I si repensem el progrés?

Segons el psicòleg Christopher Ryan, els humans som addictes a allò que considerem la civilització, i estem orgullosos de ser-ho. El seu assaig miscel·lani Civilizados hasta la muerte és un estudi crític de les inèrcies civilitzatòries.

Ryan compara desfavorablement molts trets de la nostra manera de viure occidental, dominada per una “narrativa del progrés perpetu”, amb els costums de les societats de caçadors i recol·lectors. L’objectiu és que el lector adquireixi la perspectiva suficient per poder preguntar-se: vivim com volem o assumim algunes dinàmiques (l’individualisme, la primacia de l’economia per sobre de la vida) perquè, com va escriure Dostoievski, “l’home és un ésser que s’acostuma a tot”?

Un dels objectius del llibre és desactivar la desconfiança vers l’individu que han estimulat filòsofs com Thomas Hobbes i les seves frases fatalistes (“l’home és un llop per l’home”). Ryan vincula aquesta misantropia als segles de desplegament de sistemes basats en la propietat privada, en la possibilitat d’acumular recursos i, a través d’aquesta acumulació, assolir una posició de poder que soscava l’empatia.

Per a l’autor, l’homo sapiens sapiens (o l’homo economicus?) pot ser voraç com una llagosta, però també és capaç de comportar-se com un pacífic saltamartí. Al cap i a la fi, tots dos insectes són el mateix animal en circumstàncies diferents. I l’ésser humà, segons defensa Ryan quan cita diversos experiments de conducta, està programat per sentir-se bé quan actua de manera generosa i solidària.

Civilizados hasta la muerte és una suggeridora coctelera multidisciplinària, farcida d’anècdotes, curiositats i consideracions sobre els fenòmens de la modernitat: des dels desencaixos vitals de l’adolescència fins als assassinats en massa comesos per homes sexualment frustrats. També és una obra de tesi que, en alguns passatges, sembla més orientada a meravellar o persuadir el lector que no pas estimular-li el pensament crític.

Les comparacions, una mica estridents, l’ús d’expressions sensacionalistes i algunes explicacions poc matisades empenyen a fer una lectura cauta i reflexiva del seu discurs potencialment revulsiu.