mans dels mercats, ja podem oblidar-nos de la democràcia.

Com s’aconsegueix aquest canvi de paradigma?

Des de l’economia transformadora creiem que, més important que créixer, és consolidar xarxes de suport mutu. Un fet que no significa deixar d’estendre el nostre projecte. Així ho està fent Fiare Banca Ètica arreu de l’Estat espanyol, demostrant el seu compromís amb les emprenedories que també són partidàries d’una economia social i solidària.

Encara que FonRedess sigui més modesta que Fiare, es regeix pels mateixos paràmetres?

Totes les organitzacions de finances ètiques a les quals pertanyo -Oikocredit, Coop57, Fiare o FonRedess- avaluem els projectes que donem suport. Aquesta és una qüestió fonamental, perquè necessitem saber la seva naturalesa, ja que volem transformar la societat en una direcció on el més important no siguin les rendes del capital sinó les necessitats de les persones i la no violència en les relacions econòmiques i financeres.

Quins criteris teniu en compte?

Cada entitat estableix els seus, però en general analitzem les condicions de treball, el respecte als drets humans i si les propostes tenen vincles amb les comunitats locals. També valorem si fan una gestió adequada i eficient de l’aigua o si utilitzen energia renovable. I finalment, emprem criteris de governança, és a dir, que el projecte es regeixi per aplicar una política retributiva i sigui transparent a l’hora de mostrar el seu exercici fiscal.

Un dels projectes que heu finançat és Casa Farfara, una futura escola de permacultura al municipi d’Almócita (Almeria). En aquest cas, part dels diners ha vingut d’una altra entitat de finances ètiques. Són habituals aquestes aliances?

En l’àmbit local ens complementem força, com bé exemplifica Casa Farfara, que avui segueix endavant gràcies a l’entesa entre Coop57 Andalusia i FonRedess. Una col·laboració que, a escala estatal, també es dóna amb la resta d’organitzacions agrupades en la Red de Finanzas Alternativas y Solidarias (REFAS), la qual acompanyen projectes solidaris amb ajudes reintegrables, o el Fondo Mutuo para la Reactivación de la Economía Solidaria La Colmena. En el cas de Casa Farfara, a més, s’hi ha afegit el suport de la Xarxa de Municipis en Transició, que entre altres coses pretén acabar amb la despoblació rural.

I en l’àmbit internacional, quina col·laboració establiu?

El principal espai és el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, integrat en el Fòrum Social Mundial i que enguany s’ha celebrat a Barcelona. Un punt de trobada a través del qual la societat està incrementat les alternatives en el camp de l’economia social i solidària.

 

Autoria: 
Dani Font