Segur que va haver-hi altres observadors més analítics i metòdics de l’Espanya de la transició, però el cineasta Eloy de la Iglesia (El pico) va ser un cronista suggeridor, passional i visceral -també sensacional i sensacionalista- del procés que va conduir a la democràcia parlamentària. Les seves pel·lícules van representar tot el manyoc de circumstàncies i problemes que constituïen la part més visible de la nostra societat, en què el pes de la dictadura va ser clau pel desplegament d’institucions postfranquistes.
Recuperada en una edició videogràfica d’alta definició, El diputado tracta el drama personal d’un polític comunista en el camí d’acceptar la seva homosexualitat (o bisexualitat). Els encaixos i desencaixos entre la seva vida matrimonial i l’atracció que sent per uns passolinians joves de carrer, és l’eix d’aquest film que, alhora, té quelcom de ‘thriller’ polític. Perquè les inclinacions del personatge esdevenen el xantatge que utilitzarà un grup d’ultradretà emanat dels cossos de seguretat.
De la Iglesia repetiria aquesta història en què la ficció es barreja amb la denúncia sobre les clavegueres de l’Estat, coom així recull el llargmetratge La mujer del ministro. De fet, diverses escenes d’El diputado, plantejades en clau de docudrama, emfatitzen aquesta realitat que transcorria durant la Transició, on el clima de politització va dur a les pantalles obres com Camada negra o els documentals Canciones para después de una guerra i Informe general.
El diputado ens situa en un temps en què era més fàcil defensar el comunisme que l’opció de l’homosexualitat, cosa que De la Iglesia retrata mitjançant tota mena de tons i gèneres. Hi trobem des d’un erotisme directe i franc, fins a diàlegs i monòlegs del protagonista, que si bé són reflexius i autocentrats, tenen quelcom d’artificiosos.
En general, els personatges venen a simbolitzar la distància entre la suposada avantguarda que representava aquest parlamentari-pensador, i els col·lectius als quals es dirigien les seves polítiques. Col·lectius encarnats per aquests nois (inquietantment joves) que l’atreuen i que són de poques paraules, molta acció i fàcilment corruptibles, perquè l’accés als diners és desigual.
El film també oscil·la entre els tarannàs passional i cerebral, en la mesura que els impulsos vitalistes col·lideixen amb les responsabilitats que el polític ha de defensar. Els moments de felicitat hi són, però més aviat estan condemnats a ser efímers a causa d’un entorn molt hostil. No oblidem que els orígens de l’actual democràcia espanyola estaven viciats per unes violències polítiques i socials que tant podien ser simbòliques com físiques.
BLU-RAY
TÍTOL: El diputado
DIRECCIÓ: Eloy de la Iglesia
GUIÓ: Eloy de la Iglesia, Gonzalo Goicoechea
INTÈRPRETS: José Sacristán, María Luisa San José, José Luis Alonso, Enrique Vivó, Agustín González.
DURADA: 116 minuts
