Back to top

“El cooperativisme és més visible a La Comunal que no pas disseminat pel barri”

Alba Arnau (text)
Valentina Lazo (fotos)
12 abr. 2021

Mireia Chavarria, de l’Aula d’Idiomes, i Núria Alcober, de La Deskomunal, formen part de l’eixam sense reina que és La Comunal, un nou pol cooperatiu ubicat al barri de Sants de Barcelona. A causa de la pandèmia, els primers projectes a establir-se van haver de marxar al cap de poques setmanes i confinar-se un grapat de mesos. Ara, un any després, la vida en aquesta antiga fàbrica manufacturera comença a fluir amb la “nova normalitat”.

Us imaginàveu inaugurar La Comunal enmig de la pandèmia?

Núria: Ni de broma. La inauguració que teníem al cap era un gran esdeveniment. Ens imaginàvem tallar els carrers del voltant i convidar totes les veïnes a conèixer i fer-se seu els projectes. Però clar, ens hem trobat fent trasllats amb mascareta.

Mireia: En un context de pandèmia és complicat desplegar el que venia a remolc de La Comunal. El que volíem és que esdevingués un punt de trobada del barri en l’àmbit cultural. Però, ara com ara, no és viable dinamitzar-lo tal com voldríem.

L’edifici acull col·lectius que ja estàveu a Sants, arrelats al barri i amb lligams d’intercooperació entre vosaltres. Per què necessitàveu un espai com aquest?

Mireia: Les necessitats són diverses i cada projecte tenia els seus. Moltes no disposàvem d’un local en condicions i, en el nostre cas, l’Aula d’Idiomes, fèiem l’activitat de forma itinerant.

Núria: La manca d’un equipament és el motor del projecte, tot i que no tothom tenia aquesta urgència. La Directa va ser la primera a plantejar-ho i ràpidament vam compartir-ho. Així és com vam sumar-nos fins a trobar un edifici que permet enfortir els nostres lligams.

Estar en un mateix lloc no us pot tancar a la resta del barri?

Mireia: A mi em feia respecte, ho reconec, perquè abans el cooperativisme estava més present a tot arreu. Et relacionaves i interactuaves amb projectes d’altres àmbits i això et permetia fer pedagogia.

Núria: Algunes veïnes també ens ho han manifestat, ja que abans ens trobàvem al carrer Riego, on hi ha el Kop de Mà, i més endavant La Ciutat Invisible, La Directa, i al costat Lacol, etc.

I què ha passat amb els locals que ocupàveu?

Núria: Quan vam començar a gestar La Comunal vivíem un moment de gentrificació i ens preocupava què passaria amb els espais que deixàvem buits. Ens feia por que els ocupés una franquícia o una activitat contrària als interessos del veïnat. Per això cada projecte, en la mesura del possible, va acompanyar el trànsit per tal que les iniciatives que entraven fomentessin l’economia social.

I us en vau sortir?

Núria: Nosaltres érem llogateres i al final és la propietat qui va decidir, però vam poder influir.

Mireia: Crec que el temor venia alimentat per la creença que només existien les nostres cooperatives. Després, veient que el cooperativisme està en auge, no ens ha amoïnat tant ajuntar-nos en un punt concret del barri, perquè ja vindran altres que ocuparan nous espais.

I a La Comunal, quines coses passen?

Mireia: Menys de les que voldríem, però és qüestió de temps.

Núria: Sí que en passen. Estem en un indret de Sants on hi ha el mercat i un eix comercial potent. A la Ciutat Invisible, per exemple, li va anar molt bé la campanya de Nadal, i com a La Deskomunal, ha detectat que arriba a públic que abans no ens coneixia.

I entre vosaltres, sorgeixen noves oportunitats de relació?

Mireia: Ja teníem dinàmiques com l’Impuls Cooperatiu de Sants o projectes més recents, entre els quals Barri Cooperatiu o el programa de ràdio que fem a Sants 3 Ràdio. Malauradament, les restriccions decretades per la pandèmia ha dificultat una major interrelació.

En quin sentit?

Mireia: Ens falta treballar més els vincles dins dels espais comuns i de decisió. Al conèixer-nos poc, no tothom s’ha sentit còmode i segur.

Núria: Ha sigut un llançament castrat en molts aspectes, però en la mesura que avancem, anem trobant eines i estratègies perquè passin més coses.

Per una ciutat com Barcelona, què pot aportar el projecte?

Núria: La Comunal no és el primer pol cooperatiu, també hi ha el Grup Ecos, al districte de l’Eixample. Però sí que pot servir d’inspiració i empoderament perquè altres entitats vegin la possibilitat d’impulsar iniciatives similars als seus barris. Encara hi ha gent que ens pregunta si és de la Generalitat o de l’Ajuntament, quan som les cooperatives qui ho hem aixecat i ho sostenim cada dia.

Mireia: Ens fa més visibles que no disseminats. Per tant, guanyem com a model cooperatiu, i ho demostra que, malgrat els embats del sistema capitalista o els causats per la pandèmia, hem superat els obstacles i les circumstàncies del moment. No és estrany que en aquestes naus es cosissin veles de vaixell; estàvem predestinades a arribar a bon port.

Autoria: 
Alba Arnau (text)
Valentina Lazo (fotos)