Aquest any s’ha complert el vintè de la Coordinadora Llatinoamericana de Petits Productors i Productores de Comerç Just (CLAC), un espai destinat a promoure i facilitar les pràctiques de comerç just i consum responsable a l’Amèrica Llatina i el Carib. Claudia Jiménez, responsable d’aquesta plataforma a El Salvador, reivindica el paper d’aquest moviment amb vista a generar un nou model econòmic de base cooperativa que garanteixi les necessitats i el progrés de les comunitats locals.
Va néixer el 1940 a iniciativa de diversos cafecultors i apicultors -productors de cafè i mel, respectivament- d’Amèrica Llatina i el Carib que lluitaven per un comerç més just. Aleshores, el comerç convencional no els cobria els costos de producció ni els generava els guanys suficients per mantenir-se. Al marge que treballar el cafè i la mel per separat els provocava més problemes que no pas beneficis.
Van començar a obtenir aquells certificats ‘Fairtrade’ amb els quals els organismes independents auditen que els productes reuneixen criteris de transparència, respecte pel medi ambient i que la seva exportació i importació es realitza de manera responsable. I així es va arribar a l’any 2004, moment en què CLAC va començar l’activitat amb l’objectiu d’aplegar el màxim d’experiències. A hora d’ara, ja en són un miler que agrupen un milió de persones.
La majoria són associacions, i en menor mesura cooperatives que aglutinen petits productors que, d’acord amb els valors de la transparència, l’equitat, la solidaritat i la presa de decisions horitzontals, treballen a terres de propietat comunal. De cooperatives trobem en els 24 països de la xarxa, que a banda de cafè i mel, també produeixen i comercialitzen plàtan, cacau, vi, fruites i una gran varietat de flors. Des de CLAC vetllem perquè siguin de qualitat i elaborats en condicions laborals justes i cuidant l’ecosistema.
Intentem evitar-ho en cursos de formació i capacitació perquè les entitats dignifiquin el seu treball, on l’important són les persones i la sostenibilitat del medi i la vida de les actuals i futures generacions. Amb aquest propòsit, els passem una llista on s’indica en diferents colors el grau de toxicitat que presenta cada material i si el mètode de conreu és coherent amb la preservació del medi. Així, aconseguim que els productors prenguin consciència i, a mesura que tenen recursos, els substitueixin per altres més ecològics sense haver de recórrer a una despesa inassolible.
Els assessorem perquè coneguin la distància que l’hort ha de tenir respecte les cases o on poden desenvolupar un pla de reforestació. Alhora que, amb la seva validació, mirem que facilitin la participació de dones i joves; pensem que ara la majoria dels treballadors son homes i d’edat adulta.
Hem creat un equip que explica les bases mitjançant jornades i manuals didàctics, a més d’organitzar fires obertes a la comunitat i, a través de les xarxes socials, com tothom pot adquirir llavors i intercanviar els seus productes. En aquest sentit, la pandèmia va demostrar que els horts casolans i l’autoproducció d’aliments de primera necessitat són vies per avançar en la sobirania alimentària.
Aquest és l’altre repte, raó per la qual establim aliances amb plataformes de sud i del nord del continent, i aprofitant la seva expertesa, explicar a la població que el comerç just és viable i permet obtenir un excedent econòmic. I, en paral·lel, fem xerrades per mostrar els projectes que les associacions estan impulsant i que reverteixen en la comunitat. I és que no sols donen feina als col·lectius més depauperats. També proporcionen aliments a les famílies que ho necessiten i ajuden a millorar les carreteres i altres entorns de les localitats a les quals pertanyen.
Dinamitza tallers de sensibilització i elabora plans perquè els productors i productores compleixi els barems i evitin dinàmiques que intensifiquin l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’escalfament global.
És una via per superar els contextos de violència, ja que en la mesura que les persones estan al centre i les capaciten en el treball agrícola, creem les condicions perquè s’empoderin i, a través de la tasca en equip, prosperar en si de la comunitat.
En primer lloc, enfortir les xarxes d’universitats, municipalitats i ciutats pel comerç just que s’han constituït a cada país. Unes plataformes que a Guatemala, El Salvador o Costa Rica estan funcionant molt bé. I, d’altra banda, optimitzar la recerca de nous mercats, la qual cosa demana incrementar el nombre de productors i consumidors. Sense oblidar la tasca d’assessorament a les entitats a efectes que compleixin els requisits i obtinguin els certificats de bones pràctiques. I finalment, en clau més estratègica, promoure polítiques públiques que incloguin la compra i l’adquisició de productes de comerç just a les municipalitats i ciutats de cada país.
