Back to top

Agroecologia, un pas més cap a la sobirania d’El Salvador

Pepa Rosselló
29 nov. 2022

La Federació de Cooperatives de la Reforma Agrària (FECORACEN) del país centreamericà treballa amb les comunitats i cooperatives per promoure i enfortir l’agroecologia com a via de desenvolupament local.

“Soc Oscar Recinos, tinc 55 anys, soc pagès, gerent de la Federació de Cooperatives de la Reforma Agrària de la Regió Central (FECORACEN) i membre de la comissió política de Via Campesina a El Salvador. Per a mi, el cooperativisme és una alternativa social, fins i tot cultural, que permet integrar-ho tot per millorar la vida de les comunitats”. Així es presenta aquest especialista en cooperativisme i agronegocis, que ja acumula trenta anys d’experiència com a activista, lluitador social i defensor dels drets de la pagesia d’El Salvador.

El Salvador, el país més petit de Centreamèrica, és conegut per tenir una alta susceptibilitat davant d’esdeveniments climàtics i una problemàtica multidimensional on es barreja la desigualtat social i econòmica; la desocupació; la migració; la violència social; el crim organitzat; el masclisme i una elevada pressió sobre els recursos naturals. Factors, tots ells, que durant la pandèmia de la COVID-19 s’han vist agreujats.

Segons Oscar Recinos, les prioritats del Govern de Nayib Bukele, president del país des de 2019, no estan en focalitzats en l’agricultura, sector que s’ha vist afectat pel tancament dels programes que ajuden l’agricultura familiar, l’aqüicultura i el desenvolupament rural. “No hi ha plans estatals pel sector agrari, i els crèdits bancaris que s’han establert, acaben en mans de les grans empreses, mentre que pels petits agricultors l’accés és molt limitat”.

Recinos, veterà cooperativista i activista social, denuncia que, en lloc d’adquirir els productes de les famílies pageses, l’Estat s'ha dedicat a comprar-los a l’estranger

Tampoc la pandèmia no ha permès millorar la situació de la pagesia. Ben al contrari: en lloc d’adquirir els productes de les famílies pageses, l’Estat es va dedicar a comprar-los a l’estranger. Un fet que, segons Recinos, ha agreujat l’abandonament que pateixen els petits i mitjans agricultors per part de l’administració.

Pel veterà cooperativista i activista social, El Salvador ha esdevingut un país “bastant endarrerit”, en què s’ha prioritzat la política d’importació i s’ha abandonat l’agricultura. Una situació que, a parer seu, només es resoldrà si l’Estat destina les ajudes necessàries perquè el sector no caigui en mans de les companyies que conceben la producció d’aliments com una simple mercaderia.

Conreant la diversitat

Davant d’aquesta problemàtica, Recinos explica que l’objectiu de FECORACEN és impulsar la producció local des d’una mirada ecològica, tenint en compte que “el producte és molt més sa, menys contaminat i menys nociu per a la salut”, afirma. Per assolir aquest objectiu, l’entitat ha definit quatre línies de treball, com són la incidència en polítiques públiques, la transformació agropecuària, la sobirania alimentària i l’enfocament de l’activitat en perspectiva de gènere i orientat especialment al jovent. Al voltant d’aquests temes, estableix col·laboració amb les comunitats i el conjunt de cooperatives, a qui proporciona assessorament tècnic en producció i gestió jurídica, i forma en agroecologia, gènere, joventut i masculinitats.

Entorn de la formació, Oscar Recinos assenyala que s’ha fet una gran labor, ja que es desenvolupen cursos destinats a nois i noies que tenen lloc, per un període d’un o dos mesos, en una escola ecològica. Pel representant de FECORACEN, amb aquesta formació, els participants coneixen el procés de transició que ha de portar a substituir els productes nocius a aplicar l’agroecologia: “Aquesta qüestió, i les que fan referència a la sobirania alimentària, el cooperativisme i el paper de les dones i de la joventut, són fonamentals amb vista a construir un país millor per a tothom”.

També, en referència a les masculinitats, Recinos apunta que les formacions han permès als joves adonar-se que les relacions patriarcals són nocives i no beneficien a la societat salvadorenca. “Aprenen a tenir una altra visió de com han de ser les relacions entre homes i dones”, indica. Mentre que, en termes de cooperativisme, defensa que és fonamental treballar en col·lectivitat i que “és interessant i gratificant fer-ho en aquesta direcció”, ja que, “el sistema capitalista ens ensenya l’individualisme i que has de sortir a triomfar, quan el més gratificant és que un col·lectiu busqui el bé comú”, diu Recinos.

 El gerent de FECORACEN creu necessari empoderar tant les cooperatives com les comunitats en sobirania alimentària i agroecològica

Per avançar cap a aquest horitzó, el gerent de FECORACEN creu necessari empoderar tant les cooperatives com les comunitats en sobirania alimentària i agroecològica, de manera que adquireixin la capacitat de produir els seus propis aliments en sistemes diversificats, “No podem limitar-nos a la producció d’aliments amb carbohidrats, sinó també amb proteïnes, les quals són les que garanteixin una bona de les comunitats”, comenta Oscar Recinos. I això, segons insisteix, demana ajudes a la pagesia perquè pugui abastir a la població però també al conjunt del mercat amb les seves pròpies llavors.

Aliments amb denominació d’origen

Oscar Recinos posa especial èmfasi en ajudar els productors i productes per tal que puguin produir els seus aliments d’acord amb la cultura que emana dels territoris. Al capdavall, considera que “és un dret dels pobles tenir accés a l’alimentació, i més a El Salvador, on el problema no és la manca d’aliments, sinó l’accés a aquests”, raó per la qual reclama que les institucions vegin en la pagesia un actor clau pel desenvolupament de l’economia local. Segons Recinos, ara com ara, només poden accedir als aliments bàsics les persones amb poder adquisitiu, no pas els qui no en tenen”, d’aquí que, des de la Federació, s’insta contínuament a l’Estat a establir plans que faciliti als productors i a la pagesia l’ús de la terra, l’aigua  i la resta de recursos naturals. “És bàsic que giri la mirada cap al sector cooperativista, perquè si bé tenim terres, no podem produir per la falta de recursos” afegeix.

A propòsit d’això, des de FECORACEN plantegen l’agroecologia com una alternativa real que, més enllà de garantir l’abastiment alimentari, suposa l’aposta política per un model de producció que prioritza la diversitat davant del monocultiu. “Defensem l’agroecologia perquè és rendible i, a través del cooperativisme, permet enfortir l’economia local i transitar cap al desenvolupament social i ambiental de les comunitats”, conclou Oscar Recinos.

Autoria: 
Pepa Rosselló