Back to top

Gaia d’Elia: “La transició energètica ha de posar la vida al centre”

Laie Vidiella (Text)
Heura Molina (Fotos)
18 maig 2021

Enginyera de formació i consultora ambiental, Gala d’Elia coordina BATEC, el Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica, un projecte d’intercooperació que treballa des de Barcelona amb l’objectiu d’esdevenir un referent en l’aposta per un model sostenible i democràtic impulsat des de l’Economia Social i Solidària. 

BATEC és un espai d’intercooperació entre entitats del sector de les energies renovables, l’arquitectura, l’enginyeria i la consultoria ambiental.  Què us ha portat a unir-vos en un projecte comú?

El grup impulsor són sis cooperatives (Azimut360, Emelcat, Lacol, Aiguasol, Societat Orgànica, La Ciutat Invisible) i una associació (SEBA), les quals treballen des de fa anys per una transició energètica justa. Ja havien col·laborat prèviament, però l’articulació obeeix a la necessitat d’enfortir els vincles en un moment on l’eix verd de l’economia està cridat a ser clau en la recuperació de la crisi postpandèmia.

Com enteneu des de BATEC la transició energètica?

És fonamental en la transició ecosocial; no només en la perspectiva de substituir les tecnologies fòssils per energies renovables. Enfront d’un model basat en el creixement i la productivitat, cal impulsar un altre que avantposi les persones i la vida al centre i on siguin bàsiques les mesures d’estalvi i el decreixement. En aquest sentit, la transició energètica ens permet avançar cap a aquest sistema més democràtic, pel qual l’Economia Social i Solidària ha de tenir un rol de lideratge.

 

Els grans oligopolis ja inverteixen en energies renovables, reconvertint-se cap a l’anomenat “capitalisme verd”. No és positiu, això? 

En primer lloc, cal recordar els perjudicis que aquestes companyies han causat en el territori. Si ara aposten per les renovables, és perquè el pic del petroli ja no els resulta rendible i han d’adaptar-se al mandat dels organismes internacionals. Al marge que, en la mesura que poden accedir a fons públics, els resulta més atractiu invertir en aquests canvis. No oblidem que, dels fons Next Generation (un dels mecanismes de la Unió Europea per sortir de la crisi), grans multinacionals com Endesa obtindran milions d’euros per projectes de transició energètica. 

Com s’hi pot fer front?  

Una de les vies és agregar-nos en espais com BATEC, que hauria de permetre’ns accedir a finançaments més complexos i impulsar projectes de gran escala. Però no amb l’objectiu de competir amb els oligopolis, sinó per generar una alternativa real.

Parles de l’oportunitat de canviar d’escala: quins projectes voleu realitzar que les cooperatives no puguin fer-los de manera individual?

Si intercooperem és precisament per tirar endavant projectes de major escala, tant quantitativament com qualitativament, que avui no tenim a l’abast per la inversió que impliquen. Amb la suma d’esforços, en canvi, podem ser més influents i, a partir d’experiències pràctiques, transformar el marc regulador actual, que juga a favor de l’oligopoli.

De quins projectes et refereixes? 

Un d’ells són les Comunitats Energètiques: apostem per un model que integri diferents vectors energètics (electricitat, tèrmic)  per mitjà de diferents recursos renovables (solar, biomassa, geotèrmica), els quals prioritzen la reducció i la gestió d’una demanda que també està vinculada a la mobilitat. En aquest context, la prioritat és anar articulant comunitat.

Ens trobem a Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, des d’on feu part de l’activitat. Quin vincle ha de tenir aquest espai de l’Economia Social i Solidària amb la transició energètica?

Han d’anar aparellats. No sols perquè comparteixen valors i principis; també perquè, en el camí cap a un nou model energètic que generi llocs de treball i formes d’organització democràtiques, l’Economia Social i Solidària ha de ser un element vertebrador.

BATEC està concebut per socialitzar aquest canvi de paradigma?

Esperem incidir sobre la vida de la comunitat a partir de l’experiència generada pels nostres projectes. És evident que soles no farem la transició energètica ni transformarem el teixit social i econòmic, però podem ser un agent facilitador perquè se superin determinades barreres. A la pràctica, ens imaginem una ciutat amb més renovables, menys emissions de C02, menys usos energètics, amb pobresa energètica 0 i amb una veritable justícia social i ambiental. I això demana, entre altres coses, reconèixer l’energia com un bé comú, garantir-ne l’accés a totes les persones i minimitzar-ne els impactes sobre el territori i la salut. Des d’una perspectiva ecofeminista, que se sustenta en la interdependència i l’ecodependència, significa posar al centre la vida i les cures.

Autoria: 
Laie Vidiella (Text)
Heura Molina (Fotos)