Cal saludar la traducció al català de Union Street, un clàssic de la literatura realista britànica que va ser la primera novel·la publicada per l’ara veterana escriptora Pat Barker (Regeneración). Els set capítols del llibre, que pot etiquetar-se com un recull de contes esquitxats d’interconnexions, estan protagonitzats cadascun per una dona, noia o nena diferent. Totes elles viuen al barri londinenc que dona títol a l’obra, un espai habitat per persones de classes treballadores i rendes poc galdoses durant els anys setanta del segle passat.
Aquesta construcció individualitzada -i alhora generadora- d’un retrat més gran i coral és explorada amb una extraordinària brillantor. Barker encerta en el disseny dels recorreguts narratius i també en el detall específic i concret que dota de vida les criatures que els caminen. Els lectors i les lectores poden acompanyar les protagonistes durant unes quantes pàgines, en capbussaments intensos que condensen l’arc dramàtic viscut per cada una en poques pàgines. Una estructura més convencional, que hagués intercalat les vivències de les protagonistes al llarg d’una continuïtat narrativa compartida, potser no hauria generat aquesta experiència d’acostament tan íntim a cada personatge.
Les alegries no abunden a Union Street. L’autora parla d’embarassos indesitjats, de relacions familiars violentes, d’avortaments clandestins i d’horroroses situacions de dependència en contextos de carestia de capital. Si algunes narratives demonitzen l’imaginari de la classe obrera, i altres veus la idealitzen com si es tractés d’un paradís perdut que cal restaurar, Pat Barker opta per fer una crònica agredolça on no trobem ni la mirada acusatòria ni tampoc la tustada paternalista o condescendent en esquenes alienes.
L’autora mostra tota la franja de generositats i mesquineses que poden veure’s la vida quotidiana d’una comunitat més pobra que la majoria, menys pobra que algun altre. Sovintegen les ires i les impotències derivades de la sensació de gaudir d’una llibertat reduïda, de no disposar d’una autèntica sobirania personal. Karl Marx en diria no disposar dels mitjans de producció. I és que Barker també assenyala la desigualtat entre sexes i la subalternitat afegida de ser pobra i dona.
La recuperació de Union Street també pot servir per qüestionar-nos les inèrcies d’una cultura pop molt orientada al producte fàcilment consumible, que no ens faci sentir malament… o que ho faci assenyalant culpables clars, caps de turc en els quals abocar malestars i frustracions.
Quan la cultura fa desaparèixer del quadre de manera sistemàtica les coses que fan mal, es converteix en quelcom insuficient. Union Street, en canvi, és cultura capaç de ferir. Pot provocar angoixa, pot provocar nusos a l’estómac. Però, si la vida no és fàcil, per què ho hauria de ser la literatura? A més: si alguna cosa et fa mal, és una prova que encara ets viu.
LLIBRE
TÍTOL: Union Street
AUTORIA: Pat Barker
TRADUCCIÓ: Albert Torrescasana
EDITORIAL: L’Agulla Daurada, 2023
PÀGINES: 310
