La documentalista estatunidenca Laura Poitras ha esdevingut una retratista dels angles foscos i les clavegueres dels Estats Units oficials. Ha explorat allò que es va qualificar de “guerra contra el terrorisme” a My country, my country i ha criticat la videovigilància massiva i la persecució d’altertadors com Edward Snowden a Citizenfour, entre altres coses. El seu darrer film, La belleza y el dolor, arriba a les sales comercials després de rebre el premi principal al Festival de Venècia i de ser preestrenada al barceloní Americana Film Fest. Tracta de diversos problemes de la història social dels Estats Units, de la relació entre les vides humanes i el funcionament del sistema sanitari i de les empreses farmacèutiques, mitjançant el testimoni de la prestigiosa fotògrafa i activista Nan Goldin.
La belleza y el dolor encadena una successió d’experiències personals, de ferides de viure, que solen tenir un component polític. El punt de partida és la dedicació de la fotògrafa a PAIN, una associació de persones afectades per l’addicció a poderosos analgèsics opiacis. L’entitat aspira a crear una crisi reputacional en una de les principals companyes que van impulsar la prescripció massiva d’aquests medicaments, Purdue Pharma, i els seus propietaris històrics, la família Sackler. En paral·lel, els activistes empenyen perquè es duguin a terme polítiques d’atenció i suport que no criminalitzin les situacions de dependència.
Poitras assumeix el punt de vista de PAIN, complementat amb algunes consideracions d’un especialista afí: el periodista Patric Radden Keefe, autor de l’assaig El imperio del dolor. La realitzadora aposta per un dispositiu visual elegant, que inclou seqüències urgents i de guerrilla, com les filmacions reporterístiques d’accions militants. Amb tot, es percep una gran cura en l’aspecte estètic perquè el dolor quedi embolcallat d’una bellesa demolidora.
Quan Goldin relata les seves vivències que es relacionen amb lluites socials (el suïcidi de la seva germana, per exemple, està vinculat amb la patologització de l’homosexualitat), les seves instantànies i una suggeridora banda sonora potencien l’impacte emocional. L’epidèmia de la sida o la crisi dels opiacis no solament són problemes col·lectius que es visualitzen a vista d’ocell a través d’estadístiques trasbalsadores; també es mostren a través dels rostres i de les veus de les víctimes: la mateixa Goldin i moltes altres companyies de l’art i de l’activisme.
D’alguna manera, la realitzadora es veu obligada a deixar l’audiència amb un regust agri, ja que els esdeveniments ens recorden que és més fàcil assolir victòries simbòliques que millores materials profundes. PAIN aconsegueix que molts museus deixin de publicitar els patrocinis de la família Sackler, però els magnats signen un pacte que els blinda de possibles responsabilitats penals. La quantitat de diners aportada no cobreix, ni de lluny, els enormes costos sanitaris (per no parlar dels costos humans irreversibles, especialment dels centenars de milers de víctimes mortals) que han generat tres dècades de devastador lucre empresarial
CINEMA
TÍTOL: La belleza y el dolor
DIRECTORA: Laura Poitras
GÈNERE: Documental
DURADA: 113 minuts
