Obres monumentals com Guerra i pau o Anna Karènina han suposat una inhabitual infiltració de l’ideari anarquista en el cànon de la novel·la decimonònica i de tota la literatura occidental. El seu autor, Lev Tolstoi, va ser un jove aristòcrata hedonista que, després d’enrolar-se a l’exèrcit i viatjar per Europa, va desenvolupar una visió de la vida marcada per un anarquisme antiautoritari, pacifista i cristià. L’escriptor rus va impulsar la construcció d’escoles lliures, va ser excomunicat i va deixar petges del seu ideari en milers de pàgines de ficció i no-ficció.
Quanta terra necessita una persona (Comanegra) inclou una selecció de sis contes, escollits i traduïts per Marta Nin. El seu enfocament és variable -començant perquè, dos dels protagonistes, són animals-, però és habitual l’atenció al detall psicològic i el llampec de poesia que il·lumina la resta del relat. Com il·lumina també una narrativa on conviuen de manera inusual el rerefons polític i un alè transcendental en la representació del pas del temps, la mortalitat humana i la descripció del medi ambient, els animals o les vides dels mateixos éssers humans.
El conte que dona títol al volum i ‘Història d’un cavall’ són dos dels textos on l’autor elabora, de manera brillant i corprenedora, les seves crítiques a l’exercici del poder. Tolstoi aborda l’explotació animal, la de l’home per l’home i l’autoexplotació derivada de les necessitats no cobertes o de l’avarícia. Les seves exploracions donen com a resultat pàgines precioses i terribles, profundament emocionants, plenes de bellesa i veritats feridores.
A ‘Després del ball’, podem conèixer el relat retrospectiu d’un amor de joventut que no sobreviu una constatació: més enllà d’ell i ella i l’idil·li, apareix un món que no és tal com voldríem imaginar. En altres relats, llegim relacions torpedinades per les diferències de classe o vides nobles que trontollen per uns deutes que engoleixen les herències.
Tolstoi no s’abstreu de la importància de les condicions socioeconòmiques en el gran teatre del món, però la seva narrativa és una afirmació implícita (o explícita, en el cas d’'Albert') del poder de l’art. Ens ofereix l’oportunitat de parar un moment, de recordar que la vida és quelcom més que una quotidianitat accelerada i les importantíssimes condicions materials en què aquesta es desenvolupa. Que som més que les petites o grans cadenes que ens lliguen, encara que hàgim d’unir-nos (com un eixam d’abelles?) per intentar trencar les que puguem. Perquè altres, com la finitud humana, ens superen.
LLIBRE
TÍTOL: Quanta terra necessita una persona
AUTORIA: Lev Tolstoi
TRADUCCIÓ: Marta Nin
EDITORIAL: Comanegra, 2022
PÀGINES: 224
